divendres, 29 d’abril del 2016

Contaminacio atmosfèrica i salut

Segons els últims estudis de l'Organització Mundial de la Salut, una de cada vuit morts del món és deguda als efectes sobre la salut de la contaminació atmosfèrica. Es tracta d'una dada preocupant, no tan sols pel valor elevat: estem parlant d'uns set milions de morts, sinó perquè és una dada que va en augment dia a dia.


Imatge extreta de Google imatges
Els efectes de la contaminació ambiental es deixen veure en l'aparició de malalties cardiovasculars (accidents cerebrovasculars i cardiopaties isquèmiques), malalties respiratòries (infeccions respiratòries agudes i les pneumònies obstructives cròniques) i sobretot, en el càncer.

Els estudis revelen que una gran incidència d'aquestes malalties es produeixen per la contaminació atmosfèrica però també a la contaminació de l'aire a l'interior de les cases, per exemple, contaminants deguts a la mala ventilació de la cuina o les estufes, el fum del tabac, els àcars de la pols i les floridures, etc. 


Per minimitzar aquest impacte i promoure la salut pública, la OMS està treballant en aquests darrers anys i prevé publicar unes directrius sobre la qualitat de l'aire dins les llars i la importància dels combustibles domèstics.

A continuació us recomanem diferents adreces de consulta per si voleu ampliar la informació:

divendres, 15 d’abril del 2016

Diürètics naturals

Moltes vegades hem de recorre a la depuració del nostre organisme ja sigui per començament de dietes hipocalòriques, ja sigui perquè hem pres algun tipus de tractament farmacològic que ens ha produït retenció de líquids, sedentarisme, estrès, climatologia, etc.
Imatge extreta de Google Imatges

Sempre que es descarti una retenció hídrica (també anomenada hidropesia) per una causa patològica (en aquell cas primer hauríem de tractar la causa que el produeix) es pot utilitzar els diürètics naturals que trobem a les plantes i en els aliments. Avui al blog, parlarem de les plantes diürètiques i els seus efectes.



Les principales plantes durètiques més utilitzades són:

- La Carxofa és la planta diürètica per excel·lència. Dins la nostra dieta mediterrània està molt introduïda en l'alimentació, tot i això, la major part de les vegades es pren en forma de complements alimentaris pel fet que en el preparat trobem la part activa que incrementa la seva efectivitat. La carxofa és el fruit de la carxofera (Cynara scolymus) amb propietats diürètiques i depuratives, afavoreix la producció de bilis responsable de la digestió dels aliments, descens del colesterol i descongestionant hepàtic. A nivell urinari, també estimula la producció de líquids tot afavorint l'eliminació, i a més és rica en minerals (potassi, magnesi, calci, ferro...) fet que produeix que sigui àmpliament recomanada en certes patologies com la hipertensió, l'edema premenstrual, l'obesitat, el reumatisme, etc.

- La Cua de Cavall és una altra planta (Equisetum arvense) amb propietats diürètiques importants, ja que estimula la producció d'orina facilitant la depuració de l'organisme, sovint es recomana amb les infeccions del tracte urinari per incrementar l'efecte desinfectant dels antibiòtics. A més és rica en minerals com el Silici, que afavoreix la remineralització òssia i millora la pell, cabell i ungles. Habitualment es pren en forma d'infusions o complements alimentaris. Totalment desaconsellat en embaràs i lactància

- La Dent de Lleó (Taraxacum officinale) és un altre gran depuratiu natural, com la carxofa incrementa la producció de bilis millorant àmpliament la digestió i per l'altre, estimula la producció d'orina, eliminant les toxines de l'organisme. Sovint es recomana en casos de colesterol, litiasis, diabetis, cel·lulitis, obesitat, etc.

