Arriben els insectes!

Revista ImFarma

Amb l'arribada del bon temps i els nostres hàbits estiuencs (dormir amb les finestres obertes, sortides al aire lliure, vestimenta curta i molt ample, etc.) incrementa la nostra predisposició a patir picades d'insectes. La major part de les picades únicament produeixen molésties a nivell local, tot i que en aproximadament el 2% dels casos aquestes picades esdevenen problemes alérgics generalitzats depenen molt de la idiosincràsia dels individus (una mateixa picada no es manifesta igual en dues persones diferents).

Per evitar que ens piquin hem de seguir unes simples mesures preventives, com són:

- Extremar la higiene: evitar anar o jugar (els nens) a zones amb brutícia, runes o escombreries.

- Evitar anar sense calçat o calçat lleuger "tipus xancla": sobre tot en zones rocoses de platges o en el camp.

- Vestir amb roba adequada: s'ha de vestir amb roba clara i no gaire ample, evitant els colors foscos i brillants.

- Evitar perfums i/o productes d'higiene olorosos.

- Evitar menjar fruites directament sense netejar, olorar flors fresques, veure de llaunes o ampolles, etc.. els insectes es refugien aprop/a dins i ens poden picar com a defensa.

- Evitar fer moviments bruscos en presència dels insectes: sobre tot abelles, avispes... ja que si ens belluguen solen picar instintivament.

- Evitar exposicions llargues a l'aire lliure sobre tot a zones a on hi pugui haver aigua estancada.

- En viatges, assegurar-se que no hi ha cap insecte dins del vehicle.

- En llocs amb alta presència d'insectes, sobretot a les hores del vespre, caldria utilitzar malles antimosquits a portes i finestres, sacsejar la roba de llit per expulsar els insectes que puguin estar atrapats entre els llençols i pulveritzar l'ambient i els insectes amb algun repel·lent natural (per exemple, els repel·lents a base d'olis essencials) o repel·lents elèctrics d'ultrasons.

- Utilitzar substàncies repel·lents corporals i aplicar-les convenientment.

Els repel·lents d'insectes no maten els insectes però si que els repelen de forma que no s'acostin. És el millor mètode profilàctic en malalties transmeses per picades d'insectes com el paludisme, dengue, febre groga, leishmaniosi, sarna, etc..

Els repel·lents són substàncies que per les seves característiques produeixen sensacions desagradables en les terminacions sensitives dels insectes de forma que els repelen. Al mercat, hi han diferents tipus, en funció de l'insecte a prevenir i la edat de l'individu que s'ha de prevenir.

Els repel·lents s'han d'aplicar seguint les indicacions d´ús com poden ser:

- Aplicar per tota la part corporal exposada a l'aire a excepció de boca, ulls i mucoses (ferides, cremades solars, orificis naturals del cos, etc..). En nens petits evitar posar-lo en mans.

- No aplicar mai sota la roba, en el cas de que no es pugui aplicar directament sobre la pell caldria utilitzar repel·lents d'ús específic pels teixits.

- Aplicar la protecció cada 6 o 8 hores. Les replicacions no ens aportaran protecció extra però si poden incrementar l'absorció dels productes a la pell i general reaccions de sensibilització.

- Si s'utilitza maquillatge, crema solar o cremes s'han d'aplicar sempre abans del repel·lent.

- Netejar la pell desprès de l'exposició a l'exterior i si es necessari, tornar a aplicar.

- Rentar les mans al finalitzar l'aplicació abans de tocar cap aliment, beguda o instrument alimentari.

En cas de picada, s'ha de netejar la zona amb aigua i sabó i aplicar fred local per evitar la inflamació. Sovint es recomanable aplicar una pomada antiinflamatòria o antiprurit per calmar les molesties i en alguns casos pot ser d'ajuda prendre un antihistamínic via oral.

La lesió tendeix a curar sola al cap de dos dies. Si no veiem cap milloria amb aquestes cures, caldria consultar amb un professional de la salut. 

