Per què hem de deixar de fumar?

L'Hàbit de fumar, també conegut com a Tabaquisme és una addicció provocada pel consum de nicotina, substància present, entre d'altres, en el tabac. A curt o llarg termini, produeix un seguit de malalties en la persona que el consumeix directament (fumador actiu), i en molts casos, aquestes malalties també es presenten en les persones del seu voltant (fumadors passius). Segons la OMS és la primera causa de mort prematura en el món i és el primer factor de risc en moltes malalties ja siguin respiratòries, cardiovasculars i oncològiques.

Com actua la Nicotina i per què és additiva?

Imatge extreta de Google Imatges

La Nicotina actua sobre el sistema nerviós central, activant-lo i alleugerant els efectes de l'ansietat. Aquest efectes solen durar entre mitja hora i una hora per la qual cosa, quan els nivells de nicotina en sang tornen a baixar, incrementa el malestar que havia desaparegut amb ells i s’activen novament les ganes de fumar. Aquest cercle de dependència és el que es coneix com a addició física. Actualment existeixen tests, com el test de Fagerström, resultat del qual ens informa del grau d'addicció física que presentem.

Però no només hi ha una addició física, també hi ha una addició psicològica, ja que el fumar es converteix en una costum, ens uns hàbits diaris, sovint relacionats amb les relacions socials: “sortim els companys de feina a fer el cigarret”, “Hem prenc una cigarreta desprès de les postres”... el fet de treure d’aquestes rutines diàries l’hàbit  de fumar pot donar la sensació de que la tasca queda incomplerta i incrementa la insatisfacció del fumador fet que produeix que torni a fumar.

Per què s’ha de deixar de fumar?

Principalment i la raó més important és per incrementar l’esperança de vida de les persones fumadores i dels seu entorn.

- A simple vista, l’ex fumador  incrementarà la seva aparença estètica: Millor color de pell (pell vermellosa i oxigenada vers el color amarillenc), pell hidratada i menys arrugada (la combustió del tabac fa que la pell es deshidrati i que s´alliberin radicals lliures generadores d’arrugues), aspecte menys cadavèric (el tabac incrementa el ritme metabòlic, però, alhora, redueix la massa muscular i la tonicitat del cos, donant aspecte “d’estar als ossos”).

- A nivell intern, l’ex fumador incrementarà la seva resistència pulmonar i per tant la seva forma física (s’eliminarà la tos, s’eliminarà el cansament típic de caminar o pujar escales, per exemple), es recupera el sentit del gust i del olfacte, a nivell psicològic s’incrementa l’autoestima (capacitat de superar-se a sí mateix i model a seguir pels seus amics fumadors).

- A nivell econòmic, s’incrementa l’estalvi degut a la reducció de l’alt cost del tabac i dels productes i/o tractaments que els seus efectes provoquen.

- A llarg termini, el benestar d’una persona ex fumadora incrementa, per cada 10 cigarretes fumades al dia, s’estima que el risc de mort cardíaca incrementa en un 18% aproximadament en homes i en un 31% aproximadament en dones.  I als quinze anys de deixar de fumar, la taxa de mort entre un exfumador i una persona que no ha fumat mai s’iguala. 

Quines eines tinc per aconseguir-lo?

Sobre tot s’ha d’estar preparat i tenir molt clar el desig de deixar de fumar. La persona fumadora s’ha de mentalitzar i s’ha d’organitzar, ha de pensar en els motius i les avantatges que personalment li reportarà el fet de deixar-lo. 

- A nivell mental és poden recórrer a les tècniques de relaxació com ioga, tai chi, meditació, passejos al aire lliure, etc. Tècniques que ens ajudaran a treure l’ansietat que provoca l’addicció.

- A nivell fisiològic, per evitar l’addició és poden recórrer als tractaments farmacològics com la teràpia substitutiva de nicotina i els antidepressius. En aquest cas, des de la Farmàcia et podem orientar del millor tractament en funció de la situació en la que et trobis i acompanyar-te en tot el procés per garantir el màxim d’èxit possible. 

