Síndrome Premenstrual i el seu tractament

El síndrome premenstrual és un síndrome molt comú en les dones, es considera que al voltant del 85% el pateixen, tot i que normalment és tracta d’un procés passatger, fins un 10% dels casos pot manifestar una forma més severa anomenat Trastorn Disfòric Premenstrual.

Què és i què causa el Síndrome Premenstrual?

El Síndrome Premenstrual també conegut amb les sigles SPM, és el conjunt de diferents alteracions que es donen en el organisme de la dona en edat de menstruació. Comença una o dues setmanes abans de la regla i desapareixen quan apareix el cicle. Aquests desordres són provocats per la alteració hormonal que es produeix  durant tot el cicle menstrual. L´estrès i la càrrega emocional, tot i no ser factors desencadenats del SPM, ajuden i molt al agreujament dels símptomes.

Quines són les alteracions que es produeixen?

El Síndrome Premenstrual està englobat per moltes alteracions, això no vol dir que la dona les presenti totes sinó que es poden manifestar aïllades o en conjunt de cinc o sis. Aquests símptomes són: aparició d’acne, sensibilització i/o inflamació dels pits o de les cames, cansament, insomni, descomposició, dolors generals (de cap, d’esquena, de ventre, d’articulacions, musculars...) canvis en l’apetit o antulls, irritabilitat, canvis en l’estat d´ànim, dificultat per concentrar-se o recordar fets, ansietat, depressió, etc... 

Imatge extreta de Google Imatges

Qui ho pot patir?

Totes les dones poden presentar aquest SPM en qualsevol cicle menstrual, no importa l’edat, ni si han tingut fills, per exemple.

Quin tractament s’ha de seguir?

Els tractaments variaran en funció dels símptomes que es presentin, en general es recomana seguir unes pautes higiènic-dietètiques que millorin l’estil de vida de la dona i com a conseqüència trobar-se millor, algunes de les recomanacions són:

- Practicar un esport moderat, com caminar al aire lliure, practicar ioga, tai-chi

- Portar una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals.

- Evitar el consum excessiu de sal i de sucre, i per tant, dels productes que en portin.

- Dormir bé, com a mínim vuit hores al dia preferiblement per la nit.

- Evitar les situacions d’estrès i d’ansietat. 

Els medicaments que es poden aconsellar per tractar els símptomes, depenen en part de quins són els que es presentin, així per exemple, es recomanable prendre:

- Complexes vitamínics rics en àcid fòlic i vitamina D per evitar els problemes ossis.

- Complexes fitoteràpics de Valeriana per controlar els efectes nerviosos, d’Onagra com a regulador hormonal, de Camamilla per evitar dolors espasmòdics, etc.

- En alguns casos es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals per tractar els dolors una mica més molestos.

I si es pateix Trastorn Disfòric Premenstrual?

Quan els símptomes de SPM són molt severs del tipus: Insomni, cansament crònic, irritabilitat duradora, atacs de pànic, depressió profunda (sovint amb pensaments suïcides), apatia a les activitats diàries i dificultat per concentrar-se,  fam desmesurada, dolors incapacitants,etc... es sol parlar de Traston Disfòric Premenstrual, sobre tot quan no es presenten quadres aïllats sinó diversos combinats. 

En aquests casos, el professional sanitari recomana no tan sols les pautes higiènic-dietètiques descrites anteriorment, sinó, que en la gran part dels casos es recomana tractar la dona amb antidepressius.

Bibliografia:

Revista Farmaventas: Síndrome Premenstrual, cómo abordarlo desde la farmacia.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007193.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/premenstrualsyndrome.html

Qué és l’al·lèrgia alimentaria?

L’al·lèrgia alimentaria és un problema de salut pública important ja que en els darrers anys, els ingressos hospitalaris per aquest motiu s'han incrementat per set sobre tot en el cas de la població infantil. A més, no nomès es veu afectat la qualitat de vida de la persona que ho pateix sinó que, requereix un elevat cost econòmic.
Actualment, per aquest tipus d’al·lèrgia, l'investigació està encaminada a millorar els tractaments existents, reduint els símptomes i previndre els atacs, ja que de moment, no hi ha cap tractament espècific i l'única manera de minimitzar els quadres al·lèrgics és conèixer aquells aliments susceptibles de produir-ne.

