Com aconseguir un bon descans

Imatge extreta de Google Imatges

L'insomni o dificultat per dormir és un dels principals trastorns de la nostra societat actual, en general, entre el 35 i el 48% de la població pateix episodis d'insomni de curta o llarga durada.

Hi ha diferents tipus d'insomni com es reflecteix al quadre següent:

Imatge extreta de Google Imatges

A causa de l'extensa naturalesa de l'origen de l'insomni, el tractament es basarà principalment a controlar els factors que el produeixen. Així per exemple, gairebé el 50% dels insomnis són provocats per la pràctica d'uns dolents hàbits higiènics de son i quadres d'ansietat i estrès. Per aquesta raó, els experts hi han dissenyat un decàleg de bones pràctiques abans d'anar a dormir.

Aquest decàleg és:

- Aixecar-se i anar a dormir cada dia a la mateixa hora (inclús els dies festius)

- Limitar el temps diari d'estar al llit al temps necessari únicament per dormir.

- Dormir entre 7 i 8 hores al dia.

- Evitar fer migdiades llargues durant el dia.

- Suprimir la ingesta de substàncies estimulants tipus cafè, té, tabac, etc. Sobretot a les últimes hores del dia.

- Evitar realitzar exercici físic a últimes hores del dia, així com d'altres activitats excitants (veure pel·lícules, llegir, videojocs, etc.).

- Menjar a hores regulars i fer sopars lleugers i un parell d'hores abans d'anar a dormir.

- Practicar exercicis de relaxació abans d'anar a dormir.

- Prendre banys amb aigua a temperatura corporal per afavorir la relaxació.

- Mantenir l'habitació amb un ambient agradable de temperatura, llum, sorolls, matalàs confortable, etc.

Els tractaments farmacològics també són de gran ajuda a l'hora de tractar l'insomni, tanmateix, aquest ha d'estar controlat estretament pel personal sanitari, ja que només s'hauria de prescriure en aquells casos d'insomni associat a malalties. En la major part dels casos, la fitoteràpia ens prevé d'àmplia gamma de substàncies com:

- la melissa, té una acció sedant del sistema nerviós reduint la tensió i l'ansietat.

- la valeriana, té efectes sedants i relaxants que produeixen disminució de l'ansietat, del nerviosisme i afavoreix la concentració, l'humor i la qualitat del son.

- la passiflora, restaura progressivament el son reparador i de qualitat.

- la pavolina, té efecte sedant per controlar el nerviosisme, l'ansietat i la irritabilitat restaurant la calma i la serenitat.

- l'espí blanc, és un regulador del ritme cardíac disminuint les palpitacions de l'ansietat i l'estrès i actua com a sedant alleugerant la tensió i la irritabilitat.

- la melatonina, és una hormona que es pot trobar en els organismes vius com animals i plantes, ja que regula el cicle circadiari del cos i facilita la conciliació del son i a regular-ho en cas de desfasament horari.

bibliografia:

http://scielo.isciii.es/img/revistas/asisna/v30s1/suple18.gif

http://www.elsevier.es/imatges/270/270v18nSupl.1/grande/270v18nSupl.1-13109167tab02.gif

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=510

vikipedia.cat
revista arkocapsules, laboratori arkopharma

Dispnea: dificultat respiratòria

Imatge extreta de Google Imatges

La Dispnea o dificultat per respirar és un dels símptomes més freqüents de consulta. Es tracta d’un símptoma molt difícil d’avaluar degut a la quantitat de factors que poden activar el reflex respiratori. L’avaluació, per tant, es basa en l’examen físic del pacient, la història clínica i les proves complementàries que els facultatius considerin necessàries.

Degut a l’amplia naturalesa de la dispnea, moltes són les classificacions que podem trobar sobre ella:

-      

     Una primera classificació seria dispnea aguda (si es degut a un episodi puntual i que dura poc temps) o crònic (si es degut a episodis continus que es van repetint periòdicament)

-      

    Una altra classificació de la dispnea és l’escala de dispnea MRC (escala modificada per la Medical Research Council) a on es classifiquen en funció de la gravetat del símptoma.

o   Grau 0: Absència de dispnea, excepte amb exercici físic.

o   Grau 1: Aparició de dispnea amb la marxa ràpida o en pujades.

o   Grau 2: Aparició de la dispnea amb la marxa habitual, no podent acompanyar el pas d’altres persones fins i tot en camins planers.

o   Grau 3: Aparició de la dispnea al caminar i necessitat de parar per poder descansar.

o   Grau 4: Aparició de la dispnea amb activitats habituals com vestir-se i incapacitat per sortir de casa.