Recordar que les picades solen ser molesties agudes sense gaire importància però sovint es poden desenvolupar reaccions anafilàctiques (com en el cas de les picades d'abella) en aquests casos es manifesta inflamació, ansietat, dificultat respiratòria, vòmits o diarrees, arritmies... en aquest cas, representa una urgència mèdica i cal adreçar-se ràpidament a un centre sanitari pròxim.

bibliografia
"llega la temporada alta de insectos" revista ImFarmacias, número 66, juny 2016
http://www.imfarmacias.es/uploads/todos_datos_anaacutelisis_10125_11135801.pdf. 

Imatge extreta de Google Imatges

El Crom 

A l'entrada d'avui parlem del Crom (símbol químic Cr), un element molt important per controlar els nivells òptims de glucosa en sang, ja que regula el metabolisme dels sucres i actua sobre el control de l'absorció dels glúcids i de la secreció d'insulina.

El crom està present en els aliments d'origen vegetal, com les fruites i les verdures (tot i que la quantitat d'aquest oligoelement varia molt significativament en funció de la qualitat del terra a on han estan cultivades) i també el podem trobar en la llet i les carns. En aliments d'origen marí els nivells de crom són insignificants.

Actualment, segons la nostra dieta mediterrània, els aliments cobririen aproximadament la meitat dels requisits diaris d'aquest element.

Per tant, en molts casos, seria recomanable un aport extra en forma de complements alimentaris; sobretot en grups de població com gent gran pel fet que la seva ingesta alimentaria està molt reduïda o bé en aquells grups de població a on la ingesta de dolços o hidrats de carboni és elevada perquè el cos ha de metabolitzar més quantitat de glúcids i per tant, els requisits de crom són més elevats.

El cervell i les cèl·lules neuronals tenen una proporció relativament alta de crom respecte a altres parts del cos, ja que, necessiten glucosa per obtenir energia. Nivells baixos de crom produeix que la insulina sigui incapaç d'introduir la glucosa correctament dins

les cèl·lules. Aquest fet produeix que el cervell envii informació que necessita més glucosa i per tant, desperta la gana de menjar "alguna cosa dolça" per incrementar els nivells de glucosa en sang i saciar el sistema nerviós. En el moment que aquest pic baixa, es torna a tenir problemes per captar la glucosa, i per tant, es torna a repetir el cicle. A la llarga, aquesta situació d'estrès pot provocar el que s'anomena "resistència a la insulina" a on la insulina es col·lapsa i perd o s'oblida de fer la seva funció (que és introduir la glucosa dins les cèl·lules). Per altra banda l'excés de Glucosa en sang és eliminat del torrent sanguini i dipositat en forma de greix.

En conclusió:

Nivells baixos de crom produeix una disminució de la funció de la insulina. Les cèl·lules no reben la energia suficient per la qual cosa es manifesta una disminució de la capacitat mental (atordiment, falta de concentració, pèrdua de memòria) i física (esgotament físic,

cansament, etc.), el cervell per compensar aquesta manca de energia activa la sensació de gana fet que incrementa la ingesta alimentaria i per tant un increment de calories que el cos no necessita. Part d'aquestes calories innecessàries s'acumulen en forma de greixos,

produint obesitat (ja que, a més a més, l'esgotament físic afavoreix el sedentarisme). Aquest estat, a la llarga, pot esdevenir en Síndrome Metabòlic a on es presenten quadres d'hipertensió, aterosclerosi, resistència a la insulina, obesitat, etc.

Nivells òptims de crom, en canvi, afavoreix el manteniment de nivell de glucosa en sang, fet que pot ser molt important per controlar malalties com la diabetis, l'obesitat, i en part, l'ansietat associada a les ganes de menjar.

Bibliografia:
- Revista Imfarmacias, article monogràfic: "el cromo controla el azúcar sanguíneo, el metabolismo y el bienestar.
-  El abc de las plantas, laboratorios Arkocàpsulas.
-  Viquipèdia on line

En guardia front l'Enterovirus

L'enterovirus és una família de virus bastant freqüent en aquesta época de l'any (apareix als mesos més calorosos). Per la gran capacitat que tenen per mutar-se, existeixen molts subgrups (Enterovirus humà, Coxsackie virus, Echovirus, Poliovirus...). Actualment, hi ha aproximadament uns cents serotips identificats. 