Síndrome Premenstrual i el seu tractament

El síndrome premenstrual és un síndrome molt comú en les dones, es considera que al voltant del 85% el pateixen, tot i que normalment és tracta d’un procés passatger, fins un 10% dels casos pot manifestar una forma més severa anomenat Trastorn Disfòric Premenstrual.

Què és i què causa el Síndrome Premenstrual?

El Síndrome Premenstrual també conegut amb les sigles SPM, és el conjunt de diferents alteracions que es donen en el organisme de la dona en edat de menstruació. Comença una o dues setmanes abans de la regla i desapareixen quan apareix el cicle. Aquests desordres són provocats per la alteració hormonal que es produeix  durant tot el cicle menstrual. L´estrès i la càrrega emocional, tot i no ser factors desencadenats del SPM, ajuden i molt al agreujament dels símptomes.

Quines són les alteracions que es produeixen?

El Síndrome Premenstrual està englobat per moltes alteracions, això no vol dir que la dona les presenti totes sinó que es poden manifestar aïllades o en conjunt de cinc o sis. Aquests símptomes són: aparició d’acne, sensibilització i/o inflamació dels pits o de les cames, cansament, insomni, descomposició, dolors generals (de cap, d’esquena, de ventre, d’articulacions, musculars...) canvis en l’apetit o antulls, irritabilitat, canvis en l’estat d´ànim, dificultat per concentrar-se o recordar fets, ansietat, depressió, etc... 

Imatge extreta de Google Imatges

Qui ho pot patir?

Totes les dones poden presentar aquest SPM en qualsevol cicle menstrual, no importa l’edat, ni si han tingut fills, per exemple.

Quin tractament s’ha de seguir?

Els tractaments variaran en funció dels símptomes que es presentin, en general es recomana seguir unes pautes higiènic-dietètiques que millorin l’estil de vida de la dona i com a conseqüència trobar-se millor, algunes de les recomanacions són:

- Practicar un esport moderat, com caminar al aire lliure, practicar ioga, tai-chi

- Portar una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals.

- Evitar el consum excessiu de sal i de sucre, i per tant, dels productes que en portin.

- Dormir bé, com a mínim vuit hores al dia preferiblement per la nit.

- Evitar les situacions d’estrès i d’ansietat. 

Els medicaments que es poden aconsellar per tractar els símptomes, depenen en part de quins són els que es presentin, així per exemple, es recomanable prendre:

- Complexes vitamínics rics en àcid fòlic i vitamina D per evitar els problemes ossis.

- Complexes fitoteràpics de Valeriana per controlar els efectes nerviosos, d’Onagra com a regulador hormonal, de Camamilla per evitar dolors espasmòdics, etc.

- En alguns casos es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals per tractar els dolors una mica més molestos.

I si es pateix Trastorn Disfòric Premenstrual?

Quan els símptomes de SPM són molt severs del tipus: Insomni, cansament crònic, irritabilitat duradora, atacs de pànic, depressió profunda (sovint amb pensaments suïcides), apatia a les activitats diàries i dificultat per concentrar-se,  fam desmesurada, dolors incapacitants,etc... es sol parlar de Traston Disfòric Premenstrual, sobre tot quan no es presenten quadres aïllats sinó diversos combinats. 

En aquests casos, el professional sanitari recomana no tan sols les pautes higiènic-dietètiques descrites anteriorment, sinó, que en la gran part dels casos es recomana tractar la dona amb antidepressius.

Bibliografia:

Revista Farmaventas: Síndrome Premenstrual, cómo abordarlo desde la farmacia.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007193.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/premenstrualsyndrome.html

Qué és l’al·lèrgia alimentaria?