- L'ortosifó (Orthosiphon stamineus) és un important diürètic, drenant les toxines de l'organisme com acumulació hídrica, urea i àcid úric. A part d'eliminar els líquids de l'organisme i combatre l'edema també serveix com a desinfectant de les vies urinàries, ajuda a baixar la tensió sanguínia, el colesterol, la gota, etc.

- La Vellosilla (Hieracium pilosella) o pilosela és una planta rica en flavonoides que afavoreixen l'eliminació renal d'aigua i les sals minerals retingudes en teixits. S'utilitza sobretot en tractaments de control de pes associats a un excessiu acumul de líquids.

Bibliografia:
www.alphega-farmacia.es
El abc de las plantas, Arkopharma

divendres, 1 d’abril del 2016

Caiguda de cabells i aliments per evitar-ho

Al arribar la primavera i la tardor s’experimenten caigudes de cabell que sovint, amb uns bons hàbits higiènics-dietètics, es poden controlar fàcilment ja que formen part del cercle vital del cabell. Malgrat tot, i malauradament cada vegada més, es registren casos de caiguda excessiva i/o d’empobriment de la massa capil·lar amb l’aparició d’alopècia. Avui parlarem d’aquesta alopècia, més socialment anomenada calvície, i de com tractar-la.
-          
      Què és l’alopècia?
Imatge extreta de google imatges
L’alopècia més comú és l’alopècia androgènica i és la que sol ocasionar més consultes a la farmàcia, ja que hi ha d’altres tipus d’alopècia que normalment solen ser secundaris a altres processos com poder ser: tractaments amb alguns medicaments, aplicació de quimioteràpia, estrès emocional, carències en l’alimentació, alteracions brusques de pes, etc. Aquest tipus d’alopècia solen ser de bon pronòstic perquè tractant la causa desencadenant, la calvície desapareix i la salut capil·lar es restaura.
L’alopècia androgènica és la responsable de la caiguda del cabell en el 50% dels homes sobre els 50anys (front del 6% en les dones) i del 70% dels homes a edats més tardíes (vers el 35% aproximadament de les dones a la mateixa edat). La causa és principalment genètica i andrógena-depenent (d’aquí el seu nom) i per això cursa amb diferents símptomes en homes i dones. Mentre que els homes perden completament el cabell generant entrades i zones de despoblament capil·lar. Les dones, en canvi, ho manifesten amb pèrdua de massa capil·lar i cabells més fins, més fràgils, sense densitat i sense brillo.

