Tipus d'exercici físic segons l'edat

Ja ho deia la civilització grega: "Mens sana in corpori sano" des d'ells ens arriben les recomanacions de la importància de cuidar el nostre cos i la nostra ment per arribar a una edat adulta saludable. L’esperança de vida de la nostra població va incrementant dia a dia gràcies a les noves tecnologies que ens fan la vida més fàcil però també sobre tot, a que cada vegada anem interioritzant i introduint hàbits més saludables com menjar bé seguint una dieta sana i equilibrada, descansar convenientment les hores recomanades, no prendre substàncies tòxiques ni perjudicials pel nostre cos i sobretot, practicar exercici físic regularment. 

Imatge extreta de Google Imatges

La pràctica de l'exercici físic és imprescindible per moltes raons, una d'elles és perquè amb l'exercici es produeix un estímul intern que afavoreix la estimulació nerviosa del nostre cervell i s'incrementen els nivells de benestar, l’autoconfiança i millora el funcionament intel•lectual (d'aquí la importància de potenciar l'exercici físic tant en nens com en gent gran); per altra banda, el cos es manté en uns nivells de resistència, força i flexibilitat, per poder afrontar amb garanties les activitats diàries.

El primer que ens de plantejar a l’hora d’elegir l’activitat que hem de practicar és si hem d’incidir en exercicis aeròbics (aquells que desenvolupa el sistema cardiovascular), exercicis neuromusculars (aquells que enforteixen l’aparell locomotor com els ossos i músculs) i exercicis que enforteixen la flexibilitat (aquells que afavoreixen la mobilitat de l’organisme i eviten l’aparició de lesions). Haurem d’insistir més d’un grup que d’un altre en funció del grup d’edat en el que ens trobem.

Exercici físic per la infància i l’adolescència:

És l’etapa més important per estimular l’exercici i els hàbits de vida saludables. S’elegiran aquells que es puguin realitzar en grup ja que fomenta les relacions interpersonals i la diversió. Sovint l’exercici bé en forma de joc o activitats recreatives amb el que també s’estimula la capacitat de decisió, la imaginació, l’acceptació de normes i aprendre a acceptar els resultats obtinguts (a vegades es guanya a vegades es perd) 

   

Els exercicis més recomanables són aquells que permeten moure tots els músculs del cos, com córrer, saltar, voltejar, xutar, nedar, grimpar, etc. Així donarem més importància als exercicis de tipus anaeròbic i de flexibilitat. Als últims anys de l’adolescència ja es començaran a introduir exercicis neuromusculars que incrementin la força muscular amb càrregues mitjanes-baixes.

Com a exemple d’aquests exercicis es poden recomanar: caminates per la natura en família, fer bicicleta, natació, atletisme, gimnàstica, i per a esports en equip, futbol, bàsquet, balonmà, voleï, etc.

Exercici físic per a adults:

En aquesta etapa hem de donar la mateixa importància als tres grups d’exercici físic per igual. 

Com a l’edat infantil també es triaran aquells esports que es puguin realitzar en equip, ja que motiven la pràctica i la fan més divertida i poc rutinària. I en el cas de practicar esports individuals, apuntar-se en grup o federacions. L’exercici ha de ser moderat augmentant la intensitat de mica en mica i s’haurien d’anar combinant aquells que requereixen un esforç cardiomuscular i força amb activitats que permeteixin respirar, estirar i tonificar.

La freqüència recomanada seria de 3 a 5 dies d’exercici a la setmana amb una durada d’uns 45-60 minuts per sessió. 

Com a exemple de les activitats que es poden recomanar en aquesta etapa trobaríem la practica d’exercici al gimnàs, fent taules d’exercicis que el tècnic ens recomani per treballar totes les parts del cos i/o les classes dirigides que s’organitzen sense oblidar aquells exercicis més suaus com el ioga, pilates, Tai-Chi, etc. Les activitats a l’aire lliure també estan força recomanades com caminar, córrer, nedar a la platja…

Exercici físic per a la gent gran:

En aquesta etapa hem de donar importància als exercicis que activin el sistema cardiovascular i de forma moderada els exercicis neuromusculars que augmentin la flexibilitat i la mobilitat A més l’aplicació de rutines (per exemple, ús de coreografies en balls) incrementen el nivell cognitiu afavorint la memòria, l’autonomia i l’autoestima.

