dimecres, 10 de desembre del 2014

Pediculosi, quin mal de cap!

A la entrada del nostre blog d’avui parlarem de la Pediculosi, també coneguda com: Els Polls. Repasarem que són, com es transmeten d’una persona a l’altre i comentarem algunes recomanacions per a prevenir-los. Si els polls et donen mal de cap, no dubtis en llegir el nostre article, segur que el trobaràs interessant.

Qué és la pediculosi? I qui pot patirla?
Parlar de Pediculosi o de tenir polls és parlar de la presència del paràsit Pediculus humanus al nostre cos. Hi ha diferents espècies d’aquest paràsit, però la espècie capitis, que parasita el cap, és la més freqüent, per tant, és de la que parlarem principalment al llarg del nostre article.
La infestació d’aquest insecte (anomenat socialment poll) és pot produir entre qualsevol grup de població. Malgrat això, degut a la seva forma de transmissió (contacte directe entre caps) és més prevalent dins la población infantil.
El fet de que sigui una forma de transmissió tan fàcil fa que el tractament i prevenció de la pediculosi es realitzi a tots els membres de la familia, no nomès la persona infectada en aquell moment.

Quin aspecte té el poll?
Imatge extreta de Google Imatges
El poll és un insecte molt petit (aproximadament d’uns 2-3mm). L’espècie que parasita als humans és exclusiva dels éssers humans, és a dir, cap altre animal ens pot transmetre el paràsit. El seu cicle vital és d’aproximadament d’unes quatre a sis setmanes, però fora del cos humà gairabé no sobreviu les 24 hores. Com la major part dels insectes, són ovípars, posen ous anomenats llémenes (aproximadament entre 50 i 300 ous per posta) i s’alimenten exclusivament de la sang que xuclen en cada picada.
La vía de transmissió és el contacte directe entre caps, degut a que els polls no tenen ales, ni capacitat per saltar entre una persona i una altra. Els polls tenen unes potes en forma de pinça que li permeten adherir-se al cabells. Les llémenes, s’enganxen gràcies a un ciment que fabriquen per aquest fí.
No transmeten cap altre tipus de malaltia. 

Com es manifesta la pediculosi?
Tot i que la presència dels insectes al cap (sobre tot si la infestació és abundant) és facilment visible amb el pentinat del cabell. El símptoma més habitual que indica que fa pensar que hi ha polls és el picor del cuir cabellut. Aquest picor és produït per la picada dels insectes (normalment a la part del clatell) que produeix irritació. 

