En guardia front l'Enterovirus

L'enterovirus és una família de virus bastant freqüent en aquesta época de l'any (apareix als mesos més calorosos). Per la gran capacitat que tenen per mutar-se, existeixen molts subgrups (Enterovirus humà, Coxsackie virus, Echovirus, Poliovirus...). Actualment, hi ha aproximadament uns cents serotips identificats. 

A aquesta família pertanyen la majoria de "refredats estivals" que es manifesten amb infeccions respiratòries i/o digestives de poca gravetat. Tot i així, a vegades, apareix algun tipus de cepa una mica més virulenta com el virus de la

poliomielitis, actualment controlada gràcies a la vacunació dels nens o les cepes que estàn causant els brots actuals (la D68 i la A71)de la qual de moment no es disposa de cap vacuna preventiva. 

La simptomatologia d'aquestes cepes més virulentes provoquen, a més dels quadres respiratoris i digestius, alteracions en el sistema nerviós (encefalitis, meningitis) que poden arribar a ocasionar alteracions en la parla, en la visió i paràl·lisi muscular.

Com detectar la infecció per l'enterovirus més sever?

Comença com un refredat amb alteracions respiratòries i/o problemes digestius, que no solen remetre als 3-4 dies. La símptoma més significativa és la presència de febre i malestar general: mal de cap amb vòmits. Presenten pèrdua de força muscular, no poden moure alguna extremitat, no volen caminar, estar drets o bé, caminen amb dificultat.

També és un símptoma d'alarma si no poden empassar, parlar, estossegar o presenten algun tipus de paràl·lisi facial i/o d'alguna part del cos.

Afecta principalment a nens menors de 6 anys i sobretot a nens que presenten alguna alteració respiratòria com asma.

Com es pot prevenir?

Ja que de moment no hi ha cap tipus de prevenció mèdica (No existeix cap vacuna) la prevenció és principalment higiènica:

- Cal rentar-se molt bé les mans. Sobre tot després de canviar bolquers, ja que a les femtes és on trobem la màxima càrrega viral i el virus pot estar present aproximadament dos mesos després de la infecció.

Imatge extreta de Google Imatges

- No portar els nens malalts a l'escola, ni als parcs, ni a cap lloc a on pugui compartir joguines, xumets i d'altres objectes amb altres nens.

- Rentar molt bé els objectes i les superfícies on el malalt ha estat en contacte.

- No reutilitzar cap mocador ni tovalló, llençar o rentar immediatament al seu ús.

- Ventilar molt bé els espais de casa principalment, l'habitació del malalt.

I sobretot, en el cas de patir algun dels quadres descrits consultar ràpidament amb els professionals sanitaris.

Dolors osteomusculars i articulars

Els dolors osteomusculars i articulars es caracteritzen per presentar un dolor agut invalidant i que en la majoria dels casos presenta un quadre inflamatori més o menys extens que sovint provoca inmovilitat de l'articulació. A la majoria dels casos, aquests quadres solen ser provocats per l'existència de malalties cròniques osteomusculars degeneratives o reumàtiques com osteoporosi, artritis, artrosis, entre d'altres; però en altres casos, es produeixen per moviments sobtats i violents o moviments repetitius i constants a on es generen traumes. És el motiu més freqüent de la major part dels casos de tendinitis, contusions, distensions, etc. A causa de l'ampli ventall de situacions que poden provocar aquests tipus de dolor, el dolor osteoarticular ha esdevingut una de les consultes sanitàries més freqüents.

El tractament a adoptar depèn en gran mesura de la causa que origina el dolor.

- En els dolors aguts lleus o relativament moderats causats per petites lesions, solen ser tractaments farmacològics destinats a reduir el dolor i la inflamació. Així utilitzarem analgèsics i antiinflamatoris no esteroideos (els coneguts com a grup AINE) tant per via oral com per via tòpica.

El criteri per seleccionar un o un altre es fa, principalment, depenen de la duració de l'acció del fàrmac dins l'organisme i d'aquesta manera es permet ajustar les dosis en funció dels hàbits del pacient, ja que hi ha poca diferència d'efectivitat entre les diferents substàncies. A més, com el temps de tractament sol ser curt, aproximadament un parell de setmanes, l'aparició d'efectes adversos (dolor gàstric, úlceres, etc.) no solen ser significatius.

Imatge extreta de Google Imatges

- En els dolors aguts crònics o degeneratius també se solen pautar els antiinflamatoris de tipus AINE però preferiblement, en aquells moments de dolor agut, ja que l'ús continuat i crònic d'aquests analgèsics pot esdevenir algunes molèsties gàstriques. Sovint també estan recomanats els medicaments tòpics que donen sensació d'escalfor o de fredor de la zona a on s'aplica, ja que el petit estímul que provoca aquest fred o aquesta calor fa que la transmissió del dolor es redueixi (els estímuls competeixen entre ells per ser transmesos).

Actualment, la fitoteràpia que aporta un ampli arsenal terapèutic, serveix en molts casos per controlar i tractar l'avanç dels processos crònics. Així, en el cas dels dolors osteomusculars, trobem les plantes: dent de lleó, cua de cavall o harpagòfit que actuen per via oral i l'àrnica, àmpliament utilitzada per via tòpica. L'ús continuat i crònic d'aquestes plantes no presenta cap dels efectes secundaris descrits anteriorment amb els AINE's.

En els casos degeneratius també estan recomanats els complements alimenticis que regeneren l'articulació o la massa òssia, així per exemple, aquells complements enriquits en col·làgen, glucosamina, àcid hialurònic, magnesi, etc. regeneren la part afectada i eviten el malestar associat al seu desgast.

Bibliografia:

Dolores osteomusculares y articulares agudos. Revista Farmacéuticos, febrer i març de 2014