Els exercicis més recomanables en aquesta edat son: ballar, nedar, anar en bicicleta, caminar per la muntanya o per la sorra de la platja, aquagym, tonificació. S’ha de triar, com a la resta de etapes, aquells exercicis que es puguin practicar en grup descartant tots els exercicis de risc (aquells de contacte que puguin causar lesions o caigudes) i d’impacte (com córrer, futbol, etc). La freqüència recomanada és fer com a mínim 5 dies a la setmana en sessions de 30 minuts (si no es poden fer seguits es poden fer en blocs de 10 minuts en diferents moments). 

Veient la importància de l'exercici físic en totes les etapes de la nostra vida, desde Farmàcia Torras us animem a practicar-ne. Si teniu alguna consulta sobre el tema no dubteu en consultar-nos. 

bibliografia

- file:///C:/Documents%20and%20Settings/FARMACIA/Mis%20documentos/Downloads/Dialnet-BeneficiosPsicologicosDeLaActividadFisica-2378944.pdf   

- revista Fedefarma, article “tipus d’exercici físic per a la salut segons l’edat” 

- http://vikipèdia.cat

Una bona alimentació pot prevenir l'Astenia Primaveral

Al arribar la primavera, arriba la alegría, els dies són més llargs, floreixen les flors i el món sembla més maco però, també arriba la indesitjable Astenia Primaveral, un trastorn lleuger però que afecta bastant, sobre tot a la població femenina entre 25 i 50 anys.

Imatge extreta de google imatges

L’Astenia Primaveral es caracteritza per l’aparició de falta de vitalitat tant física com mental. Molts autors apunten a que es degut a al canvi climàtic entre les estacions fredes i calentes de l’any, que fan descompensar l’organisme hormonalment. D’altres apunten a procesos alèrgics que fan segregar histamina responsable d’aquests desòrdens. Afortunadament, sigui per la raó que sigui, aquesta astenia sol durar entre uns dies i unes setmanes i l’alimentació té un paper molt important a l’hora de remetre i/o fer desaparèixer els símptomes.  

Les recomanacions nutricionals que fem des de la nostra farmàcia son:

- Menjar cinc vegades al dia amb un horari més o menys fixe.

- Aportar la quantitat de nutrients necessaris per cubrir tots els requeriments diaris de vitamines, minerals i energía.

- Hidratarse molt al llarg del día ingerint aproximadament dos litres d’aigua.

- Evitar el consum de greixos saturats presents en carns greixoses, fregits, bollería i repostería industrial. 

- Incrementar l’aport de greixos monoinsaturats com l’oli d’oliva. 

- Consumir aliments rics en omega 3, tals com el peix blau.

- Per afavorir el nivell òptim de minerals i vitamines cal consumir en tots els menjars i sopars racions de vegetals i repartir les fruites i els productes integrals al llarg del día, tanmateix s’afavoreix l’aport de fibra i el transit intestinal. 

- Esmorzar energètic per evitar que aparegui fatiga al llarg del matí, ja que normalment és el moment de màxima activitat de l’organisme, incluint fruites, cereals (preferiblement integrals) i làctics. 

- Sopar de forma lleugera, un parell d’hores abans d’anar a dormir.

- Utilitzar formes de cuinar lleugeres com el forn, la planxa, al vapor…

- Disminuir l’ingesta de substàncies estimulants com el café, el tabac i d’altres.

- Suplementar amb complements dietètics tals com jalea real, ginseng, llevat de cervesa, etc.

Com podeu veure, seguir una bona alimentació, basada en la nostra tan preciada Dieta Mediterranea, ens ajuda a mantener un nivell de benestar adient. 

Si tens alguna consulta sobre el tema, et convidem a que ens la facis arrivar, estarem encantats de rebre-la!

Prevenció i cura en l´embaràs 

La gestació i postpart són periòdes de grans canvis en la anato-fisiologia de la dona. Les mamelles, les cames i la pell són les parts del cos que més es veuen afectades. Des de la Farmàcia podem aconsellar sobre les mesures preventives i els millors productes per paliar els transtorns d’aquesta fase. Et convidem a seguir llegint el nostre article.

imatge extreta de Google Imatges

A la gestació i el postpart, com les altres etapes de la vida de la dona, s’ha de seguir una vida saludable que comporti una alimentació sana i equilibrada i la pràctica de exercici fìsic moderat.  Aquestes dues normes bàsiques fan que l’organisme afronti, amb força, els canvis que es produeixen i d’aquesta forma s’eviti l’aparició de complicacions com hipertensió arterial, diabetes gestacional i bebés prematurs, però sobre tot fan que s’incrementi l’estat d’ànim, s’augmenti l’enèrgia durant el dia i es dormi millor. 

