Com aconseguir un bon descans

Imatge extreta de Google Imatges

L'insomni o dificultat per dormir és un dels principals trastorns de la nostra societat actual, en general, entre el 35 i el 48% de la població pateix episodis d'insomni de curta o llarga durada.

Hi ha diferents tipus d'insomni com es reflecteix al quadre següent:

Imatge extreta de Google Imatges

A causa de l'extensa naturalesa de l'origen de l'insomni, el tractament es basarà principalment a controlar els factors que el produeixen. Així per exemple, gairebé el 50% dels insomnis són provocats per la pràctica d'uns dolents hàbits higiènics de son i quadres d'ansietat i estrès. Per aquesta raó, els experts hi han dissenyat un decàleg de bones pràctiques abans d'anar a dormir.

Aquest decàleg és:

- Aixecar-se i anar a dormir cada dia a la mateixa hora (inclús els dies festius)

- Limitar el temps diari d'estar al llit al temps necessari únicament per dormir.

- Dormir entre 7 i 8 hores al dia.

- Evitar fer migdiades llargues durant el dia.

- Suprimir la ingesta de substàncies estimulants tipus cafè, té, tabac, etc. Sobretot a les últimes hores del dia.

- Evitar realitzar exercici físic a últimes hores del dia, així com d'altres activitats excitants (veure pel·lícules, llegir, videojocs, etc.).

- Menjar a hores regulars i fer sopars lleugers i un parell d'hores abans d'anar a dormir.

- Practicar exercicis de relaxació abans d'anar a dormir.

- Prendre banys amb aigua a temperatura corporal per afavorir la relaxació.

- Mantenir l'habitació amb un ambient agradable de temperatura, llum, sorolls, matalàs confortable, etc.

Els tractaments farmacològics també són de gran ajuda a l'hora de tractar l'insomni, tanmateix, aquest ha d'estar controlat estretament pel personal sanitari, ja que només s'hauria de prescriure en aquells casos d'insomni associat a malalties. En la major part dels casos, la fitoteràpia ens prevé d'àmplia gamma de substàncies com:

- la melissa, té una acció sedant del sistema nerviós reduint la tensió i l'ansietat.

- la valeriana, té efectes sedants i relaxants que produeixen disminució de l'ansietat, del nerviosisme i afavoreix la concentració, l'humor i la qualitat del son.

- la passiflora, restaura progressivament el son reparador i de qualitat.

- la pavolina, té efecte sedant per controlar el nerviosisme, l'ansietat i la irritabilitat restaurant la calma i la serenitat.

- l'espí blanc, és un regulador del ritme cardíac disminuint les palpitacions de l'ansietat i l'estrès i actua com a sedant alleugerant la tensió i la irritabilitat.

- la melatonina, és una hormona que es pot trobar en els organismes vius com animals i plantes, ja que regula el cicle circadiari del cos i facilita la conciliació del son i a regular-ho en cas de desfasament horari.

bibliografia:

http://scielo.isciii.es/img/revistas/asisna/v30s1/suple18.gif

http://www.elsevier.es/imatges/270/270v18nSupl.1/grande/270v18nSupl.1-13109167tab02.gif

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=510

vikipedia.cat
revista arkocapsules, laboratori arkopharma

Dispnea: dificultat respiratòria

Imatge extreta de Google Imatges

La Dispnea o dificultat per respirar és un dels símptomes més freqüents de consulta. Es tracta d’un símptoma molt difícil d’avaluar degut a la quantitat de factors que poden activar el reflex respiratori. L’avaluació, per tant, es basa en l’examen físic del pacient, la història clínica i les proves complementàries que els facultatius considerin necessàries.

Degut a l’amplia naturalesa de la dispnea, moltes són les classificacions que podem trobar sobre ella:

-      

     Una primera classificació seria dispnea aguda (si es degut a un episodi puntual i que dura poc temps) o crònic (si es degut a episodis continus que es van repetint periòdicament)

-      

    Una altra classificació de la dispnea és l’escala de dispnea MRC (escala modificada per la Medical Research Council) a on es classifiquen en funció de la gravetat del símptoma.

o   Grau 0: Absència de dispnea, excepte amb exercici físic.

o   Grau 1: Aparició de dispnea amb la marxa ràpida o en pujades.

o   Grau 2: Aparició de la dispnea amb la marxa habitual, no podent acompanyar el pas d’altres persones fins i tot en camins planers.

o   Grau 3: Aparició de la dispnea al caminar i necessitat de parar per poder descansar.

o   Grau 4: Aparició de la dispnea amb activitats habituals com vestir-se i incapacitat per sortir de casa.