A aquesta família pertanyen la majoria de "refredats estivals" que es manifesten amb infeccions respiratòries i/o digestives de poca gravetat. Tot i així, a vegades, apareix algun tipus de cepa una mica més virulenta com el virus de la

poliomielitis, actualment controlada gràcies a la vacunació dels nens o les cepes que estàn causant els brots actuals (la D68 i la A71)de la qual de moment no es disposa de cap vacuna preventiva. 

La simptomatologia d'aquestes cepes més virulentes provoquen, a més dels quadres respiratoris i digestius, alteracions en el sistema nerviós (encefalitis, meningitis) que poden arribar a ocasionar alteracions en la parla, en la visió i paràl·lisi muscular.

Com detectar la infecció per l'enterovirus més sever?

Comença com un refredat amb alteracions respiratòries i/o problemes digestius, que no solen remetre als 3-4 dies. La símptoma més significativa és la presència de febre i malestar general: mal de cap amb vòmits. Presenten pèrdua de força muscular, no poden moure alguna extremitat, no volen caminar, estar drets o bé, caminen amb dificultat.

També és un símptoma d'alarma si no poden empassar, parlar, estossegar o presenten algun tipus de paràl·lisi facial i/o d'alguna part del cos.

Afecta principalment a nens menors de 6 anys i sobretot a nens que presenten alguna alteració respiratòria com asma.

Com es pot prevenir?

Ja que de moment no hi ha cap tipus de prevenció mèdica (No existeix cap vacuna) la prevenció és principalment higiènica:

- Cal rentar-se molt bé les mans. Sobre tot després de canviar bolquers, ja que a les femtes és on trobem la màxima càrrega viral i el virus pot estar present aproximadament dos mesos després de la infecció.

Imatge extreta de Google Imatges

- No portar els nens malalts a l'escola, ni als parcs, ni a cap lloc a on pugui compartir joguines, xumets i d'altres objectes amb altres nens.

- Rentar molt bé els objectes i les superfícies on el malalt ha estat en contacte.

- No reutilitzar cap mocador ni tovalló, llençar o rentar immediatament al seu ús.

- Ventilar molt bé els espais de casa principalment, l'habitació del malalt.

I sobretot, en el cas de patir algun dels quadres descrits consultar ràpidament amb els professionals sanitaris.

Dolors osteomusculars i articulars

Els dolors osteomusculars i articulars es caracteritzen per presentar un dolor agut invalidant i que en la majoria dels casos presenta un quadre inflamatori més o menys extens que sovint provoca inmovilitat de l'articulació. A la majoria dels casos, aquests quadres solen ser provocats per l'existència de malalties cròniques osteomusculars degeneratives o reumàtiques com osteoporosi, artritis, artrosis, entre d'altres; però en altres casos, es produeixen per moviments sobtats i violents o moviments repetitius i constants a on es generen traumes. És el motiu més freqüent de la major part dels casos de tendinitis, contusions, distensions, etc. A causa de l'ampli ventall de situacions que poden provocar aquests tipus de dolor, el dolor osteoarticular ha esdevingut una de les consultes sanitàries més freqüents.

El tractament a adoptar depèn en gran mesura de la causa que origina el dolor.

- En els dolors aguts lleus o relativament moderats causats per petites lesions, solen ser tractaments farmacològics destinats a reduir el dolor i la inflamació. Així utilitzarem analgèsics i antiinflamatoris no esteroideos (els coneguts com a grup AINE) tant per via oral com per via tòpica.

El criteri per seleccionar un o un altre es fa, principalment, depenen de la duració de l'acció del fàrmac dins l'organisme i d'aquesta manera es permet ajustar les dosis en funció dels hàbits del pacient, ja que hi ha poca diferència d'efectivitat entre les diferents substàncies. A més, com el temps de tractament sol ser curt, aproximadament un parell de setmanes, l'aparició d'efectes adversos (dolor gàstric, úlceres, etc.) no solen ser significatius.

Imatge extreta de Google Imatges

- En els dolors aguts crònics o degeneratius també se solen pautar els antiinflamatoris de tipus AINE però preferiblement, en aquells moments de dolor agut, ja que l'ús continuat i crònic d'aquests analgèsics pot esdevenir algunes molèsties gàstriques. Sovint també estan recomanats els medicaments tòpics que donen sensació d'escalfor o de fredor de la zona a on s'aplica, ja que el petit estímul que provoca aquest fred o aquesta calor fa que la transmissió del dolor es redueixi (els estímuls competeixen entre ells per ser transmesos).