-          Com podem tractar l’alopècia androgènica?
En aquest tipus d’alopècia es produeix principalment per la funcionalitat de dos enzims:  l’enzim 5-a-reductasa (que normalment es situa a la part frontotemporal) i la aromatasa (que principalment es troba a la zona occipital). Aquestes enzims s’encarreguen del metabolisme de la testosterona i dels estrògens respectivament. El bloqueig de l’5-a-reductasa sembla ser el tractament de primera elecció en els casos d’alopècia masculina, tot i que és inefectiva en el cas femení. Per això, els tractaments anticaiguda han d’anar acompanyats d’un seguiment per part d’un professional sanitari, com pot ser el farmacèutic, qui és qui pot valorar amb la seva formació quin és el tractament millor.
Com s’ha comentat anteriorment, en el cas de la d’alopècia masculina, s’utilitza principalment un bloquejador de l’enzima reductasa. Aquests bloquejadors solen estar presents en extractes d’origen vegetal com l’extracte de Serenoa repens L. Malauradament, degut a que en la nostra alimentació, no trobem gaires esterols vegetals (el més famós el beta-sitosterol), sovint hem de recorre a la complementació per via oral o tòpica, és per això, que moltes fórmules que podem trobar per tractar la caiguda del cabell porten aquest extracte.  Alguns dels aliments que en contenen solen ser els grans de cereals, les nous, el blat de moro, la soja, etc.
A l’alopècia també hi ha presència de processos inflamatoris del cuir cabellut per tant, substàncies que regulin aquests processos també milloraran la caiguda. Aquestes substàncies solen ser extractes fenòlics com els polifenols presents en el té verd o en el raïm (vi) i la quecertina, presents en moltes fruites i sobretot en verdures com la ceba. Hi ha d’altres substàncies com el pycnogenol que es troba en la escorça del pi i té molt efecte antioxidant però que degut a que no la consumin dins la nostra dieta, s’ha de recorre a la complementació nutricional.
A llarg termini, la vascularització perifèrica i per tant l’alimentació del bulb pilós, es veu, disminuïda. Raó per la qual, molts professionals recomanen complementar amb extractes vasodilatadors com el Ginkgo Biloba L. que actua millorant els trastorns circulatoris. A la nostra dieta, també és difícil consumir les fulles de l’arbre Gingko, per tant, també es troba moltes vegades com a part de complements nutricionals en forma de gotes, infusions o tabletes orals.
En el cas de l’alopècia femenina, ja hem comentat que el bloqueig de l’enzim reductasa no dóna gaire resultats a l’hora de frenar aquesta caiguda, però sí que es veu milloria significativa a l’hora de consumir els extractes antiinflamatoris i incrementant la vascularització del bulb pilós.
A les dones, el problema principal de caiguda es degut als canvis hormonals que es deriven de la menstruació i posteriorment de la menopausa. Per això, en la gran majoria dels casos, s’associen a dèficits nutricionals (ja que amb les pèrdues de sang, també es perden molts nutrients com en el cas del ferro). Per complementar la dieta amb ferro hem d’incorporar carns vermelles, com la vedella i la carn de poltre. Verdures verdes i llegums també tenen gran quantitat de ferro, però no és gaire absorbible pel nostre organisme, per fer-lo, es recomana el seu consum junt amb fruites cítriques, que transformen el ferro vegetal en ferro absorbible pel nostre cos.  
El cinc i el seleni, present en carns i verdures però sobre tot en cereals, en les llavors i cereals. També són importants per evitar la caiguda (en ambdós sexes) ja que actuen com antioxidants i evitant les reaccions nitrogenades del nostre organisme que activen l’envelliment cel·lular. A més, incrementen significativament el sistema immunitari. Altres antioxidants importants com les vitamines (A, C, E) els podem trobar en fruites i verdures.
Sobre tot en el cas d’alopècies andrògenes post-menopàusiques, hi ha una relació directa amb la falta de folats (àcid fòlic) en l’alimentació. Per això, es recomanable incorporar, sobre tot en aquesta etapa de la vida de la dona, aliments rics com fruites (taronges, plàtans, pomelo) verdures (tomàquets, enciams, bròcoli, espinacs) i cereals (blat de moro, pans integrals).
No hem d’oblidar la importància dels aminoàcids: sobre tot aquells que aporten sofre en la seva estructura com cistina i taurina ja que el sofre és un component bàsic en l’estructura capil·lar que li dóna força, textura i l’ajuda a créixer ràpidament. Es troben en aliments com carns (en general), peix (en general), ous i làctics. L’aminoàcid essencial Lisina també és molt important en la caiguda del cabell ja que afavoreix sobre tot en l’assimilació del ferro i incrementen la massa capil·lar.

En conclusió:
La calvície o alopècia androgènica sol ser un dels motius que més consulten generen a la nostra farmàcia a la tardor.
Tot i que els principals factors que la desenvolupen solen ser genètics i alteracions hormonals podem aplicar diferents mesures per evitar o frenar la caiguda, sobre tot, seguir una bona alimentació rica en nutrients essencials per al nostre cabell.
En nostre equip de professionals de Farmàcia Torras et podrà recomanar convenientment per tal d’aconseguir els millors resultats, no dubtis en fer-nos arribar les teves consultes sobre el tema.

Bibliografia:
Alopecia y cuidados capilares. ¿Como tratar la alopècia androgènica?. Magda Rafecas. Revista acofar, octubre 2014

Taules de composició dels aliments