-      Una tercera classificació és l’escala de dispnea NYHA (escala modificada per la New York Health Association). Una classificació molt semblant a l’anterior.

o   Classe I: Absència de dispnea amb la activitat normal.  

o   Classe II: Dispnea amb activitat habitual.

o   Classe III: Dispnea amb activitat inferior a l’habitual.

o   Classe IV: Dispnea al mínim esforç o en repòs.

La dispnea es produeix perquè alguns dels múltiples factors implicats en el reflex respiratori es veuen modificats per algun factor extern o malaltia. Les causes que les produeixen poden ser moltes com veiem resumides a la imatge següent:

Imatge extreta de Revista PAM 

Per això, el tractament també variarà en funció de la causa que el produeix, ja que un dels tractaments que s’aplicaran serà  tractar la patologia de base. Tot i que el tractament en el moment d’aparició de la dispnea és incorporar al pacient a 45 graus, assegut semi incorporat, mantenint-lo en repòs. Sovint s’aplica oxigenoteràpia en forma de mascareta o d’ulleres nasals, per tal, d’incrementar la saturació d’oxigen en sang i reduir la sensació d’ofec. 

Els principals signes que indiquen que el pacient pateix dispnea són:

-         - Alteració del nivell de consciència: somnolència o obnubilació.

-         - Agitació psicomotriu.

-          -Cianosis.

-          -Impossibilitat de tossir o de parlar.

-          -Hipotensió.

-          -Freqüència respiratòria baixa o bradicàrdia.

-          -Freqüència cardíaca alta.

-          -Silenci auscultatori.

-          -Saturació d’oxigen baixa.

Bibliografia:

Revista PAM número 390. Volum 40. Gener-febrer 2016

https://ca.wikipedia.org

Trastorns Digestius i Fitoteràpia

Imatge extreta del catàleg Arkopharma

Aerofàgia, digestions pesades, descomposició, restrenyiment… molts trastorns digestius es poden tractar fàcilment amb un bon arsenal fitoterapèutic. Per conèixer una mica més les plantes i les seves utilitats, a l'entrada d'avui parlarem de les que considerem indispensables per la salut gastrointestinal.

- La Carxofa i el Boldo faciliten la digestió, ja que estimulen la secreció biliar. S’utilitzen àmpliament (a vegades en combinació) en digestions pesades, lentes o menjars copiosos. La carxofa també estimula la regeneració de les cèl·lules hepàtiques quan aquestes estan sotmeses a diferents toxines, per això, va molt associada a teràpies de detoxificació (o control de pes). El boldo, en canvi, estimula la secreció salivar i s’utilitza per tractar la boca seca.

- El Cardo Mariano actua directament sobre les cèl·lules hepàtiques regenerant-les i eliminant les substàncies hepatotòxiques. Es recomana el seu consum amb la ingesta d’alcohol o en els casos de polimedicació, per exemple.

- El Gingebre, com la carxofa i el boldo, estimula la secreció biliar i afavoreix les digestions pesades, però potser, la principal funció del gingebre en els trastorns digestius és el seu potent efecte antiemètic que afavoreix la desaparició de nàusees i vòmits. Per tant, es pot utilitzar per tractar el vòmit en embarassades i prevenir el mareig associats als viatges.

- La Cáscara Sagrada és potser el remei més antic per tractar el restrenyiment. Actua estimulant el trànsit intestinal alhora que afavoreix les secrecions intestinals per facilitar l’evacuació. S’utilitza en casos de restrenyiment ocasional en adults com canvis en els hàbits alimentaris, viatges, etc.  El Plantago és una altra planta utilitzada per tractar el restrenyiment, en aquest cas, el restrenyiment crònic. El plantago és capaç d’absorbir aigua incrementant el seu volum significativament i per tant, incrementant el volum fecal i el peristaltisme, per això,  actuen com a regulador intestinal.

- El Fonoll actua com antiespasmòdic i per tant redueix els dolors abdominals.  Moltes vegades s’utilitza amb la Melisa, una planta amb efectes sedants, per reduir els espasmes intestinals, els còlics, els dolors de menstruació, etc. El Fonoll a més, evita la formació de gas degut a l’inhibició del procés de fermentació dels aliments i per tant, és molt utilitzat en casos de flatulència.

Per què hem de deixar de fumar?

L'Hàbit de fumar, també conegut com a Tabaquisme és una addicció provocada pel consum de nicotina, substància present, entre d'altres, en el tabac. A curt o llarg termini, produeix un seguit de malalties en la persona que el consumeix directament (fumador actiu), i en molts casos, aquestes malalties també es presenten en les persones del seu voltant (fumadors passius). Segons la OMS és la primera causa de mort prematura en el món i és el primer factor de risc en moltes malalties ja siguin respiratòries, cardiovasculars i oncològiques.