Tant en embaràs, com el postpart, com en lactancia hem de tenir presents algunes cures complementàries com ara: 

- Requeriments nutricionals: Degut a la demanda constant tant per part del fetus que s’està gestant com posteriorment en la producción de llet i en la recuperaciò del part, és indispensable complementar la dieta amb suplements nutricionals rics en minerals i vitamines (àcid fòlic, vitamines del grup B, omega 3, iode, ferro…) en concentracions adecuades ja que tant un dèficit com un excès poden tenir repercusions importants. El metabolisme basal de la dona augmenta amb l’embaràs i la lactancia, per la qual cosa els requeriments de proteines, de hidrats de carboni i  de greixos es veuràn incrementats a mesura que evoluciona la gestació.

- Cura de la pell: l’aspecte físic i la forma corporal canvia degut als efectes hormonals. Per això s’ha de tenir cura i “escoltar” el cos per poder aplicar la prevenció adecuada. Els principals canvis es donen en la pell, es torna més irritativa, sensible i sovint fa alèrgies a cosmètics que abans s’utilitzaven sense problemes. 

Les parts del cos a on hem d’aplicar una òptima prevenció son:

  Les mamelles: El tamany canvia, es tornen més sensibles i s’endureixen. S’han de cuidar des del primer moment, ja que d’aquesta manera es reduirà la sensibilitat i sobre tot l’aparició de clivelles en el moment de la lactancia. Les cures que s’han de seguir son endurir la pell frotant la zona suaument amb un guant de crin en el moment de la dutxa, utilitzant únicament aigua i un sabó suau neutre. Posteriorment, s’ha de secar molt bé per evitar humitat i creixement de fongs i aplicar una crema emolient que reforci la capa lipídica i el col·làgen. És important remarcar que l’augment de volum fa que s’hagi de reforçar la zona amb bons sostenidors que permetin aguantar el pes (ja que les mamelles no tenen musculatura que les tensi) i  sobre tot, que la pell pugui transpirar correctament. Els banys amb aigua fresca durant uns 30 minuts i els exercicis destinats a exercitar els pectorals també estimulen la circulació i tonifiquen els pits. Aquestes cures faràn que la dona recuperi la fermesa del pit una vegada finalitzada la lactancia.

Les taques a la pell: les zones susceptibles de presentar augment a la col.loració son: aureoles mamàries, mugró, melic, axiles, genitals, cara interna de les cames i cara. Existeix més incidencia a les dones de pell mès fosca que no pas a les de pell clara, degut a la capacitat de generar melatonina. Les taques a la cara es conèixen com a Cloasma o màscara d’embarassada i solen ser les més mol.lestes perquè en molts casos no solen desaparèixer desprès de l’embaràs. Les cures que s’han de portar a terme per evitar-les son disminució de l’exposició solar ja sigui per l’ús de barrets i d’altres complements de roba o bé per l’ús d’un bon fotoprotector solar i la seva aplicació constant. Únicament es faràn servir cremes despigments una vegada s’hagi acabat l’embaràs i la lactancia i la taca no hagi desaparegut. L’ús d’aquest no està recomendat en l’embaràs ja que alguns poden ser teratogènics pel fetus, d’altres poden irritar la pell sensilitzada i d’altres simplements no s’han estudiat els efectes a dones embarassades.

Les estríes:  són transtorns epidèrmics que es produeixen degut al estirament que fa la pell per l’increment de volum. Les fibres de col.làgen i elastina es trenquen per aquest motiu i formen unes fisures lineals i ondulades. Les estries no són perjudicials per la salut de la pell però produeix un problema estètic ja que la dermis perd el seu aspecte uniforme. Per evitar aixó, es molt important que des del primer moment s’apliquin cremes especifiques antiestries, que estimulin l’elasticitat de la pell i hidratin la pell ja que una estria formada pot minvar però mai desapareixerà.