Qué podem fer per tractar-la?
Una vegada ens trobem amb la infectació del paràsit, el més efectiu és realitzar una cura adecuada del cabell parasitat seguint les recomanacions que trobarem a continuació. El fet de que no es realitzin bé els tractaments antipediculosi és el que fa que la incidència d’aquest insecte no baixi o fins i tot arrivi a desaparèixer.
Cal “inspeccionar bé el cap” per saber el grau de la infestacció. Aixó es realitzarà a tots els membres que hagin estat en contacte amb la persona infestada, i segons el cas, tractar o prevenir.
La inspecció es realitza amb una llemenera o pinta de pues fines, inspeccionant par segments els cabells en busca de paràsits adults o d’ous. En el cas de que no hi hagi paràsits o, que hi trobem un o dos exemplars aïllats (a vegades morts) i cap presencia de llémenes, podriem aplicar el tractament preventiu que consisteix en la inspecció periòdica (aproximadament cada tres dies) del cabell (eliminant qualsevol presència d’insectes) i l’aplicació diària d’un producte repel.lent. A la farmàcia hi trobareu diferents productes que ajuden a repel.lir els insectes en forma de xampús, locions o col.lònies, olis, etc. Aquests productes cada vegada són més recomanats pels professionals sanitaris degut a la seva efectivitat i seguretat. Actualment, trobem una varietat de substàncies naturals atòxiques molt efectives, com sol ser l’arbre de té.
En el cas de que a la inspecció del cabell trobem una gran infestacció tan de exemplars adults com d’ous, es pasarà a realitzar el tractament antipediculosi que consisteix en: rentar el cabell amb un xampú suau en el cas de estigui brut i/o desenredar el cabell en el cas de que es porti llarg. Una vegada el cabell està preparat i preferiblement sec (en el cas d’infestacions per llémenes, és aconsellable no utilizar assecadors de cabells ja que el calor pot produir la fixació de l’ou al cabell) s’aplicarà la substància antiparasitaria.
Normalment, es sol aplicar una sol.lució de permetrina al 1’5% degut a que aquest insecticida és molt efectiu i produeix molt poca toxicitat, en forma de loció o cremes. Actualment, també trobem derivats siliconats com la dimeticona, principis actius molt segurs ja que no interaccionen amb el cos humà i d’efectivitat comparable amb els insecticides.
Desprès de l’aplicació (insistint en les zones de darrera de les orelles i el clatell) s’ha de tapar el cap amb un gorro de plàstic i deixar-lo actuar. No és recomanable utilitzar tovalloles ni mocadors pel cap, ja que podrien absorbir la loció aplicada i reduir l’efectivitat. Cal respectar els temps d’actuació, com a mínim el que recomana el fabricant tot i que degut a la baixa toxicitat dels productes, una aplicació major és recomanable degut a que incrementa el temps de contacte amb el paràsit.
Posteriorment, es rentarà el cabell amb un xampú antipolls o bé amb abundant aigua i es deixarà secar a l’aire o amb tovallola. Tot seguit, hauria de realizar-se una altra inspecció del cabell separant el cabell per segments i amb l’ajut de la llemenera anar ajudant a eliminar les restes de insectes morts o de llémenes que no s’hagin acabat de desprendre.
Important i molt recomanable per tenir éxit és repetir el tractament cada set dies fins a que la inspecció del cap no ens indiqui que hem eliminat completament el paràsit. Moment en el que pasarem a aplicar el tractament preventiu que hem descrit abans si considerem que podem tornar a ser infestat pel paràsit.
Per últim convindria netejar els objectes que han entrat en contacte amb els cabells infestacts per polls com poden ser gorres, gomes del cabell, coixins de dormir, ninots de peluix. La desinfecció es pot realitzar amb una rentada amb aigua calenta o bé ficar els objectes dins d’una bossa de plàstic ben tancada durant aproximadament 72 hores, degut a la poca supervivència que té el paràsit fóra del cos humà.

Tòpics sobre els polls, veritat o fals?
Moltes vegades escoltem frases per prevenir aquesta infestacció, a continuació comentarem que hi ha de cert en aquestes dites:
“Tallarem els cabells ben curts per a que no agafi polls”. Si es ben cert que un cabell curt té menys probabilitats de patir pediculosi, No obstant, no és per culpa de la llargaria del cabell, ja que els paràsits són molt petits i normalment es localitzen a la zona de les orelles i el clatell, sino per la incomoditat que soposa tant de cabell. Un cabell curtet és més fàcil de treballar per seccions amb la llemenera i per tant, és molt més fàcil d’extreure els insectes.
“Rentats amb vinagre, ja ni ha prou!”. No, no n’hi ha prou, es pot utilitzar com ajuda ja que sembla ser que el vinagre pot desfer el ciment que enganxa les llémenes al cabell, però ni les mata ni inactiva als insectes adults. El tractament exclusiu amb vinagre no sol donar bons resultats perquè desprès s’hauria d’extreure els polls i les llémenes manualment una a una i, com segueixen vius, pot seguir la infestació.
“Per molt que li netejo el cap al meu fill, agafa polls”. La pediculosi no és un problema de cabell brut o net, tothom pot patir-la. Tot i que es ben cert que la brutícia incrementa la possibilitat d’infestació d’aquesta i d’altres parasitòsis.


Bibliografía:

revista acofar, artícle “los temibles piojos”

dijous, 23 d’octubre del 2014

L'Osteoporosi

Aquest dies en la nostra farmàcia estem portant a terme la campanya de prevenció de l’Osteoporosi. A l’entrada del nostre Blog d’avui us expliquem qué es i com poder tractar-la.

