Trastorns Digestius i Fitoteràpia

Imatge extreta del catàleg Arkopharma

Aerofàgia, digestions pesades, descomposició, restrenyiment… molts trastorns digestius es poden tractar fàcilment amb un bon arsenal fitoterapèutic. Per conèixer una mica més les plantes i les seves utilitats, a l'entrada d'avui parlarem de les que considerem indispensables per la salut gastrointestinal.

- La Carxofa i el Boldo faciliten la digestió, ja que estimulen la secreció biliar. S’utilitzen àmpliament (a vegades en combinació) en digestions pesades, lentes o menjars copiosos. La carxofa també estimula la regeneració de les cèl·lules hepàtiques quan aquestes estan sotmeses a diferents toxines, per això, va molt associada a teràpies de detoxificació (o control de pes). El boldo, en canvi, estimula la secreció salivar i s’utilitza per tractar la boca seca.

- El Cardo Mariano actua directament sobre les cèl·lules hepàtiques regenerant-les i eliminant les substàncies hepatotòxiques. Es recomana el seu consum amb la ingesta d’alcohol o en els casos de polimedicació, per exemple.

- El Gingebre, com la carxofa i el boldo, estimula la secreció biliar i afavoreix les digestions pesades, però potser, la principal funció del gingebre en els trastorns digestius és el seu potent efecte antiemètic que afavoreix la desaparició de nàusees i vòmits. Per tant, es pot utilitzar per tractar el vòmit en embarassades i prevenir el mareig associats als viatges.

- La Cáscara Sagrada és potser el remei més antic per tractar el restrenyiment. Actua estimulant el trànsit intestinal alhora que afavoreix les secrecions intestinals per facilitar l’evacuació. S’utilitza en casos de restrenyiment ocasional en adults com canvis en els hàbits alimentaris, viatges, etc.  El Plantago és una altra planta utilitzada per tractar el restrenyiment, en aquest cas, el restrenyiment crònic. El plantago és capaç d’absorbir aigua incrementant el seu volum significativament i per tant, incrementant el volum fecal i el peristaltisme, per això,  actuen com a regulador intestinal.

- El Fonoll actua com antiespasmòdic i per tant redueix els dolors abdominals.  Moltes vegades s’utilitza amb la Melisa, una planta amb efectes sedants, per reduir els espasmes intestinals, els còlics, els dolors de menstruació, etc. El Fonoll a més, evita la formació de gas degut a l’inhibició del procés de fermentació dels aliments i per tant, és molt utilitzat en casos de flatulència.

Per què hem de deixar de fumar?

L'Hàbit de fumar, també conegut com a Tabaquisme és una addicció provocada pel consum de nicotina, substància present, entre d'altres, en el tabac. A curt o llarg termini, produeix un seguit de malalties en la persona que el consumeix directament (fumador actiu), i en molts casos, aquestes malalties també es presenten en les persones del seu voltant (fumadors passius). Segons la OMS és la primera causa de mort prematura en el món i és el primer factor de risc en moltes malalties ja siguin respiratòries, cardiovasculars i oncològiques.

Com actua la Nicotina i per què és additiva?

Imatge extreta de Google Imatges

La Nicotina actua sobre el sistema nerviós central, activant-lo i alleugerant els efectes de l'ansietat. Aquest efectes solen durar entre mitja hora i una hora per la qual cosa, quan els nivells de nicotina en sang tornen a baixar, incrementa el malestar que havia desaparegut amb ells i s’activen novament les ganes de fumar. Aquest cercle de dependència és el que es coneix com a addició física. Actualment existeixen tests, com el test de Fagerström, resultat del qual ens informa del grau d'addicció física que presentem.

Però no només hi ha una addició física, també hi ha una addició psicològica, ja que el fumar es converteix en una costum, ens uns hàbits diaris, sovint relacionats amb les relacions socials: “sortim els companys de feina a fer el cigarret”, “Hem prenc una cigarreta desprès de les postres”... el fet de treure d’aquestes rutines diàries l’hàbit  de fumar pot donar la sensació de que la tasca queda incomplerta i incrementa la insatisfacció del fumador fet que produeix que torni a fumar.