- Cura de la circulació: Els transtorns circulatoris són també molt freqüents en l’embaràs degut a l’increment de pressió a l’uter, augment del volum de sang, el desenvolupament de la placenta, etc.  Aquests problemes circulatoris venen reflectits en dolor de cames, formigueix, inflamació i en molts casos varius i hemorroides. Per prevenir aquests transtorns o millorar la circulació s’ha de variar sovint de posición (ni massa temps asseguts, ni massa temps d’empeus), donar petites passejades diaries, utilizar sabates i roba cómoda, evitar els pics de calor, fer banys d’aigua freda, etc. En la gran majoria dels casos, és molt recomanable l’ús de mitges de compressió i la pràctica de massatges amb cremes que reforcen les parets capilars disminuint la seva fragilitat. Aquestes cremes solen tenir un efecte inmediat reduint l’inflamació.

Per últim resaltar, que tot i que hi han molts productes que es poden fer servir durant l’embaràs i el postpart, no tots són inocuus per molt naturals que siguin, com poder ser els alcohols, el mentol, l’alcanfor, etc.

Bibliografía:
Prevención y cuidado, antes y después del embarazo.  Imfarmacias, revista decembre 2014, Nº51

Pediculosi, quin mal de cap!

A la entrada del nostre blog d’avui parlarem de la Pediculosi, també coneguda com: Els Polls. Repasarem que són, com es transmeten d’una persona a l’altre i comentarem algunes recomanacions per a prevenir-los. Si els polls et donen mal de cap, no dubtis en llegir el nostre article, segur que el trobaràs interessant.

Qué és la pediculosi? I qui pot patirla?

Parlar de Pediculosi o de tenir polls és parlar de la presència del paràsit Pediculus humanus al nostre cos. Hi ha diferents espècies d’aquest paràsit, però la espècie capitis, que parasita el cap, és la més freqüent, per tant, és de la que parlarem principalment al llarg del nostre article.

La infestació d’aquest insecte (anomenat socialment poll) és pot produir entre qualsevol grup de població. Malgrat això, degut a la seva forma de transmissió (contacte directe entre caps) és més prevalent dins la población infantil.

El fet de que sigui una forma de transmissió tan fàcil fa que el tractament i prevenció de la pediculosi es realitzi a tots els membres de la familia, no nomès la persona infectada en aquell moment.

Quin aspecte té el poll?

Imatge extreta de Google Imatges

El poll és un insecte molt petit (aproximadament d’uns 2-3mm). L’espècie que parasita als humans és exclusiva dels éssers humans, és a dir, cap altre animal ens pot transmetre el paràsit. El seu cicle vital és d’aproximadament d’unes quatre a sis setmanes, però fora del cos humà gairabé no sobreviu les 24 hores. Com la major part dels insectes, són ovípars, posen ous anomenats llémenes (aproximadament entre 50 i 300 ous per posta) i s’alimenten exclusivament de la sang que xuclen en cada picada.

La vía de transmissió és el contacte directe entre caps, degut a que els polls no tenen ales, ni capacitat per saltar entre una persona i una altra. Els polls tenen unes potes en forma de pinça que li permeten adherir-se al cabells. Les llémenes, s’enganxen gràcies a un ciment que fabriquen per aquest fí.

No transmeten cap altre tipus de malaltia. 

Com es manifesta la pediculosi?

Tot i que la presència dels insectes al cap (sobre tot si la infestació és abundant) és facilment visible amb el pentinat del cabell. El símptoma més habitual que indica que fa pensar que hi ha polls és el picor del cuir cabellut. Aquest picor és produït per la picada dels insectes (normalment a la part del clatell) que produeix irritació. 

Qué podem fer per tractar-la?

Una vegada ens trobem amb la infectació del paràsit, el més efectiu és realitzar una cura adecuada del cabell parasitat seguint les recomanacions que trobarem a continuació. El fet de que no es realitzin bé els tractaments antipediculosi és el que fa que la incidència d’aquest insecte no baixi o fins i tot arrivi a desaparèixer.

Cal “inspeccionar bé el cap” per saber el grau de la infestacció. Aixó es realitzarà a tots els membres que hagin estat en contacte amb la persona infestada, i segons el cas, tractar o prevenir.