L’osteoporosi és una malaltia dels ossos, molt frequent entre la nostra població. Es produeix per una reducció de la densitat mineral òssia fet que provoca la porositat de l’os i en consequència, més fràgil i prim.

Os poròs, imatge extreta de Google Imatges
L’osteoporosi la desenvolupen principalment les dones sobre tot desprès de l’aparició de la menopausia, tot i que també hi han casos en homes i en población més jove per diversos factors com: transtorns hormonals, malalties cròniques, l’ús d’alguns medicaments, la mala alimentació, etc.

La massa òssea va augmentant al llarg de la nostra vida fins aproxidament els 35 anys, moment que s’estanca el creixement i comença una davallada progresiva natural. Aquesta pèrdua de massa òssea és molt lenta i assintomàtica, fet que fa que el diagnòstic arrivi tard quan la malaltia ja està avançada i l’estat és greu.

La malaltia dóna lloc a fractures principalment a les vèrtebres, al maluc i l’avantbraç. I malauradament, suposen un índex alt de morbilitat i mortalitat entre la gent gran.

L’Osteoporosi, però, és pot prevenir seguint uns sencills consells com:
-          Prendre una dieta rica en calci. Menjar aliments rics en calci com els làctics, el peix blau i els fruits secs.
-          Previndre les factures.  S’ha d’envoltar d’un entorn segur a la llar, retirar obstacles i mobles que puguin fer-nos colisionar o caure. Sortir al carrer acompanyat i sobre tot, adoptar una correcta educación postural.
-          Realitzar activitat física evitant el sendentarisme. Hi ha diferents exercicis adequats segons les peculiaritats de cadascú, però és molt important, sobre tot, insistir més temps en aquells específics per aquesta malaltia.
-          Prendre suplements nutricionals rics en calci, magnesi, àcid hialurónic, vitamina D. Que aporten un aport extra de nutrients al os per compensar la pèrdua.
-          Fer revisions periòdiques per estudiar la densitometría dels ossos.

divendres, 25 de juliol del 2014

Demència, com podem agafar-la a temps?

Moltes vegades a la nostra farmacia ens venen familiars de pacients amoïnats: “l’avi es fa gran i veiem que ha perdut una mica”.
A la entrada del nostre blog d’avui volem donar unes pautes per fer un sencill test cognitiu i poder fer una detecció precoç dels possibles casos de demència.

Demència, què es?
Quan els profesionals sanitaris parlen de demència, en realitat parlen de la pèrdua de les capacitats cognitives que imposibilita de manera significativa activitats de la vida diària com: la parla, reconèixer el lloc i les persones amb qui viuen, pèrdua de memòria, impossibilitat de raonar, conductes poc sociables, etc.
El fet de que hi hagi molts tipus de demència (Alzheimer, Malaltia de Pick, Malaltia de Binswanger, etc.) i molts criteris a tenir en compte per evaluar la pèrdua de capacitats, sovint fa que els diagnòstics es retardin fins el punt de que ja és imposible de revertir i tractar.
Per això, els investigadors van establir el concepte de: Deteriorament Cognitiu lleu. En el que hi ha alteració de la memoria superior a la que hauria d’haver segons el seu grup d’edat però sense perdre d’altres funcions mentals. Detectant aquest grup de pacients, es podría arribar a tractar abans d’hora i evitar en molts casos l’evolució de la malaltia.

Com es detecta un cas de demència?
En primer moment, descartar el síndrome confusional agut o delirium, quadre que es presenta com a cumplicació d’un altre tipus de malaltia a on el pacient és incapaç de respondre a diferents estímuls externs i que una vegada s’ha subsanat la malaltia que el provoca el pacient torna al seu estat normal.
Posteriorment, caldria fer un estudi del perfil: antecedents familiars amb demència, nivell educatiu, capacitat funcional i habilitats funcionals previes, factors de risc cardiovascular, presencia de traumatismes, etc. L’informació sobre totes aquestes questions l’hauria d’aportar el propi pacient (que és el que sent) i també els familiars pròxims (que és el que veuen).
Finalment, el metge ha de completar l’historial amb proves neuropsicològiques per determinar el tipus de demència.