Per què s’ha de deixar de fumar?

Principalment i la raó més important és per incrementar l’esperança de vida de les persones fumadores i dels seu entorn.

- A simple vista, l’ex fumador  incrementarà la seva aparença estètica: Millor color de pell (pell vermellosa i oxigenada vers el color amarillenc), pell hidratada i menys arrugada (la combustió del tabac fa que la pell es deshidrati i que s´alliberin radicals lliures generadores d’arrugues), aspecte menys cadavèric (el tabac incrementa el ritme metabòlic, però, alhora, redueix la massa muscular i la tonicitat del cos, donant aspecte “d’estar als ossos”).

- A nivell intern, l’ex fumador incrementarà la seva resistència pulmonar i per tant la seva forma física (s’eliminarà la tos, s’eliminarà el cansament típic de caminar o pujar escales, per exemple), es recupera el sentit del gust i del olfacte, a nivell psicològic s’incrementa l’autoestima (capacitat de superar-se a sí mateix i model a seguir pels seus amics fumadors).

- A nivell econòmic, s’incrementa l’estalvi degut a la reducció de l’alt cost del tabac i dels productes i/o tractaments que els seus efectes provoquen.

- A llarg termini, el benestar d’una persona ex fumadora incrementa, per cada 10 cigarretes fumades al dia, s’estima que el risc de mort cardíaca incrementa en un 18% aproximadament en homes i en un 31% aproximadament en dones.  I als quinze anys de deixar de fumar, la taxa de mort entre un exfumador i una persona que no ha fumat mai s’iguala. 

Quines eines tinc per aconseguir-lo?

Sobre tot s’ha d’estar preparat i tenir molt clar el desig de deixar de fumar. La persona fumadora s’ha de mentalitzar i s’ha d’organitzar, ha de pensar en els motius i les avantatges que personalment li reportarà el fet de deixar-lo. 

- A nivell mental és poden recórrer a les tècniques de relaxació com ioga, tai chi, meditació, passejos al aire lliure, etc. Tècniques que ens ajudaran a treure l’ansietat que provoca l’addicció.

- A nivell fisiològic, per evitar l’addició és poden recórrer als tractaments farmacològics com la teràpia substitutiva de nicotina i els antidepressius. En aquest cas, des de la Farmàcia et podem orientar del millor tractament en funció de la situació en la que et trobis i acompanyar-te en tot el procés per garantir el màxim d’èxit possible. 

Síndrome Premenstrual i el seu tractament

El síndrome premenstrual és un síndrome molt comú en les dones, es considera que al voltant del 85% el pateixen, tot i que normalment és tracta d’un procés passatger, fins un 10% dels casos pot manifestar una forma més severa anomenat Trastorn Disfòric Premenstrual.

Què és i què causa el Síndrome Premenstrual?

El Síndrome Premenstrual també conegut amb les sigles SPM, és el conjunt de diferents alteracions que es donen en el organisme de la dona en edat de menstruació. Comença una o dues setmanes abans de la regla i desapareixen quan apareix el cicle. Aquests desordres són provocats per la alteració hormonal que es produeix  durant tot el cicle menstrual. L´estrès i la càrrega emocional, tot i no ser factors desencadenats del SPM, ajuden i molt al agreujament dels símptomes.

Quines són les alteracions que es produeixen?

El Síndrome Premenstrual està englobat per moltes alteracions, això no vol dir que la dona les presenti totes sinó que es poden manifestar aïllades o en conjunt de cinc o sis. Aquests símptomes són: aparició d’acne, sensibilització i/o inflamació dels pits o de les cames, cansament, insomni, descomposició, dolors generals (de cap, d’esquena, de ventre, d’articulacions, musculars...) canvis en l’apetit o antulls, irritabilitat, canvis en l’estat d´ànim, dificultat per concentrar-se o recordar fets, ansietat, depressió, etc... 