La inspecció es realitza amb una llemenera o pinta de pues fines, inspeccionant par segments els cabells en busca de paràsits adults o d’ous. En el cas de que no hi hagi paràsits o, que hi trobem un o dos exemplars aïllats (a vegades morts) i cap presencia de llémenes, podriem aplicar el tractament preventiu que consisteix en la inspecció periòdica (aproximadament cada tres dies) del cabell (eliminant qualsevol presència d’insectes) i l’aplicació diària d’un producte repel.lent. A la farmàcia hi trobareu diferents productes que ajuden a repel.lir els insectes en forma de xampús, locions o col.lònies, olis, etc. Aquests productes cada vegada són més recomanats pels professionals sanitaris degut a la seva efectivitat i seguretat. Actualment, trobem una varietat de substàncies naturals atòxiques molt efectives, com sol ser l’arbre de té.

En el cas de que a la inspecció del cabell trobem una gran infestacció tan de exemplars adults com d’ous, es pasarà a realitzar el tractament antipediculosi que consisteix en: rentar el cabell amb un xampú suau en el cas de estigui brut i/o desenredar el cabell en el cas de que es porti llarg. Una vegada el cabell està preparat i preferiblement sec (en el cas d’infestacions per llémenes, és aconsellable no utilizar assecadors de cabells ja que el calor pot produir la fixació de l’ou al cabell) s’aplicarà la substància antiparasitaria.

Normalment, es sol aplicar una sol.lució de permetrina al 1’5% degut a que aquest insecticida és molt efectiu i produeix molt poca toxicitat, en forma de loció o cremes. Actualment, també trobem derivats siliconats com la dimeticona, principis actius molt segurs ja que no interaccionen amb el cos humà i d’efectivitat comparable amb els insecticides.

Desprès de l’aplicació (insistint en les zones de darrera de les orelles i el clatell) s’ha de tapar el cap amb un gorro de plàstic i deixar-lo actuar. No és recomanable utilitzar tovalloles ni mocadors pel cap, ja que podrien absorbir la loció aplicada i reduir l’efectivitat. Cal respectar els temps d’actuació, com a mínim el que recomana el fabricant tot i que degut a la baixa toxicitat dels productes, una aplicació major és recomanable degut a que incrementa el temps de contacte amb el paràsit.

Posteriorment, es rentarà el cabell amb un xampú antipolls o bé amb abundant aigua i es deixarà secar a l’aire o amb tovallola. Tot seguit, hauria de realizar-se una altra inspecció del cabell separant el cabell per segments i amb l’ajut de la llemenera anar ajudant a eliminar les restes de insectes morts o de llémenes que no s’hagin acabat de desprendre.

Important i molt recomanable per tenir éxit és repetir el tractament cada set dies fins a que la inspecció del cap no ens indiqui que hem eliminat completament el paràsit. Moment en el que pasarem a aplicar el tractament preventiu que hem descrit abans si considerem que podem tornar a ser infestat pel paràsit.

Per últim convindria netejar els objectes que han entrat en contacte amb els cabells infestacts per polls com poden ser gorres, gomes del cabell, coixins de dormir, ninots de peluix. La desinfecció es pot realitzar amb una rentada amb aigua calenta o bé ficar els objectes dins d’una bossa de plàstic ben tancada durant aproximadament 72 hores, degut a la poca supervivència que té el paràsit fóra del cos humà.

Tòpics sobre els polls, veritat o fals?

Moltes vegades escoltem frases per prevenir aquesta infestacció, a continuació comentarem que hi ha de cert en aquestes dites:

“Tallarem els cabells ben curts per a que no agafi polls”. Si es ben cert que un cabell curt té menys probabilitats de patir pediculosi, No obstant, no és per culpa de la llargaria del cabell, ja que els paràsits són molt petits i normalment es localitzen a la zona de les orelles i el clatell, sino per la incomoditat que soposa tant de cabell. Un cabell curtet és més fàcil de treballar per seccions amb la llemenera i per tant, és molt més fàcil d’extreure els insectes.

“Rentats amb vinagre, ja ni ha prou!”. No, no n’hi ha prou, es pot utilitzar com ajuda ja que sembla ser que el vinagre pot desfer el ciment que enganxa les llémenes al cabell, però ni les mata ni inactiva als insectes adults. El tractament exclusiu amb vinagre no sol donar bons resultats perquè desprès s’hauria d’extreure els polls i les llémenes manualment una a una i, com segueixen vius, pot seguir la infestació.

“Per molt que li netejo el cap al meu fill, agafa polls”. La pediculosi no és un problema de cabell brut o net, tothom pot patir-la. Tot i que es ben cert que la brutícia incrementa la possibilitat d’infestació d’aquesta i d’altres parasitòsis.