-      Una tercera classificació és l’escala de dispnea NYHA (escala modificada per la New York Health Association). Una classificació molt semblant a l’anterior.

o   Classe I: Absència de dispnea amb la activitat normal.  

o   Classe II: Dispnea amb activitat habitual.

o   Classe III: Dispnea amb activitat inferior a l’habitual.

o   Classe IV: Dispnea al mínim esforç o en repòs.

La dispnea es produeix perquè alguns dels múltiples factors implicats en el reflex respiratori es veuen modificats per algun factor extern o malaltia. Les causes que les produeixen poden ser moltes com veiem resumides a la imatge següent:

Imatge extreta de Revista PAM 

Per això, el tractament també variarà en funció de la causa que el produeix, ja que un dels tractaments que s’aplicaran serà  tractar la patologia de base. Tot i que el tractament en el moment d’aparició de la dispnea és incorporar al pacient a 45 graus, assegut semi incorporat, mantenint-lo en repòs. Sovint s’aplica oxigenoteràpia en forma de mascareta o d’ulleres nasals, per tal, d’incrementar la saturació d’oxigen en sang i reduir la sensació d’ofec. 

Els principals signes que indiquen que el pacient pateix dispnea són:

-         - Alteració del nivell de consciència: somnolència o obnubilació.

-         - Agitació psicomotriu.

-          -Cianosis.

-          -Impossibilitat de tossir o de parlar.

-          -Hipotensió.

-          -Freqüència respiratòria baixa o bradicàrdia.

-          -Freqüència cardíaca alta.

-          -Silenci auscultatori.

-          -Saturació d’oxigen baixa.

Bibliografia:

Revista PAM número 390. Volum 40. Gener-febrer 2016

https://ca.wikipedia.org

Trastorns Digestius i Fitoteràpia

Imatge extreta del catàleg Arkopharma

Aerofàgia, digestions pesades, descomposició, restrenyiment… molts trastorns digestius es poden tractar fàcilment amb un bon arsenal fitoterapèutic. Per conèixer una mica més les plantes i les seves utilitats, a l'entrada d'avui parlarem de les que considerem indispensables per la salut gastrointestinal.

- La Carxofa i el Boldo faciliten la digestió, ja que estimulen la secreció biliar. S’utilitzen àmpliament (a vegades en combinació) en digestions pesades, lentes o menjars copiosos. La carxofa també estimula la regeneració de les cèl·lules hepàtiques quan aquestes estan sotmeses a diferents toxines, per això, va molt associada a teràpies de detoxificació (o control de pes). El boldo, en canvi, estimula la secreció salivar i s’utilitza per tractar la boca seca.

- El Cardo Mariano actua directament sobre les cèl·lules hepàtiques regenerant-les i eliminant les substàncies hepatotòxiques. Es recomana el seu consum amb la ingesta d’alcohol o en els casos de polimedicació, per exemple.

- El Gingebre, com la carxofa i el boldo, estimula la secreció biliar i afavoreix les digestions pesades, però potser, la principal funció del gingebre en els trastorns digestius és el seu potent efecte antiemètic que afavoreix la desaparició de nàusees i vòmits. Per tant, es pot utilitzar per tractar el vòmit en embarassades i prevenir el mareig associats als viatges.

- La Cáscara Sagrada és potser el remei més antic per tractar el restrenyiment. Actua estimulant el trànsit intestinal alhora que afavoreix les secrecions intestinals per facilitar l’evacuació. S’utilitza en casos de restrenyiment ocasional en adults com canvis en els hàbits alimentaris, viatges, etc.  El Plantago és una altra planta utilitzada per tractar el restrenyiment, en aquest cas, el restrenyiment crònic. El plantago és capaç d’absorbir aigua incrementant el seu volum significativament i per tant, incrementant el volum fecal i el peristaltisme, per això,  actuen com a regulador intestinal.

- El Fonoll actua com antiespasmòdic i per tant redueix els dolors abdominals.  Moltes vegades s’utilitza amb la Melisa, una planta amb efectes sedants, per reduir els espasmes intestinals, els còlics, els dolors de menstruació, etc. El Fonoll a més, evita la formació de gas degut a l’inhibició del procés de fermentació dels aliments i per tant, és molt utilitzat en casos de flatulència.