Imatge extreta de Google Imatges

Qui ho pot patir?

Totes les dones poden presentar aquest SPM en qualsevol cicle menstrual, no importa l’edat, ni si han tingut fills, per exemple.

Quin tractament s’ha de seguir?

Els tractaments variaran en funció dels símptomes que es presentin, en general es recomana seguir unes pautes higiènic-dietètiques que millorin l’estil de vida de la dona i com a conseqüència trobar-se millor, algunes de les recomanacions són:

- Practicar un esport moderat, com caminar al aire lliure, practicar ioga, tai-chi

- Portar una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals.

- Evitar el consum excessiu de sal i de sucre, i per tant, dels productes que en portin.

- Dormir bé, com a mínim vuit hores al dia preferiblement per la nit.

- Evitar les situacions d’estrès i d’ansietat. 

Els medicaments que es poden aconsellar per tractar els símptomes, depenen en part de quins són els que es presentin, així per exemple, es recomanable prendre:

- Complexes vitamínics rics en àcid fòlic i vitamina D per evitar els problemes ossis.

- Complexes fitoteràpics de Valeriana per controlar els efectes nerviosos, d’Onagra com a regulador hormonal, de Camamilla per evitar dolors espasmòdics, etc.

- En alguns casos es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals per tractar els dolors una mica més molestos.

I si es pateix Trastorn Disfòric Premenstrual?

Quan els símptomes de SPM són molt severs del tipus: Insomni, cansament crònic, irritabilitat duradora, atacs de pànic, depressió profunda (sovint amb pensaments suïcides), apatia a les activitats diàries i dificultat per concentrar-se,  fam desmesurada, dolors incapacitants,etc... es sol parlar de Traston Disfòric Premenstrual, sobre tot quan no es presenten quadres aïllats sinó diversos combinats. 

En aquests casos, el professional sanitari recomana no tan sols les pautes higiènic-dietètiques descrites anteriorment, sinó, que en la gran part dels casos es recomana tractar la dona amb antidepressius.

Bibliografia:

Revista Farmaventas: Síndrome Premenstrual, cómo abordarlo desde la farmacia.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007193.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/premenstrualsyndrome.html

Qué és l’al·lèrgia alimentaria?

L’al·lèrgia alimentaria és un problema de salut pública important ja que en els darrers anys, els ingressos hospitalaris per aquest motiu s'han incrementat per set sobre tot en el cas de la població infantil. A més, no nomès es veu afectat la qualitat de vida de la persona que ho pateix sinó que, requereix un elevat cost econòmic.
Actualment, per aquest tipus d’al·lèrgia, l'investigació està encaminada a millorar els tractaments existents, reduint els símptomes i previndre els atacs, ja que de moment, no hi ha cap tractament espècific i l'única manera de minimitzar els quadres al·lèrgics és conèixer aquells aliments susceptibles de produir-ne.

Imatge extreta de Google Imatges

Quins productes poden donar al·lèrgia?
Actualment, la FDA (Food and Drug Administration) treballa per minimitzar els efectes de l’al·lèrgia alimentaria regulant l’etiquetatge del gairebé tots els productes, a excepció de les carns d’au i vermelles, certs productes derivats de l’ou i begudes alcoholes que es regulen per una altra normativa. La llei d’etiquetatge exigeix que s’identifiquin clarament els noms de les fonts alimentaries dels ingredients presents al producte o que continguin alguna proteína dels vuit principals al·lergens alimentaris.
S’ha elaborat un llistat d'uns 160 aliments al·lergens, és a dir, 160 aliments que son susceptibles de donar al·lèrgia. Aquests aliments estàn ordenats en una llista en vuit grups d’aliments. Aquest són:
- l'ou
- la llet
- el peix
- el marisc
- el cacahuet
- el blat
- els fruits secs
- la soja