Què cal fer davant d’una sospita de demencia?
S’apliquen els test de deteriorament cognitiu de cribatge ràpid com el que es mostra a la foto.

Test de cribatge cognitiu
En el cas de treure puntuació o de veure realment que el pacient ha estat imposible de realizar els test caldría consultar inmediatament amb el seu metge per a que faci el seguiment correctament.


Hem de tenir present que aquests test serveixen per orientar als profesionals sanitaris davant d’un cas de sospita de demència però mai ens donaràn un diagnòstic definitiu.

I com sempre, estarem agraïts de rebre els vostres comentaris o dubtes sobre el tema.

dimarts, 8 de juliol del 2014

Com curar ferides i cremades?

Ara que s’acosta el bon temps i sobre tot ara que comencen les vacances i tenim més temps per disfrutar de les activitats a l’aire lliure, és normal que incrementin els petits “accidents” domèstics. A l’entrada d’avui parlarem de com curar ferides i cremades. Esperem que us sigui d’utilitat.

Quan ens fem una ferida o ens cremem, la nostra pell es veu agredida i la capa protectora queda trencada. En aquest punt tenim una porta d’entrada de microorganismes a dins del nostre cos, fet que pot arribar a provocar una infecció que pot complicar-se més o menys en funció de l’amplada de la ferida o de les cures que li apliquem.

En el moment de curar la ferida hem de seguir les següents recomanacions:

Abans de tot, hem de rentar molt bé les mans amb abundant aigua i sabó. Una vegada netes seria convenient usar guants quirúrgics d’usar i llençar.

Netejar la ferida amb bastant quantitat de suero fisiològic. Hem d’arrosegar els cossos extranys que puguin haver adherits a la superficie de la pell, per això, no hem d’escatimar en la quantitat de suero que hi posem. En el cas de no tenir suero en el moment es podría fer servir  aigua i sabó, però en aquest cas, el sabó ha de ser antisèptic  (sense perfums i de ph neutre o àcid)

Aplicar una sol.lució antiséptica (de clorhexidina, povidona, etc…) amb l’ajuda d’una gasa de cotó. Sempre en moviments desde dins fins a fóra de la ferida. No utilizar alcohol, que deshidrata la pell i la cicatrització seria més costosa, ni cotó fluix que podría deixar pèls dins de la ferida  i sobreinfectar-la.

Cobrir amb un vendatge o apòsits estèrils.

Repetir l’operació periòdicament fins a la completa cicatrització de la ferida.

En el cas d’una cremada, les recomanacions serien molt semblants:

Rentar molt bé les mans amb abundant aigua i sabó. Una vegada netes seria convenient usar guants quirúrgics d’usar i llençar.

Refredar la cremada amb aigua freda (no posar mai gel encara que ens cremi molt, ja que el propi fred del gel pot cremar encara més la ferida)

Desinfectar la cremada amb una sol.lució antiséptica o un gel antisèptic.

Cobrir amb un vendatge o apòsits estèrils.

No hem d’utilitzar d’altres remeis casolans com la pasta de dents, mantega, oli, etc… no tenen cap poder regenerador de la pell i podrien sobreinfectar la ferida.

En el cas de que la cremada presenti ampolles amb líquid, no les hem de fer explotar mai, les haurien de cubrir amb gases estèrils i acudir a un centre mèdic.

Repetir l’operació periòdicament fins a la completa cicatrització de la cremada.

Això no acaba aquí, una vegada les ferides o cremades estiguin cicatritzades, segueixen les cures de la nostra pell:
Hem d’aplicar abundant hidratació sobre la zona afectada, això farà que la pell sigui flexible i no es formin cicatrius ni quelòides.
Evitar l’exposició directa al sol, cobrint la zona amb roba o amb un bon factor de protección solar específic per pells agredides, d’aquesta manera evitarem que quedin marques o senyals .