L’al·lèrgia alimentaria és un problema de salut pública important ja que en els darrers anys, els ingressos hospitalaris per aquest motiu s'han incrementat per set sobre tot en el cas de la població infantil. A més, no nomès es veu afectat la qualitat de vida de la persona que ho pateix sinó que, requereix un elevat cost econòmic.
Actualment, per aquest tipus d’al·lèrgia, l'investigació està encaminada a millorar els tractaments existents, reduint els símptomes i previndre els atacs, ja que de moment, no hi ha cap tractament espècific i l'única manera de minimitzar els quadres al·lèrgics és conèixer aquells aliments susceptibles de produir-ne.

Imatge extreta de Google Imatges

Quins productes poden donar al·lèrgia?
Actualment, la FDA (Food and Drug Administration) treballa per minimitzar els efectes de l’al·lèrgia alimentaria regulant l’etiquetatge del gairebé tots els productes, a excepció de les carns d’au i vermelles, certs productes derivats de l’ou i begudes alcoholes que es regulen per una altra normativa. La llei d’etiquetatge exigeix que s’identifiquin clarament els noms de les fonts alimentaries dels ingredients presents al producte o que continguin alguna proteína dels vuit principals al·lergens alimentaris.
S’ha elaborat un llistat d'uns 160 aliments al·lergens, és a dir, 160 aliments que son susceptibles de donar al·lèrgia. Aquests aliments estàn ordenats en una llista en vuit grups d’aliments. Aquest són:
- l'ou
- la llet
- el peix
- el marisc
- el cacahuet
- el blat
- els fruits secs
- la soja

Si prenc un aliment i em dóna al·lergia? Qué cal fer?
Els símptomes d’alergia solen aparèixer dels pocs minuts fins a un parell o tres d’hores desprès. Els símptomes d’alarma són: vómits i diarres, inflamació de la llengua, boca o llavis, sensació de formigueig i cremor de boca, pell envermellida, urticaries, dolors abdominals, tos o sibilàncies respiratories i en els pitjors dels casos: mareig, inflamacions de gola i cordes vocals, dificultat respiratòria i pèrdua de consciència.
En el cas d’aparició d’aquests símptomes cal acudir a un profesional sanitari ràpidament per a que ens recomani algún tractament per frenar el procès al·lèrgic ja que els quadres lleus es poden agravar i provocar una anafilàxia amb el conseqüent risc per la persona.

Bibliografia:
Revista Farmacéuticos, nº 402, febrer 2015
www.fda.gov
www.wikipedia.com

Per què hem de desparasitar bé els animals domèstics?

A l’article d’avui parlarem de les nostres mascotes i la seva salut. Tot i que viuen a casa, dormen entre coixins, els hi preparem el menjar més suculent i els abriguem quan fa fred, no hem d’oblidar que segueixen sent animals i com a tal necessiten unes cures específiques. Quantes vegades hem escoltat la frase de: si tens un animal a casa l’has de cuidar bé, sinó no el tinguis!

Imatge extreta de Google Imatges

Pràcticament tots els gossos i gats són portadors de paràsits (ja siguin interns o externs), tot i que no surtin de casa.  La majoria d’aquests paràsits són asimptomàtics i conviuen sense cap mena de problema amb la nostra mascota, però en molts casos, aquests paràsits poden comprometre la salut dels animals i fins i tot la dels seus propietaris.

Moltes són les simptomatologies que presenten els paràsits:

- Els externs com puces, paparres, etc. Solen donar erupcions cutànies degut al picor que provoca la picada (recordem que piquen per obtenir sang i d’aquesta manera alimentar-se per posar ous). Aquest prurit pot fer que la mascota es grati (exageradament) i acabi provocant una ferida que posteriorment es pot infectar.

- Els interns solen ser principalment intestinals i també solen ser les més conflictives. Els seus efectes depenen de l’edat de l’animal. Solen donar molta simptomatologia en mascotes joves, ja que el seu sistema immunitari no es capaç de neutralitzar-los i poden créixer desmesuradament provocant quadres de malabsorció de nutrients i diarrees que poden originar retards en el creixement i mort per deshidratació. 