Si prenc un aliment i em dóna al·lergia? Qué cal fer?
Els símptomes d’alergia solen aparèixer dels pocs minuts fins a un parell o tres d’hores desprès. Els símptomes d’alarma són: vómits i diarres, inflamació de la llengua, boca o llavis, sensació de formigueig i cremor de boca, pell envermellida, urticaries, dolors abdominals, tos o sibilàncies respiratories i en els pitjors dels casos: mareig, inflamacions de gola i cordes vocals, dificultat respiratòria i pèrdua de consciència.
En el cas d’aparició d’aquests símptomes cal acudir a un profesional sanitari ràpidament per a que ens recomani algún tractament per frenar el procès al·lèrgic ja que els quadres lleus es poden agravar i provocar una anafilàxia amb el conseqüent risc per la persona.

Bibliografia:
Revista Farmacéuticos, nº 402, febrer 2015
www.fda.gov
www.wikipedia.com

Per què hem de desparasitar bé els animals domèstics?

A l’article d’avui parlarem de les nostres mascotes i la seva salut. Tot i que viuen a casa, dormen entre coixins, els hi preparem el menjar més suculent i els abriguem quan fa fred, no hem d’oblidar que segueixen sent animals i com a tal necessiten unes cures específiques. Quantes vegades hem escoltat la frase de: si tens un animal a casa l’has de cuidar bé, sinó no el tinguis!

Imatge extreta de Google Imatges

Pràcticament tots els gossos i gats són portadors de paràsits (ja siguin interns o externs), tot i que no surtin de casa.  La majoria d’aquests paràsits són asimptomàtics i conviuen sense cap mena de problema amb la nostra mascota, però en molts casos, aquests paràsits poden comprometre la salut dels animals i fins i tot la dels seus propietaris.

Moltes són les simptomatologies que presenten els paràsits:

- Els externs com puces, paparres, etc. Solen donar erupcions cutànies degut al picor que provoca la picada (recordem que piquen per obtenir sang i d’aquesta manera alimentar-se per posar ous). Aquest prurit pot fer que la mascota es grati (exageradament) i acabi provocant una ferida que posteriorment es pot infectar.

- Els interns solen ser principalment intestinals i també solen ser les més conflictives. Els seus efectes depenen de l’edat de l’animal. Solen donar molta simptomatologia en mascotes joves, ja que el seu sistema immunitari no es capaç de neutralitzar-los i poden créixer desmesuradament provocant quadres de malabsorció de nutrients i diarrees que poden originar retards en el creixement i mort per deshidratació. 

Les peculiaritats físiques que tenen els animals parasitats és que solen ser animals apàtics i fatigats, amb pèl mat i aspre i molt prims. 

La major part de les espècies paràsites internes es reprodueixen mitjançant ous que seran eliminats per les femtes. I d’aquí poden transmetre’s a d’altres animals o als propietaris. Els ous són molt resistents a les condicions climàtiques, fet que pot fer que el focus de contagi duri molt de temps.

Els propietaris poden infectar-se també si no porten una bona higiene, per exemple, rentar-se les mans desprès de netejar les femtes o desprès d’acariciar el pèl de l’animal, hem de tenir en compte que aquests paràsits també poden afectar als humans com per exemple, el cas de la toxoplasmosis en embarassades o Giardiasis.

Per evitar aquestes infeccions parasitaries, els professionals sanitaris recomanem desparasitar els animals correctament tres o quatre vegades a l’any. Al mercat hi ha moltes presentacions  d’antiparasitaris i l’elecció del que més li convé a la nostra Mascota dependrà del tipus de paràsit a tractar, de l’espècie animal, de l’edat, del pes, etc. No hem de patir, els productes veterinaris tenen molt bona tolerància i bona eficàcia terapèutica.