No cal dir que hauriem d’acudir a un centre mèdic en el cas de: ferides profundes, sangrat abundat, cremades extenses o produides per productes químics i en el cas de que es produeixin en ulls, mucoses o genitals.
      


I per acabar us adjuntem una llisteta de material a tenir en la nostra farmaciola domèstica:

. Guants quirúrgics
. Suero fisiològic
. Sabó antisèptic
. Desinfectant antisèptic en sol.lució o en gel
. Gases   

. Vendatges estèrils i/o apòsits

divendres, 6 de juny del 2014

Els medicaments i el medi ambient no han de ser incompatibles

La nostra Farmàcia està molt compromesa amb el medi ambient, ja que creiem que cuidar el nostre entorn ens fa més saludables. Participem activament en la recollida selectiva de residus, separant els residus plàstics, els de paper i les deixalles depositant-los en els contenidors adients. Per aquesta raó, no podiem deixar pasar un fet molt important com és el d'asegurar un final segur a tot allò que dispensem al nostre taulell, ja que la seva destrucció requereix un tractament específic i diferent a la resta de residus domèstics.

Així veureu que estem adherids al programa SIGRE. Aquest programa permet als ciutadans tenir un punt de recollida pròxim per depositar els envasos buits i restes de medicaments que ja no es fan servir a casa o que han caducat a la farmaciola domèstica. Però, atenció, no tot és medicament: les agulles, els termòmetres, les radiografies, els productes químics i cosmètics no es consideren medicaments amb la qual cosa han de ser depositats als punts verds de recollida municipal, com és el cas de les deixalleries.

Segons les estàdistiques, desde l’implantació dels punts SIGRE, s’ha aconseguit que el 70% dels hogars utilitzen aquest canal per prevenir el medi ambient, fet que ens fa sentir optimistes i pensem que en un futur aquesta xifra incrementarà.

Si en voleu saber més sobre SIGRE i la destrucció segura de medicaments us convidem a visitar la següent pàgina:     http://www.sigre.es/




I sobre tot, si voleu fer alguna aclaració o comentari, estarem encantats de rebrel’s.

divendres, 30 de maig del 2014

Control de la tensió arterial a casa

Aprofitant que fa uns dies es va celebrar el dia mundial de la hipertensió arterial, hem volgut escriure un article per explicar com pendre la tensió arterial correctament a casa, ja que, sovint, aquest tema és motiu de consulta a la nostra farmàcia.

Com tots sabem la hipertensió arterial és una malaltia cardiovascular crònica que afecta a gran part de la població. Afortunadament, el pacient hipertens pot fer una vida normal i tranquila sempre que la seva tensió es mantingui estable dins dels valors que els sanitaris considerem com a òptims. En el cas contrari, l’hipertensió pot jugar una mala jugada produïnt d’altres episodis cardiovasculars, sovint irreversibles.
Es per això que desde la nostra Farmàcia intentem concienciar a tots els nostres clients hipertensos sobre la importància de portar un bon control sobre la seva tensió.

 A casa, es pot pendre correctament la tensió seguint les següents recomanacions: 