Les peculiaritats físiques que tenen els animals parasitats és que solen ser animals apàtics i fatigats, amb pèl mat i aspre i molt prims. 

La major part de les espècies paràsites internes es reprodueixen mitjançant ous que seran eliminats per les femtes. I d’aquí poden transmetre’s a d’altres animals o als propietaris. Els ous són molt resistents a les condicions climàtiques, fet que pot fer que el focus de contagi duri molt de temps.

Els propietaris poden infectar-se també si no porten una bona higiene, per exemple, rentar-se les mans desprès de netejar les femtes o desprès d’acariciar el pèl de l’animal, hem de tenir en compte que aquests paràsits també poden afectar als humans com per exemple, el cas de la toxoplasmosis en embarassades o Giardiasis.

Per evitar aquestes infeccions parasitaries, els professionals sanitaris recomanem desparasitar els animals correctament tres o quatre vegades a l’any. Al mercat hi ha moltes presentacions  d’antiparasitaris i l’elecció del que més li convé a la nostra Mascota dependrà del tipus de paràsit a tractar, de l’espècie animal, de l’edat, del pes, etc. No hem de patir, els productes veterinaris tenen molt bona tolerància i bona eficàcia terapèutica.

Tipus d'exercici físic segons l'edat

Ja ho deia la civilització grega: "Mens sana in corpori sano" des d'ells ens arriben les recomanacions de la importància de cuidar el nostre cos i la nostra ment per arribar a una edat adulta saludable. L’esperança de vida de la nostra població va incrementant dia a dia gràcies a les noves tecnologies que ens fan la vida més fàcil però també sobre tot, a que cada vegada anem interioritzant i introduint hàbits més saludables com menjar bé seguint una dieta sana i equilibrada, descansar convenientment les hores recomanades, no prendre substàncies tòxiques ni perjudicials pel nostre cos i sobretot, practicar exercici físic regularment. 

Imatge extreta de Google Imatges

La pràctica de l'exercici físic és imprescindible per moltes raons, una d'elles és perquè amb l'exercici es produeix un estímul intern que afavoreix la estimulació nerviosa del nostre cervell i s'incrementen els nivells de benestar, l’autoconfiança i millora el funcionament intel•lectual (d'aquí la importància de potenciar l'exercici físic tant en nens com en gent gran); per altra banda, el cos es manté en uns nivells de resistència, força i flexibilitat, per poder afrontar amb garanties les activitats diàries.

El primer que ens de plantejar a l’hora d’elegir l’activitat que hem de practicar és si hem d’incidir en exercicis aeròbics (aquells que desenvolupa el sistema cardiovascular), exercicis neuromusculars (aquells que enforteixen l’aparell locomotor com els ossos i músculs) i exercicis que enforteixen la flexibilitat (aquells que afavoreixen la mobilitat de l’organisme i eviten l’aparició de lesions). Haurem d’insistir més d’un grup que d’un altre en funció del grup d’edat en el que ens trobem.

Exercici físic per la infància i l’adolescència:

És l’etapa més important per estimular l’exercici i els hàbits de vida saludables. S’elegiran aquells que es puguin realitzar en grup ja que fomenta les relacions interpersonals i la diversió. Sovint l’exercici bé en forma de joc o activitats recreatives amb el que també s’estimula la capacitat de decisió, la imaginació, l’acceptació de normes i aprendre a acceptar els resultats obtinguts (a vegades es guanya a vegades es perd) 

   

Els exercicis més recomanables són aquells que permeten moure tots els músculs del cos, com córrer, saltar, voltejar, xutar, nedar, grimpar, etc. Així donarem més importància als exercicis de tipus anaeròbic i de flexibilitat. Als últims anys de l’adolescència ja es començaran a introduir exercicis neuromusculars que incrementin la força muscular amb càrregues mitjanes-baixes.