Tipus d'exercici físic segons l'edat

Ja ho deia la civilització grega: "Mens sana in corpori sano" des d'ells ens arriben les recomanacions de la importància de cuidar el nostre cos i la nostra ment per arribar a una edat adulta saludable. L’esperança de vida de la nostra població va incrementant dia a dia gràcies a les noves tecnologies que ens fan la vida més fàcil però també sobre tot, a que cada vegada anem interioritzant i introduint hàbits més saludables com menjar bé seguint una dieta sana i equilibrada, descansar convenientment les hores recomanades, no prendre substàncies tòxiques ni perjudicials pel nostre cos i sobretot, practicar exercici físic regularment. 

Imatge extreta de Google Imatges

La pràctica de l'exercici físic és imprescindible per moltes raons, una d'elles és perquè amb l'exercici es produeix un estímul intern que afavoreix la estimulació nerviosa del nostre cervell i s'incrementen els nivells de benestar, l’autoconfiança i millora el funcionament intel•lectual (d'aquí la importància de potenciar l'exercici físic tant en nens com en gent gran); per altra banda, el cos es manté en uns nivells de resistència, força i flexibilitat, per poder afrontar amb garanties les activitats diàries.

El primer que ens de plantejar a l’hora d’elegir l’activitat que hem de practicar és si hem d’incidir en exercicis aeròbics (aquells que desenvolupa el sistema cardiovascular), exercicis neuromusculars (aquells que enforteixen l’aparell locomotor com els ossos i músculs) i exercicis que enforteixen la flexibilitat (aquells que afavoreixen la mobilitat de l’organisme i eviten l’aparició de lesions). Haurem d’insistir més d’un grup que d’un altre en funció del grup d’edat en el que ens trobem.

Exercici físic per la infància i l’adolescència:

És l’etapa més important per estimular l’exercici i els hàbits de vida saludables. S’elegiran aquells que es puguin realitzar en grup ja que fomenta les relacions interpersonals i la diversió. Sovint l’exercici bé en forma de joc o activitats recreatives amb el que també s’estimula la capacitat de decisió, la imaginació, l’acceptació de normes i aprendre a acceptar els resultats obtinguts (a vegades es guanya a vegades es perd) 

   

Els exercicis més recomanables són aquells que permeten moure tots els músculs del cos, com córrer, saltar, voltejar, xutar, nedar, grimpar, etc. Així donarem més importància als exercicis de tipus anaeròbic i de flexibilitat. Als últims anys de l’adolescència ja es començaran a introduir exercicis neuromusculars que incrementin la força muscular amb càrregues mitjanes-baixes.

Com a exemple d’aquests exercicis es poden recomanar: caminates per la natura en família, fer bicicleta, natació, atletisme, gimnàstica, i per a esports en equip, futbol, bàsquet, balonmà, voleï, etc.

Exercici físic per a adults:

En aquesta etapa hem de donar la mateixa importància als tres grups d’exercici físic per igual. 

Com a l’edat infantil també es triaran aquells esports que es puguin realitzar en equip, ja que motiven la pràctica i la fan més divertida i poc rutinària. I en el cas de practicar esports individuals, apuntar-se en grup o federacions. L’exercici ha de ser moderat augmentant la intensitat de mica en mica i s’haurien d’anar combinant aquells que requereixen un esforç cardiomuscular i força amb activitats que permeteixin respirar, estirar i tonificar.

La freqüència recomanada seria de 3 a 5 dies d’exercici a la setmana amb una durada d’uns 45-60 minuts per sessió. 

Com a exemple de les activitats que es poden recomanar en aquesta etapa trobaríem la practica d’exercici al gimnàs, fent taules d’exercicis que el tècnic ens recomani per treballar totes les parts del cos i/o les classes dirigides que s’organitzen sense oblidar aquells exercicis més suaus com el ioga, pilates, Tai-Chi, etc. Les activitats a l’aire lliure també estan força recomanades com caminar, córrer, nedar a la platja…

Exercici físic per a la gent gran:

En aquesta etapa hem de donar importància als exercicis que activin el sistema cardiovascular i de forma moderada els exercicis neuromusculars que augmentin la flexibilitat i la mobilitat A més l’aplicació de rutines (per exemple, ús de coreografies en balls) incrementen el nivell cognitiu afavorint la memòria, l’autonomia i l’autoestima.