- Hem de buscar un racó de la casa tranquil, amb una temperatura agradable a on es pugui estar còmode, relaxat i sense preses.
- Hem de reposar de cinc a deu minuts.
- Ha d’haver passat més de mitja hora d’haber menjat i/o begut substancies estimulants com café, té…
- Hem de tenir un bon aparell medidor, que compleixi les recomanacions de la Unió Europea i que estiguin validats per l’empresa fabricant. Tanmateix, ha d’estar en perfectes condicions (nivel de batería adequat, que no hi hagi fugues al braçalet, etc). Si l’aparell ens dóna un missatge d’error, consultar-lo ràpidament ja que la medició pot no ser correcta. I recordeu, que, periòdicament, caldría calibrar-lo.
- Hem de seure rectes, amb l’esquena recolçada a la cadira i el braç recolçat sobre una taula fent un angle més o menys d’uns 90 graus. La mà ha d’estar relaxada i les cames han d’estar les dues a terra sense creuar-se.
- Hem de portar roba amb màniga curta o ample. No portar rellotge o d’altres abaloris que pressionin el braç.
- Hem de col.locar l’aparell medidor segons les indicacions del fabricant. Hem de ser molt conscients a l’hora de col.locar el braçalet ja que una col.locació incorrecta donarà valors incorrectes.
- Hem de pendre la tensió sense parlar i evitant els estimuls externs que puguin molestar-nos.
- En el cas de tensions molt irregulars, hem de fer tres medicions, esperant entre medició i medició uns tres minuts, finalment el valor de la tensió serà la mitjana aritmètica dels tres valors obtinguts.


Amb aquestes recomanacions sembla una mica complicat, però ja us assegurem que és molt sencill fer-lo bé. Si teniu algún dubte més sobre el tema o voleu comentar alguna recomació que feu a casa, no ho dubteu, estarem encantats de rebre-la.

* Imatge extreta de google imatges

divendres, 2 de maig del 2014

LA LABOR DEL FARMACÈUTIC I EL SERVEI DE SEGUIMENT FARMACOTERAPÈUTIC

A la entrada d’avui  farem referència als resultats del programa conSIGUE que va fer públic el Consejo General de Col·legis de Farmacèutics,  farà uns mesos,  sobre la intervenció del farmacèutic comunitari i l’impacte de l’aplicació del Servei de Seguiment Farmacoterapèutic.

El Servei de Seguiment Farmacoterapèutic consisteix en un programa a on el farmacèutic evalúa i monitoritza la medicació prescrita en funció de les necessitats particulars del pacient, amb l’objectiu de millorar o aconseguir el màxim benefici del tractament prescrit.

Els resultats d’aquest estudi van posar en manifest que l’aplicació del servei va aconseguir:
-          Una reducció del 56% dels problemes de salut no controlats.
-          Una reducció del 49% dels pacients que referien haver acudit als serveis d’urgència.
-          Una reducció del 55% dels pacients que referien haver estat ingressats.
-          La reducció de quasi 0.15 medicaments.
-         Millora de la qualitat de vida en 6,6 punts de mitjana.


Aquest programa va posar de manifest que la intervenció assistencial del farmacèutic en el seguiment farmacoterapèutic pot contribuir a la millora de la salut i a la sostenibilitat del sistema sanitari per la qual cosa s’està estudiant com portar a terme l’abordatge per implantar aquest servei com a mòdel de servei professional. 

                                                                                                    imatge extreta de google imatges

dimarts, 15 d’abril del 2014

PIRÀMIDE DE LA DIETA MEDITERRÀNIA: UN ESTIL DE VIDA ACTUAL

Ahir, amb la visita de la nostra dietista Esther a la Farmàcia, vam comentar l'importància de la Dieta Meditarrània i la sort que tenim de poder gaudir d'ella. Així que volem aprofitar que és l'any de la Dieta Mediterrània per fer-ne difusió i compartir els efectes saludables d'aquesta dieta, ja convertida en un estil de vida.

A l'entrada d'avui volem donar a conèixer una mica més aquest estil de vida que va adreçat a tota la població. 

La Dieta Mediterrània és un patró alimentari que combina els diferents aliments que podem trobar a la nostra agricultura local de la vessant mediterrània cuïnades de forma saludable junt amb la pràctica de l'exercici físic moderat i diàri.

Es caracteritza per el consum en abundància de certs aliments (vegetals, cereals, fruites) i aigua en cada àpat principal; el consum moderat de peixos, marisc, làctics, carns d'aus i ous; i el consum puntual de carns vermelles i dolços.
Els dos aliments exclusius que tothom relaciona amb aquesta dieta son: l'oli d'oliva com a font principal de greixos i el vi negre que, begut en moderació segons un consum responsable, actúa com a antioxidant.
El resultat final és una dieta amb un aport equilibrat de macronutrients que incrementa el benestar de la població i evitar malalties asociades a una mala alimentació como risc cardiovascular, colesterol, obesitat...