Actualment, la fitoteràpia que aporta un ampli arsenal terapèutic, serveix en molts casos per controlar i tractar l'avanç dels processos crònics. Així, en el cas dels dolors osteomusculars, trobem les plantes: dent de lleó, cua de cavall o harpagòfit que actuen per via oral i l'àrnica, àmpliament utilitzada per via tòpica. L'ús continuat i crònic d'aquestes plantes no presenta cap dels efectes secundaris descrits anteriorment amb els AINE's.

En els casos degeneratius també estan recomanats els complements alimenticis que regeneren l'articulació o la massa òssia, així per exemple, aquells complements enriquits en col·làgen, glucosamina, àcid hialurònic, magnesi, etc. regeneren la part afectada i eviten el malestar associat al seu desgast.

Bibliografia:

Dolores osteomusculares y articulares agudos. Revista Farmacéuticos, febrer i març de 2014 

Contaminacio atmosfèrica i salut

Segons els últims estudis de l'Organització Mundial de la Salut, una de cada vuit morts del món és deguda als efectes sobre la salut de la contaminació atmosfèrica. Es tracta d'una dada preocupant, no tan sols pel valor elevat: estem parlant d'uns set milions de morts, sinó perquè és una dada que va en augment dia a dia.

Imatge extreta de Google imatges

Els efectes de la contaminació ambiental es deixen veure en l'aparició de malalties cardiovasculars (accidents cerebrovasculars i cardiopaties isquèmiques), malalties respiratòries (infeccions respiratòries agudes i les pneumònies obstructives cròniques) i sobretot, en el càncer.

Els estudis revelen que una gran incidència d'aquestes malalties es produeixen per la contaminació atmosfèrica però també a la contaminació de l'aire a l'interior de les cases, per exemple, contaminants deguts a la mala ventilació de la cuina o les estufes, el fum del tabac, els àcars de la pols i les floridures, etc. 

Per minimitzar aquest impacte i promoure la salut pública, la OMS està treballant en aquests darrers anys i prevé publicar unes directrius sobre la qualitat de l'aire dins les llars i la importància dels combustibles domèstics.

A continuació us recomanem diferents adreces de consulta per si voleu ampliar la informació:

http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2014/air-pollution/es/

https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/indoorairpollution.html

http://dtes.gencat.cat/icqa/

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/avaluacio/

Diürètics naturals

Moltes vegades hem de recorre a la depuració del nostre organisme ja sigui per començament de dietes hipocalòriques, ja sigui perquè hem pres algun tipus de tractament farmacològic que ens ha produït retenció de líquids, sedentarisme, estrès, climatologia, etc.

Imatge extreta de Google Imatges

Sempre que es descarti una retenció hídrica (també anomenada hidropesia) per una causa patològica (en aquell cas primer hauríem de tractar la causa que el produeix) es pot utilitzar els diürètics naturals que trobem a les plantes i en els aliments. Avui al blog, parlarem de les plantes diürètiques i els seus efectes.



Les principales plantes durètiques més utilitzades són:

- La Carxofa és la planta diürètica per excel·lència. Dins la nostra dieta mediterrània està molt introduïda en l'alimentació, tot i això, la major part de les vegades es pren en forma de complements alimentaris pel fet que en el preparat trobem la part activa que incrementa la seva efectivitat. La carxofa és el fruit de la carxofera (Cynara scolymus) amb propietats diürètiques i depuratives, afavoreix la producció de bilis responsable de la digestió dels aliments, descens del colesterol i descongestionant hepàtic. A nivell urinari, també estimula la producció de líquids tot afavorint l'eliminació, i a més és rica en minerals (potassi, magnesi, calci, ferro...) fet que produeix que sigui àmpliament recomanada en certes patologies com la hipertensió, l'edema premenstrual, l'obesitat, el reumatisme, etc.