Com actua la Nicotina i per què és additiva?

Imatge extreta de Google Imatges

La Nicotina actua sobre el sistema nerviós central, activant-lo i alleugerant els efectes de l'ansietat. Aquest efectes solen durar entre mitja hora i una hora per la qual cosa, quan els nivells de nicotina en sang tornen a baixar, incrementa el malestar que havia desaparegut amb ells i s’activen novament les ganes de fumar. Aquest cercle de dependència és el que es coneix com a addició física. Actualment existeixen tests, com el test de Fagerström, resultat del qual ens informa del grau d'addicció física que presentem.

Però no només hi ha una addició física, també hi ha una addició psicològica, ja que el fumar es converteix en una costum, ens uns hàbits diaris, sovint relacionats amb les relacions socials: “sortim els companys de feina a fer el cigarret”, “Hem prenc una cigarreta desprès de les postres”... el fet de treure d’aquestes rutines diàries l’hàbit  de fumar pot donar la sensació de que la tasca queda incomplerta i incrementa la insatisfacció del fumador fet que produeix que torni a fumar.

Per què s’ha de deixar de fumar?

Principalment i la raó més important és per incrementar l’esperança de vida de les persones fumadores i dels seu entorn.

- A simple vista, l’ex fumador  incrementarà la seva aparença estètica: Millor color de pell (pell vermellosa i oxigenada vers el color amarillenc), pell hidratada i menys arrugada (la combustió del tabac fa que la pell es deshidrati i que s´alliberin radicals lliures generadores d’arrugues), aspecte menys cadavèric (el tabac incrementa el ritme metabòlic, però, alhora, redueix la massa muscular i la tonicitat del cos, donant aspecte “d’estar als ossos”).

- A nivell intern, l’ex fumador incrementarà la seva resistència pulmonar i per tant la seva forma física (s’eliminarà la tos, s’eliminarà el cansament típic de caminar o pujar escales, per exemple), es recupera el sentit del gust i del olfacte, a nivell psicològic s’incrementa l’autoestima (capacitat de superar-se a sí mateix i model a seguir pels seus amics fumadors).

- A nivell econòmic, s’incrementa l’estalvi degut a la reducció de l’alt cost del tabac i dels productes i/o tractaments que els seus efectes provoquen.

- A llarg termini, el benestar d’una persona ex fumadora incrementa, per cada 10 cigarretes fumades al dia, s’estima que el risc de mort cardíaca incrementa en un 18% aproximadament en homes i en un 31% aproximadament en dones.  I als quinze anys de deixar de fumar, la taxa de mort entre un exfumador i una persona que no ha fumat mai s’iguala. 

Quines eines tinc per aconseguir-lo?

Sobre tot s’ha d’estar preparat i tenir molt clar el desig de deixar de fumar. La persona fumadora s’ha de mentalitzar i s’ha d’organitzar, ha de pensar en els motius i les avantatges que personalment li reportarà el fet de deixar-lo. 

- A nivell mental és poden recórrer a les tècniques de relaxació com ioga, tai chi, meditació, passejos al aire lliure, etc. Tècniques que ens ajudaran a treure l’ansietat que provoca l’addicció.

- A nivell fisiològic, per evitar l’addició és poden recórrer als tractaments farmacològics com la teràpia substitutiva de nicotina i els antidepressius. En aquest cas, des de la Farmàcia et podem orientar del millor tractament en funció de la situació en la que et trobis i acompanyar-te en tot el procés per garantir el màxim d’èxit possible. 

Síndrome Premenstrual i el seu tractament

El síndrome premenstrual és un síndrome molt comú en les dones, es considera que al voltant del 85% el pateixen, tot i que normalment és tracta d’un procés passatger, fins un 10% dels casos pot manifestar una forma més severa anomenat Trastorn Disfòric Premenstrual.

Què és i què causa el Síndrome Premenstrual?

El Síndrome Premenstrual també conegut amb les sigles SPM, és el conjunt de diferents alteracions que es donen en el organisme de la dona en edat de menstruació. Comença una o dues setmanes abans de la regla i desapareixen quan apareix el cicle. Aquests desordres són provocats per la alteració hormonal que es produeix  durant tot el cicle menstrual. L´estrès i la càrrega emocional, tot i no ser factors desencadenats del SPM, ajuden i molt al agreujament dels símptomes.

Quines són les alteracions que es produeixen?