Els exercicis més recomanables en aquesta edat son: ballar, nedar, anar en bicicleta, caminar per la muntanya o per la sorra de la platja, aquagym, tonificació. S’ha de triar, com a la resta de etapes, aquells exercicis que es puguin practicar en grup descartant tots els exercicis de risc (aquells de contacte que puguin causar lesions o caigudes) i d’impacte (com córrer, futbol, etc). La freqüència recomanada és fer com a mínim 5 dies a la setmana en sessions de 30 minuts (si no es poden fer seguits es poden fer en blocs de 10 minuts en diferents moments). 

Veient la importància de l'exercici físic en totes les etapes de la nostra vida, desde Farmàcia Torras us animem a practicar-ne. Si teniu alguna consulta sobre el tema no dubteu en consultar-nos. 

bibliografia

- file:///C:/Documents%20and%20Settings/FARMACIA/Mis%20documentos/Downloads/Dialnet-BeneficiosPsicologicosDeLaActividadFisica-2378944.pdf   

- revista Fedefarma, article “tipus d’exercici físic per a la salut segons l’edat” 

- http://vikipèdia.cat

Una bona alimentació pot prevenir l'Astenia Primaveral

Al arribar la primavera, arriba la alegría, els dies són més llargs, floreixen les flors i el món sembla més maco però, també arriba la indesitjable Astenia Primaveral, un trastorn lleuger però que afecta bastant, sobre tot a la població femenina entre 25 i 50 anys.

Imatge extreta de google imatges

L’Astenia Primaveral es caracteritza per l’aparició de falta de vitalitat tant física com mental. Molts autors apunten a que es degut a al canvi climàtic entre les estacions fredes i calentes de l’any, que fan descompensar l’organisme hormonalment. D’altres apunten a procesos alèrgics que fan segregar histamina responsable d’aquests desòrdens. Afortunadament, sigui per la raó que sigui, aquesta astenia sol durar entre uns dies i unes setmanes i l’alimentació té un paper molt important a l’hora de remetre i/o fer desaparèixer els símptomes.  

Les recomanacions nutricionals que fem des de la nostra farmàcia son:

- Menjar cinc vegades al dia amb un horari més o menys fixe.

- Aportar la quantitat de nutrients necessaris per cubrir tots els requeriments diaris de vitamines, minerals i energía.

- Hidratarse molt al llarg del día ingerint aproximadament dos litres d’aigua.

- Evitar el consum de greixos saturats presents en carns greixoses, fregits, bollería i repostería industrial. 

- Incrementar l’aport de greixos monoinsaturats com l’oli d’oliva. 

- Consumir aliments rics en omega 3, tals com el peix blau.

- Per afavorir el nivell òptim de minerals i vitamines cal consumir en tots els menjars i sopars racions de vegetals i repartir les fruites i els productes integrals al llarg del día, tanmateix s’afavoreix l’aport de fibra i el transit intestinal. 

- Esmorzar energètic per evitar que aparegui fatiga al llarg del matí, ja que normalment és el moment de màxima activitat de l’organisme, incluint fruites, cereals (preferiblement integrals) i làctics. 

- Sopar de forma lleugera, un parell d’hores abans d’anar a dormir.

- Utilitzar formes de cuinar lleugeres com el forn, la planxa, al vapor…

- Disminuir l’ingesta de substàncies estimulants com el café, el tabac i d’altres.

- Suplementar amb complements dietètics tals com jalea real, ginseng, llevat de cervesa, etc.

Com podeu veure, seguir una bona alimentació, basada en la nostra tan preciada Dieta Mediterranea, ens ajuda a mantener un nivell de benestar adient. 

Si tens alguna consulta sobre el tema, et convidem a que ens la facis arrivar, estarem encantats de rebre-la!