Imatge extreta de Google Imatges

Quins productes poden donar al·lèrgia?
Actualment, la FDA (Food and Drug Administration) treballa per minimitzar els efectes de l’al·lèrgia alimentaria regulant l’etiquetatge del gairebé tots els productes, a excepció de les carns d’au i vermelles, certs productes derivats de l’ou i begudes alcoholes que es regulen per una altra normativa. La llei d’etiquetatge exigeix que s’identifiquin clarament els noms de les fonts alimentaries dels ingredients presents al producte o que continguin alguna proteína dels vuit principals al·lergens alimentaris.
S’ha elaborat un llistat d'uns 160 aliments al·lergens, és a dir, 160 aliments que son susceptibles de donar al·lèrgia. Aquests aliments estàn ordenats en una llista en vuit grups d’aliments. Aquest són:
- l'ou
- la llet
- el peix
- el marisc
- el cacahuet
- el blat
- els fruits secs
- la soja

Si prenc un aliment i em dóna al·lergia? Qué cal fer?
Els símptomes d’alergia solen aparèixer dels pocs minuts fins a un parell o tres d’hores desprès. Els símptomes d’alarma són: vómits i diarres, inflamació de la llengua, boca o llavis, sensació de formigueig i cremor de boca, pell envermellida, urticaries, dolors abdominals, tos o sibilàncies respiratories i en els pitjors dels casos: mareig, inflamacions de gola i cordes vocals, dificultat respiratòria i pèrdua de consciència.
En el cas d’aparició d’aquests símptomes cal acudir a un profesional sanitari ràpidament per a que ens recomani algún tractament per frenar el procès al·lèrgic ja que els quadres lleus es poden agravar i provocar una anafilàxia amb el conseqüent risc per la persona.

Bibliografia:
Revista Farmacéuticos, nº 402, febrer 2015
www.fda.gov
www.wikipedia.com

Per què hem de desparasitar bé els animals domèstics?

A l’article d’avui parlarem de les nostres mascotes i la seva salut. Tot i que viuen a casa, dormen entre coixins, els hi preparem el menjar més suculent i els abriguem quan fa fred, no hem d’oblidar que segueixen sent animals i com a tal necessiten unes cures específiques. Quantes vegades hem escoltat la frase de: si tens un animal a casa l’has de cuidar bé, sinó no el tinguis!

Imatge extreta de Google Imatges

Pràcticament tots els gossos i gats són portadors de paràsits (ja siguin interns o externs), tot i que no surtin de casa.  La majoria d’aquests paràsits són asimptomàtics i conviuen sense cap mena de problema amb la nostra mascota, però en molts casos, aquests paràsits poden comprometre la salut dels animals i fins i tot la dels seus propietaris.

Moltes són les simptomatologies que presenten els paràsits:

- Els externs com puces, paparres, etc. Solen donar erupcions cutànies degut al picor que provoca la picada (recordem que piquen per obtenir sang i d’aquesta manera alimentar-se per posar ous). Aquest prurit pot fer que la mascota es grati (exageradament) i acabi provocant una ferida que posteriorment es pot infectar.

- Els interns solen ser principalment intestinals i també solen ser les més conflictives. Els seus efectes depenen de l’edat de l’animal. Solen donar molta simptomatologia en mascotes joves, ja que el seu sistema immunitari no es capaç de neutralitzar-los i poden créixer desmesuradament provocant quadres de malabsorció de nutrients i diarrees que poden originar retards en el creixement i mort per deshidratació. 

Les peculiaritats físiques que tenen els animals parasitats és que solen ser animals apàtics i fatigats, amb pèl mat i aspre i molt prims. 

La major part de les espècies paràsites internes es reprodueixen mitjançant ous que seran eliminats per les femtes. I d’aquí poden transmetre’s a d’altres animals o als propietaris. Els ous són molt resistents a les condicions climàtiques, fet que pot fer que el focus de contagi duri molt de temps.

Els propietaris poden infectar-se també si no porten una bona higiene, per exemple, rentar-se les mans desprès de netejar les femtes o desprès d’acariciar el pèl de l’animal, hem de tenir en compte que aquests paràsits també poden afectar als humans com per exemple, el cas de la toxoplasmosis en embarassades o Giardiasis.

Per evitar aquestes infeccions parasitaries, els professionals sanitaris recomanem desparasitar els animals correctament tres o quatre vegades a l’any. Al mercat hi ha moltes presentacions  d’antiparasitaris i l’elecció del que més li convé a la nostra Mascota dependrà del tipus de paràsit a tractar, de l’espècie animal, de l’edat, del pes, etc. No hem de patir, els productes veterinaris tenen molt bona tolerància i bona eficàcia terapèutica.