Com a exemple d’aquests exercicis es poden recomanar: caminates per la natura en família, fer bicicleta, natació, atletisme, gimnàstica, i per a esports en equip, futbol, bàsquet, balonmà, voleï, etc.

Exercici físic per a adults:

En aquesta etapa hem de donar la mateixa importància als tres grups d’exercici físic per igual. 

Com a l’edat infantil també es triaran aquells esports que es puguin realitzar en equip, ja que motiven la pràctica i la fan més divertida i poc rutinària. I en el cas de practicar esports individuals, apuntar-se en grup o federacions. L’exercici ha de ser moderat augmentant la intensitat de mica en mica i s’haurien d’anar combinant aquells que requereixen un esforç cardiomuscular i força amb activitats que permeteixin respirar, estirar i tonificar.

La freqüència recomanada seria de 3 a 5 dies d’exercici a la setmana amb una durada d’uns 45-60 minuts per sessió. 

Com a exemple de les activitats que es poden recomanar en aquesta etapa trobaríem la practica d’exercici al gimnàs, fent taules d’exercicis que el tècnic ens recomani per treballar totes les parts del cos i/o les classes dirigides que s’organitzen sense oblidar aquells exercicis més suaus com el ioga, pilates, Tai-Chi, etc. Les activitats a l’aire lliure també estan força recomanades com caminar, córrer, nedar a la platja…

Exercici físic per a la gent gran:

En aquesta etapa hem de donar importància als exercicis que activin el sistema cardiovascular i de forma moderada els exercicis neuromusculars que augmentin la flexibilitat i la mobilitat A més l’aplicació de rutines (per exemple, ús de coreografies en balls) incrementen el nivell cognitiu afavorint la memòria, l’autonomia i l’autoestima.

Els exercicis més recomanables en aquesta edat son: ballar, nedar, anar en bicicleta, caminar per la muntanya o per la sorra de la platja, aquagym, tonificació. S’ha de triar, com a la resta de etapes, aquells exercicis que es puguin practicar en grup descartant tots els exercicis de risc (aquells de contacte que puguin causar lesions o caigudes) i d’impacte (com córrer, futbol, etc). La freqüència recomanada és fer com a mínim 5 dies a la setmana en sessions de 30 minuts (si no es poden fer seguits es poden fer en blocs de 10 minuts en diferents moments). 

Veient la importància de l'exercici físic en totes les etapes de la nostra vida, desde Farmàcia Torras us animem a practicar-ne. Si teniu alguna consulta sobre el tema no dubteu en consultar-nos. 

bibliografia

- file:///C:/Documents%20and%20Settings/FARMACIA/Mis%20documentos/Downloads/Dialnet-BeneficiosPsicologicosDeLaActividadFisica-2378944.pdf   

- revista Fedefarma, article “tipus d’exercici físic per a la salut segons l’edat” 

- http://vikipèdia.cat

Una bona alimentació pot prevenir l'Astenia Primaveral

Al arribar la primavera, arriba la alegría, els dies són més llargs, floreixen les flors i el món sembla més maco però, també arriba la indesitjable Astenia Primaveral, un trastorn lleuger però que afecta bastant, sobre tot a la població femenina entre 25 i 50 anys.

Imatge extreta de google imatges

L’Astenia Primaveral es caracteritza per l’aparició de falta de vitalitat tant física com mental. Molts autors apunten a que es degut a al canvi climàtic entre les estacions fredes i calentes de l’any, que fan descompensar l’organisme hormonalment. D’altres apunten a procesos alèrgics que fan segregar histamina responsable d’aquests desòrdens. Afortunadament, sigui per la raó que sigui, aquesta astenia sol durar entre uns dies i unes setmanes i l’alimentació té un paper molt important a l’hora de remetre i/o fer desaparèixer els símptomes.  