(hàbits dietètics que marca la piràmide, extreta de la web de la fundació)


Si vols aprofundir sobre el tema et convidem a visitar la pàgina de la Fundació Dieta Mediterrània que s'encarrega d'actualitzar constantment la famosa piràmide.



I si tens alguna qüestió sobre el tema, et pots posar en contacte amb nosaltres. Estarem encantats de poder respondre't.
EL NOSTRE EQUIP

Com és el nostre primer article al blog, hem cregut convenient fer una petita presentació del nostre equip i de la nostra farmàcia: qui som i qué fem.

Per a qui no ens conegui, o ens conegui poc, ens trobareu a la Farmàcia Torras, a Sant Vicenç de Castellet, un petit poble del Bages però amb molta història i caliu. 
L' inauguració de la Farmàcia va ser al gener de 1985, per la seva titular Montserrat Torras Galí, i des d'aleshores, no ha deixar de prestar servei, millorant día a día, la seva activitat en funció de les necessitats dels clients... i així espèrem continuar molts anys més!.

Actualment, l'equip de Farmàcia Torras, està format per el que anomenem l'equip A. Qué si bé no és el millor del món, ho intentem amb tenacitat i il·lusió. L'equip és format per:

Montse
És la farmacèutica titular de la Farmàcia, responsable de l'equip i de que tot surti perfecte. Coordina i supervisa totes les seccions, s'encarrega de la dura gestió de la Farmàcia, tot i que el que més l'agrada és el tracte amb els clients i poder-los ajudar continuament. És una defensora de la formació continuada perquè com diu sempre: "hem d'evolucionar amb els temps". Té més de trenta anys d'experiència en el món farmacèutic.

Ana
És la farmacèutica adjunta de la Farmàcia, s'encarrega de la dispensació de medicaments i és la responsable de les Fórmules Magistrals, de la secció d'Ortopèdia i de les nostres xarxes socials, tot i que li agrada tot el que tingui a veure amb la seva professió com diu ella: "no sabria qué triar". Té més de quinze anys d'experiència en el món farmacèutic.

Roser
És la nostra tècnic en Farmàcia, s'encarrega de la secció de dermofarmàcia i merchandasing, és a dir, la que fa que la Farmàcia tingui aquest aspecte tan maco i sigui tan acollidora. Com la resta del equip, li agrada el tracte amb la gent i fa que tots ens sentim com en família. Té més de vint anys d'experiència en el món farmacèutic.

Carme
És la nostra tècnic en Farmàcia i la més esportista, s'encarrega de la secció de nutrició i naturopatia, posant-nos les piles a tots, tothom surt amb un sonriure desprès de parlar amb ella. Té més de quinze anys d'experiència en el món farmacèutic.

Dani
És el nostre llicenciat en Medicina, però per sort per nosaltres, al final, va triar la rama farmacèutica. S'encarrega de l'atenció farmacèutica i la díficil tarea administrativa. Té més de deu anys d'experiència en el món farmacèutic.

I ara et preguntaràs quin aspecte tenim? Per què no penjem una foto?... doncs, perquè et convidem a que vinguis a conèixen's en persona... i guanyem molt!

(foto extreta de google imatges)

divendres, 11 d’abril del 2014

Benvinguts a la nostra Farmàcia i al nostre blog.

Avui obrim una nova secció a la farmàcia, més allà de la dispensació de medicaments, de l'atenció farmacèutica, de fer fórmules màgistrals i d'altres "arts" que día a día practiquem dins d'aquestes parets, ens hem animat a fer un blog a on escriurem petits articles d'interès relacionat amb allò que més ens agrada fer... ser farmacèutics!.


 Esperem que us agradi i que participeu activament amb nosatres amb tot l'interés, carinyo i il·lusió que hi posem nosaltres.


Fins aviat!