Bibliografía:

www.hospitaldenens.com

revista acofar, artícle “los temibles piojos”

L'Osteoporosi

Aquest dies en la nostra farmàcia estem portant a terme la campanya de prevenció de l’Osteoporosi. A l’entrada del nostre Blog d’avui us expliquem qué es i com poder tractar-la.

L’osteoporosi és una malaltia dels ossos, molt frequent entre la nostra població. Es produeix per una reducció de la densitat mineral òssia fet que provoca la porositat de l’os i en consequència, més fràgil i prim.

Os poròs, imatge extreta de Google Imatges

L’osteoporosi la desenvolupen principalment les dones sobre tot desprès de l’aparició de la menopausia, tot i que també hi han casos en homes i en población més jove per diversos factors com: transtorns hormonals, malalties cròniques, l’ús d’alguns medicaments, la mala alimentació, etc.

La massa òssea va augmentant al llarg de la nostra vida fins aproxidament els 35 anys, moment que s’estanca el creixement i comença una davallada progresiva natural. Aquesta pèrdua de massa òssea és molt lenta i assintomàtica, fet que fa que el diagnòstic arrivi tard quan la malaltia ja està avançada i l’estat és greu.

La malaltia dóna lloc a fractures principalment a les vèrtebres, al maluc i l’avantbraç. I malauradament, suposen un índex alt de morbilitat i mortalitat entre la gent gran.

L’Osteoporosi, però, és pot prevenir seguint uns sencills consells com:

-          Prendre una dieta rica en calci. Menjar aliments rics en calci com els làctics, el peix blau i els fruits secs.

-          Previndre les factures.  S’ha d’envoltar d’un entorn segur a la llar, retirar obstacles i mobles que puguin fer-nos colisionar o caure. Sortir al carrer acompanyat i sobre tot, adoptar una correcta educación postural.

-          Realitzar activitat física evitant el sendentarisme. Hi ha diferents exercicis adequats segons les peculiaritats de cadascú, però és molt important, sobre tot, insistir més temps en aquells específics per aquesta malaltia.

-          Prendre suplements nutricionals rics en calci, magnesi, àcid hialurónic, vitamina D. Que aporten un aport extra de nutrients al os per compensar la pèrdua.

-          Fer revisions periòdiques per estudiar la densitometría dels ossos.

Demència, com podem agafar-la a temps?

Moltes vegades a la nostra farmacia ens venen familiars de pacients amoïnats: “l’avi es fa gran i veiem que ha perdut una mica”.

A la entrada del nostre blog d’avui volem donar unes pautes per fer un sencill test cognitiu i poder fer una detecció precoç dels possibles casos de demència.

Demència, què es?

Quan els profesionals sanitaris parlen de demència, en realitat parlen de la pèrdua de les capacitats cognitives que imposibilita de manera significativa activitats de la vida diària com: la parla, reconèixer el lloc i les persones amb qui viuen, pèrdua de memòria, impossibilitat de raonar, conductes poc sociables, etc.

El fet de que hi hagi molts tipus de demència (Alzheimer, Malaltia de Pick, Malaltia de Binswanger, etc.) i molts criteris a tenir en compte per evaluar la pèrdua de capacitats, sovint fa que els diagnòstics es retardin fins el punt de que ja és imposible de revertir i tractar.

Per això, els investigadors van establir el concepte de: Deteriorament Cognitiu lleu. En el que hi ha alteració de la memoria superior a la que hauria d’haver segons el seu grup d’edat però sense perdre d’altres funcions mentals. Detectant aquest grup de pacients, es podría arribar a tractar abans d’hora i evitar en molts casos l’evolució de la malaltia.

Com es detecta un cas de demència?

En primer moment, descartar el síndrome confusional agut o delirium, quadre que es presenta com a cumplicació d’un altre tipus de malaltia a on el pacient és incapaç de respondre a diferents estímuls externs i que una vegada s’ha subsanat la malaltia que el provoca el pacient torna al seu estat normal.

Posteriorment, caldria fer un estudi del perfil: antecedents familiars amb demència, nivell educatiu, capacitat funcional i habilitats funcionals previes, factors de risc cardiovascular, presencia de traumatismes, etc. L’informació sobre totes aquestes questions l’hauria d’aportar el propi pacient (que és el que sent) i també els familiars pròxims (que és el que veuen).