Les recomanacions nutricionals que fem des de la nostra farmàcia son:

- Menjar cinc vegades al dia amb un horari més o menys fixe.

- Aportar la quantitat de nutrients necessaris per cubrir tots els requeriments diaris de vitamines, minerals i energía.

- Hidratarse molt al llarg del día ingerint aproximadament dos litres d’aigua.

- Evitar el consum de greixos saturats presents en carns greixoses, fregits, bollería i repostería industrial. 

- Incrementar l’aport de greixos monoinsaturats com l’oli d’oliva. 

- Consumir aliments rics en omega 3, tals com el peix blau.

- Per afavorir el nivell òptim de minerals i vitamines cal consumir en tots els menjars i sopars racions de vegetals i repartir les fruites i els productes integrals al llarg del día, tanmateix s’afavoreix l’aport de fibra i el transit intestinal. 

- Esmorzar energètic per evitar que aparegui fatiga al llarg del matí, ja que normalment és el moment de màxima activitat de l’organisme, incluint fruites, cereals (preferiblement integrals) i làctics. 

- Sopar de forma lleugera, un parell d’hores abans d’anar a dormir.

- Utilitzar formes de cuinar lleugeres com el forn, la planxa, al vapor…

- Disminuir l’ingesta de substàncies estimulants com el café, el tabac i d’altres.

- Suplementar amb complements dietètics tals com jalea real, ginseng, llevat de cervesa, etc.

Com podeu veure, seguir una bona alimentació, basada en la nostra tan preciada Dieta Mediterranea, ens ajuda a mantener un nivell de benestar adient. 

Si tens alguna consulta sobre el tema, et convidem a que ens la facis arrivar, estarem encantats de rebre-la!

Prevenció i cura en l´embaràs 

La gestació i postpart són periòdes de grans canvis en la anato-fisiologia de la dona. Les mamelles, les cames i la pell són les parts del cos que més es veuen afectades. Des de la Farmàcia podem aconsellar sobre les mesures preventives i els millors productes per paliar els transtorns d’aquesta fase. Et convidem a seguir llegint el nostre article.

imatge extreta de Google Imatges

A la gestació i el postpart, com les altres etapes de la vida de la dona, s’ha de seguir una vida saludable que comporti una alimentació sana i equilibrada i la pràctica de exercici fìsic moderat.  Aquestes dues normes bàsiques fan que l’organisme afronti, amb força, els canvis que es produeixen i d’aquesta forma s’eviti l’aparició de complicacions com hipertensió arterial, diabetes gestacional i bebés prematurs, però sobre tot fan que s’incrementi l’estat d’ànim, s’augmenti l’enèrgia durant el dia i es dormi millor. 

Tant en embaràs, com el postpart, com en lactancia hem de tenir presents algunes cures complementàries com ara: 

- Requeriments nutricionals: Degut a la demanda constant tant per part del fetus que s’està gestant com posteriorment en la producción de llet i en la recuperaciò del part, és indispensable complementar la dieta amb suplements nutricionals rics en minerals i vitamines (àcid fòlic, vitamines del grup B, omega 3, iode, ferro…) en concentracions adecuades ja que tant un dèficit com un excès poden tenir repercusions importants. El metabolisme basal de la dona augmenta amb l’embaràs i la lactancia, per la qual cosa els requeriments de proteines, de hidrats de carboni i  de greixos es veuràn incrementats a mesura que evoluciona la gestació.

- Cura de la pell: l’aspecte físic i la forma corporal canvia degut als efectes hormonals. Per això s’ha de tenir cura i “escoltar” el cos per poder aplicar la prevenció adecuada. Els principals canvis es donen en la pell, es torna més irritativa, sensible i sovint fa alèrgies a cosmètics que abans s’utilitzaven sense problemes. 