- La Cua de Cavall és una altra planta (Equisetum arvense) amb propietats diürètiques importants, ja que estimula la producció d'orina facilitant la depuració de l'organisme, sovint es recomana amb les infeccions del tracte urinari per incrementar l'efecte desinfectant dels antibiòtics. A més és rica en minerals com el Silici, que afavoreix la remineralització òssia i millora la pell, cabell i ungles. Habitualment es pren en forma d'infusions o complements alimentaris. Totalment desaconsellat en embaràs i lactància

- La Dent de Lleó (Taraxacum officinale) és un altre gran depuratiu natural, com la carxofa incrementa la producció de bilis millorant àmpliament la digestió i per l'altre, estimula la producció d'orina, eliminant les toxines de l'organisme. Sovint es recomana en casos de colesterol, litiasis, diabetis, cel·lulitis, obesitat, etc.

- L'ortosifó (Orthosiphon stamineus) és un important diürètic, drenant les toxines de l'organisme com acumulació hídrica, urea i àcid úric. A part d'eliminar els líquids de l'organisme i combatre l'edema també serveix com a desinfectant de les vies urinàries, ajuda a baixar la tensió sanguínia, el colesterol, la gota, etc.

- La Vellosilla (Hieracium pilosella) o pilosela és una planta rica en flavonoides que afavoreixen l'eliminació renal d'aigua i les sals minerals retingudes en teixits. S'utilitza sobretot en tractaments de control de pes associats a un excessiu acumul de líquids.

Bibliografia:
www.alphega-farmacia.es
El abc de las plantas, Arkopharma

Caiguda de cabells i aliments per evitar-ho

Al arribar la primavera i la tardor s’experimenten caigudes de cabell que sovint, amb uns bons hàbits higiènics-dietètics, es poden controlar fàcilment ja que formen part del cercle vital del cabell. Malgrat tot, i malauradament cada vegada més, es registren casos de caiguda excessiva i/o d’empobriment de la massa capil·lar amb l’aparició d’alopècia. Avui parlarem d’aquesta alopècia, més socialment anomenada calvície, i de com tractar-la.

-          

      Què és l’alopècia?

Imatge extreta de google imatges

L’alopècia més comú és l’alopècia androgènica i és la que sol ocasionar més consultes a la farmàcia, ja que hi ha d’altres tipus d’alopècia que normalment solen ser secundaris a altres processos com poder ser: tractaments amb alguns medicaments, aplicació de quimioteràpia, estrès emocional, carències en l’alimentació, alteracions brusques de pes, etc. Aquest tipus d’alopècia solen ser de bon pronòstic perquè tractant la causa desencadenant, la calvície desapareix i la salut capil·lar es restaura.

L’alopècia androgènica és la responsable de la caiguda del cabell en el 50% dels homes sobre els 50anys (front del 6% en les dones) i del 70% dels homes a edats més tardíes (vers el 35% aproximadament de les dones a la mateixa edat). La causa és principalment genètica i andrógena-depenent (d’aquí el seu nom) i per això cursa amb diferents símptomes en homes i dones. Mentre que els homes perden completament el cabell generant entrades i zones de despoblament capil·lar. Les dones, en canvi, ho manifesten amb pèrdua de massa capil·lar i cabells més fins, més fràgils, sense densitat i sense brillo.

-          Com podem tractar l’alopècia androgènica?

En aquest tipus d’alopècia es produeix principalment per la funcionalitat de dos enzims:  l’enzim 5-a-reductasa (que normalment es situa a la part frontotemporal) i la aromatasa (que principalment es troba a la zona occipital). Aquestes enzims s’encarreguen del metabolisme de la testosterona i dels estrògens respectivament. El bloqueig de l’5-a-reductasa sembla ser el tractament de primera elecció en els casos d’alopècia masculina, tot i que és inefectiva en el cas femení. Per això, els tractaments anticaiguda han d’anar acompanyats d’un seguiment per part d’un professional sanitari, com pot ser el farmacèutic, qui és qui pot valorar amb la seva formació quin és el tractament millor.

Com s’ha comentat anteriorment, en el cas de la d’alopècia masculina, s’utilitza principalment un bloquejador de l’enzima reductasa. Aquests bloquejadors solen estar presents en extractes d’origen vegetal com l’extracte de Serenoa repens L. Malauradament, degut a que en la nostra alimentació, no trobem gaires esterols vegetals (el més famós el beta-sitosterol), sovint hem de recorre a la complementació per via oral o tòpica, és per això, que moltes fórmules que podem trobar per tractar la caiguda del cabell porten aquest extracte.  Alguns dels aliments que en contenen solen ser els grans de cereals, les nous, el blat de moro, la soja, etc.