Finalment, el metge ha de completar l’historial amb proves neuropsicològiques per determinar el tipus de demència.

Què cal fer davant d’una sospita de demencia?

S’apliquen els test de deteriorament cognitiu de cribatge ràpid com el que es mostra a la foto.

Test de cribatge cognitiu

En el cas de treure puntuació o de veure realment que el pacient ha estat imposible de realizar els test caldría consultar inmediatament amb el seu metge per a que faci el seguiment correctament.

Hem de tenir present que aquests test serveixen per orientar als profesionals sanitaris davant d’un cas de sospita de demència però mai ens donaràn un diagnòstic definitiu.

I com sempre, estarem agraïts de rebre els vostres comentaris o dubtes sobre el tema.

Com curar ferides i cremades?

Ara que s’acosta el bon temps i sobre tot ara que comencen les vacances i tenim més temps per disfrutar de les activitats a l’aire lliure, és normal que incrementin els petits “accidents” domèstics. A l’entrada d’avui parlarem de com curar ferides i cremades. Esperem que us sigui d’utilitat.

Quan ens fem una ferida o ens cremem, la nostra pell es veu agredida i la capa protectora queda trencada. En aquest punt tenim una porta d’entrada de microorganismes a dins del nostre cos, fet que pot arribar a provocar una infecció que pot complicar-se més o menys en funció de l’amplada de la ferida o de les cures que li apliquem.

En el moment de curar la ferida hem de seguir les següents recomanacions:

Abans de tot, hem de rentar molt bé les mans amb abundant aigua i sabó. Una vegada netes seria convenient usar guants quirúrgics d’usar i llençar.

Netejar la ferida amb bastant quantitat de suero fisiològic. Hem d’arrosegar els cossos extranys que puguin haver adherits a la superficie de la pell, per això, no hem d’escatimar en la quantitat de suero que hi posem. En el cas de no tenir suero en el moment es podría fer servir  aigua i sabó, però en aquest cas, el sabó ha de ser antisèptic  (sense perfums i de ph neutre o àcid)

Aplicar una sol.lució antiséptica (de clorhexidina, povidona, etc…) amb l’ajuda d’una gasa de cotó. Sempre en moviments desde dins fins a fóra de la ferida. No utilizar alcohol, que deshidrata la pell i la cicatrització seria més costosa, ni cotó fluix que podría deixar pèls dins de la ferida  i sobreinfectar-la.

Cobrir amb un vendatge o apòsits estèrils.

Repetir l’operació periòdicament fins a la completa cicatrització de la ferida.

En el cas d’una cremada, les recomanacions serien molt semblants:

Rentar molt bé les mans amb abundant aigua i sabó. Una vegada netes seria convenient usar guants quirúrgics d’usar i llençar.

Refredar la cremada amb aigua freda (no posar mai gel encara que ens cremi molt, ja que el propi fred del gel pot cremar encara més la ferida)

Desinfectar la cremada amb una sol.lució antiséptica o un gel antisèptic.

Cobrir amb un vendatge o apòsits estèrils.

No hem d’utilitzar d’altres remeis casolans com la pasta de dents, mantega, oli, etc… no tenen cap poder regenerador de la pell i podrien sobreinfectar la ferida.

En el cas de que la cremada presenti ampolles amb líquid, no les hem de fer explotar mai, les haurien de cubrir amb gases estèrils i acudir a un centre mèdic.

Repetir l’operació periòdicament fins a la completa cicatrització de la cremada.

Això no acaba aquí, una vegada les ferides o cremades estiguin cicatritzades, segueixen les cures de la nostra pell:

Hem d’aplicar abundant hidratació sobre la zona afectada, això farà que la pell sigui flexible i no es formin cicatrius ni quelòides.

Evitar l’exposició directa al sol, cobrint la zona amb roba o amb un bon factor de protección solar específic per pells agredides, d’aquesta manera evitarem que quedin marques o senyals .

No cal dir que hauriem d’acudir a un centre mèdic en el cas de: ferides profundes, sangrat abundat, cremades extenses o produides per productes químics i en el cas de que es produeixin en ulls, mucoses o genitals.

      

I per acabar us adjuntem una llisteta de material a tenir en la nostra farmaciola domèstica:

. Guants quirúrgics

. Suero fisiològic

. Sabó antisèptic

. Desinfectant antisèptic en sol.lució o en gel

. Gases   

. Vendatges estèrils i/o apòsits