Les parts del cos a on hem d’aplicar una òptima prevenció son:

  Les mamelles: El tamany canvia, es tornen més sensibles i s’endureixen. S’han de cuidar des del primer moment, ja que d’aquesta manera es reduirà la sensibilitat i sobre tot l’aparició de clivelles en el moment de la lactancia. Les cures que s’han de seguir son endurir la pell frotant la zona suaument amb un guant de crin en el moment de la dutxa, utilitzant únicament aigua i un sabó suau neutre. Posteriorment, s’ha de secar molt bé per evitar humitat i creixement de fongs i aplicar una crema emolient que reforci la capa lipídica i el col·làgen. És important remarcar que l’augment de volum fa que s’hagi de reforçar la zona amb bons sostenidors que permetin aguantar el pes (ja que les mamelles no tenen musculatura que les tensi) i  sobre tot, que la pell pugui transpirar correctament. Els banys amb aigua fresca durant uns 30 minuts i els exercicis destinats a exercitar els pectorals també estimulen la circulació i tonifiquen els pits. Aquestes cures faràn que la dona recuperi la fermesa del pit una vegada finalitzada la lactancia.

Les taques a la pell: les zones susceptibles de presentar augment a la col.loració son: aureoles mamàries, mugró, melic, axiles, genitals, cara interna de les cames i cara. Existeix més incidencia a les dones de pell mès fosca que no pas a les de pell clara, degut a la capacitat de generar melatonina. Les taques a la cara es conèixen com a Cloasma o màscara d’embarassada i solen ser les més mol.lestes perquè en molts casos no solen desaparèixer desprès de l’embaràs. Les cures que s’han de portar a terme per evitar-les son disminució de l’exposició solar ja sigui per l’ús de barrets i d’altres complements de roba o bé per l’ús d’un bon fotoprotector solar i la seva aplicació constant. Únicament es faràn servir cremes despigments una vegada s’hagi acabat l’embaràs i la lactancia i la taca no hagi desaparegut. L’ús d’aquest no està recomendat en l’embaràs ja que alguns poden ser teratogènics pel fetus, d’altres poden irritar la pell sensilitzada i d’altres simplements no s’han estudiat els efectes a dones embarassades.

Les estríes:  són transtorns epidèrmics que es produeixen degut al estirament que fa la pell per l’increment de volum. Les fibres de col.làgen i elastina es trenquen per aquest motiu i formen unes fisures lineals i ondulades. Les estries no són perjudicials per la salut de la pell però produeix un problema estètic ja que la dermis perd el seu aspecte uniforme. Per evitar aixó, es molt important que des del primer moment s’apliquin cremes especifiques antiestries, que estimulin l’elasticitat de la pell i hidratin la pell ja que una estria formada pot minvar però mai desapareixerà.

- Cura de la circulació: Els transtorns circulatoris són també molt freqüents en l’embaràs degut a l’increment de pressió a l’uter, augment del volum de sang, el desenvolupament de la placenta, etc.  Aquests problemes circulatoris venen reflectits en dolor de cames, formigueix, inflamació i en molts casos varius i hemorroides. Per prevenir aquests transtorns o millorar la circulació s’ha de variar sovint de posición (ni massa temps asseguts, ni massa temps d’empeus), donar petites passejades diaries, utilizar sabates i roba cómoda, evitar els pics de calor, fer banys d’aigua freda, etc. En la gran majoria dels casos, és molt recomanable l’ús de mitges de compressió i la pràctica de massatges amb cremes que reforcen les parets capilars disminuint la seva fragilitat. Aquestes cremes solen tenir un efecte inmediat reduint l’inflamació.

Per últim resaltar, que tot i que hi han molts productes que es poden fer servir durant l’embaràs i el postpart, no tots són inocuus per molt naturals que siguin, com poder ser els alcohols, el mentol, l’alcanfor, etc.

Bibliografía:
Prevención y cuidado, antes y después del embarazo.  Imfarmacias, revista decembre 2014, Nº51