A l’alopècia també hi ha presència de processos inflamatoris del cuir cabellut per tant, substàncies que regulin aquests processos també milloraran la caiguda. Aquestes substàncies solen ser extractes fenòlics com els polifenols presents en el té verd o en el raïm (vi) i la quecertina, presents en moltes fruites i sobretot en verdures com la ceba. Hi ha d’altres substàncies com el pycnogenol que es troba en la escorça del pi i té molt efecte antioxidant però que degut a que no la consumin dins la nostra dieta, s’ha de recorre a la complementació nutricional.

A llarg termini, la vascularització perifèrica i per tant l’alimentació del bulb pilós, es veu, disminuïda. Raó per la qual, molts professionals recomanen complementar amb extractes vasodilatadors com el Ginkgo Biloba L. que actua millorant els trastorns circulatoris. A la nostra dieta, també és difícil consumir les fulles de l’arbre Gingko, per tant, també es troba moltes vegades com a part de complements nutricionals en forma de gotes, infusions o tabletes orals.

En el cas de l’alopècia femenina, ja hem comentat que el bloqueig de l’enzim reductasa no dóna gaire resultats a l’hora de frenar aquesta caiguda, però sí que es veu milloria significativa a l’hora de consumir els extractes antiinflamatoris i incrementant la vascularització del bulb pilós.

A les dones, el problema principal de caiguda es degut als canvis hormonals que es deriven de la menstruació i posteriorment de la menopausa. Per això, en la gran majoria dels casos, s’associen a dèficits nutricionals (ja que amb les pèrdues de sang, també es perden molts nutrients com en el cas del ferro). Per complementar la dieta amb ferro hem d’incorporar carns vermelles, com la vedella i la carn de poltre. Verdures verdes i llegums també tenen gran quantitat de ferro, però no és gaire absorbible pel nostre organisme, per fer-lo, es recomana el seu consum junt amb fruites cítriques, que transformen el ferro vegetal en ferro absorbible pel nostre cos.  

El cinc i el seleni, present en carns i verdures però sobre tot en cereals, en les llavors i cereals. També són importants per evitar la caiguda (en ambdós sexes) ja que actuen com antioxidants i evitant les reaccions nitrogenades del nostre organisme que activen l’envelliment cel·lular. A més, incrementen significativament el sistema immunitari. Altres antioxidants importants com les vitamines (A, C, E) els podem trobar en fruites i verdures.

Sobre tot en el cas d’alopècies andrògenes post-menopàusiques, hi ha una relació directa amb la falta de folats (àcid fòlic) en l’alimentació. Per això, es recomanable incorporar, sobre tot en aquesta etapa de la vida de la dona, aliments rics com fruites (taronges, plàtans, pomelo) verdures (tomàquets, enciams, bròcoli, espinacs) i cereals (blat de moro, pans integrals).

No hem d’oblidar la importància dels aminoàcids: sobre tot aquells que aporten sofre en la seva estructura com cistina i taurina ja que el sofre és un component bàsic en l’estructura capil·lar que li dóna força, textura i l’ajuda a créixer ràpidament. Es troben en aliments com carns (en general), peix (en general), ous i làctics. L’aminoàcid essencial Lisina també és molt important en la caiguda del cabell ja que afavoreix sobre tot en l’assimilació del ferro i incrementen la massa capil·lar.

En conclusió:

La calvície o alopècia androgènica sol ser un dels motius que més consulten generen a la nostra farmàcia a la tardor.

Tot i que els principals factors que la desenvolupen solen ser genètics i alteracions hormonals podem aplicar diferents mesures per evitar o frenar la caiguda, sobre tot, seguir una bona alimentació rica en nutrients essencials per al nostre cabell.

En nostre equip de professionals de Farmàcia Torras et podrà recomanar convenientment per tal d’aconseguir els millors resultats, no dubtis en fer-nos arribar les teves consultes sobre el tema.

Bibliografia:

www.wikipedia.org

Alopecia y cuidados capilares. ¿Como tratar la alopècia androgènica?. Magda Rafecas. Revista acofar, octubre 2014

Taules de composició dels aliments