El Síndrome Premenstrual està englobat per moltes alteracions, això no vol dir que la dona les presenti totes sinó que es poden manifestar aïllades o en conjunt de cinc o sis. Aquests símptomes són: aparició d’acne, sensibilització i/o inflamació dels pits o de les cames, cansament, insomni, descomposició, dolors generals (de cap, d’esquena, de ventre, d’articulacions, musculars...) canvis en l’apetit o antulls, irritabilitat, canvis en l’estat d´ànim, dificultat per concentrar-se o recordar fets, ansietat, depressió, etc... 

Imatge extreta de Google Imatges

Qui ho pot patir?

Totes les dones poden presentar aquest SPM en qualsevol cicle menstrual, no importa l’edat, ni si han tingut fills, per exemple.

Quin tractament s’ha de seguir?

Els tractaments variaran en funció dels símptomes que es presentin, en general es recomana seguir unes pautes higiènic-dietètiques que millorin l’estil de vida de la dona i com a conseqüència trobar-se millor, algunes de les recomanacions són:

- Practicar un esport moderat, com caminar al aire lliure, practicar ioga, tai-chi

- Portar una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals.

- Evitar el consum excessiu de sal i de sucre, i per tant, dels productes que en portin.

- Dormir bé, com a mínim vuit hores al dia preferiblement per la nit.

- Evitar les situacions d’estrès i d’ansietat. 

Els medicaments que es poden aconsellar per tractar els símptomes, depenen en part de quins són els que es presentin, així per exemple, es recomanable prendre:

- Complexes vitamínics rics en àcid fòlic i vitamina D per evitar els problemes ossis.

- Complexes fitoteràpics de Valeriana per controlar els efectes nerviosos, d’Onagra com a regulador hormonal, de Camamilla per evitar dolors espasmòdics, etc.

- En alguns casos es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals per tractar els dolors una mica més molestos.

I si es pateix Trastorn Disfòric Premenstrual?

Quan els símptomes de SPM són molt severs del tipus: Insomni, cansament crònic, irritabilitat duradora, atacs de pànic, depressió profunda (sovint amb pensaments suïcides), apatia a les activitats diàries i dificultat per concentrar-se,  fam desmesurada, dolors incapacitants,etc... es sol parlar de Traston Disfòric Premenstrual, sobre tot quan no es presenten quadres aïllats sinó diversos combinats. 

En aquests casos, el professional sanitari recomana no tan sols les pautes higiènic-dietètiques descrites anteriorment, sinó, que en la gran part dels casos es recomana tractar la dona amb antidepressius.

Bibliografia:

Revista Farmaventas: Síndrome Premenstrual, cómo abordarlo desde la farmacia.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007193.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/premenstrualsyndrome.html

Qué és l’al·lèrgia alimentaria?

L’al·lèrgia alimentaria és un problema de salut pública important ja que en els darrers anys, els ingressos hospitalaris per aquest motiu s'han incrementat per set sobre tot en el cas de la població infantil. A més, no nomès es veu afectat la qualitat de vida de la persona que ho pateix sinó que, requereix un elevat cost econòmic.
Actualment, per aquest tipus d’al·lèrgia, l'investigació està encaminada a millorar els tractaments existents, reduint els símptomes i previndre els atacs, ja que de moment, no hi ha cap tractament espècific i l'única manera de minimitzar els quadres al·lèrgics és conèixer aquells aliments susceptibles de produir-ne.

Imatge extreta de Google Imatges

Quins productes poden donar al·lèrgia?
Actualment, la FDA (Food and Drug Administration) treballa per minimitzar els efectes de l’al·lèrgia alimentaria regulant l’etiquetatge del gairebé tots els productes, a excepció de les carns d’au i vermelles, certs productes derivats de l’ou i begudes alcoholes que es regulen per una altra normativa. La llei d’etiquetatge exigeix que s’identifiquin clarament els noms de les fonts alimentaries dels ingredients presents al producte o que continguin alguna proteína dels vuit principals al·lergens alimentaris.
S’ha elaborat un llistat d'uns 160 aliments al·lergens, és a dir, 160 aliments que son susceptibles de donar al·lèrgia. Aquests aliments estàn ordenats en una llista en vuit grups d’aliments. Aquest són:
- l'ou
- la llet
- el peix
- el marisc
- el cacahuet
- el blat
- els fruits secs
- la soja

Si prenc un aliment i em dóna al·lergia? Qué cal fer?
Els símptomes d’alergia solen aparèixer dels pocs minuts fins a un parell o tres d’hores desprès. Els símptomes d’alarma són: vómits i diarres, inflamació de la llengua, boca o llavis, sensació de formigueig i cremor de boca, pell envermellida, urticaries, dolors abdominals, tos o sibilàncies respiratories i en els pitjors dels casos: mareig, inflamacions de gola i cordes vocals, dificultat respiratòria i pèrdua de consciència.
En el cas d’aparició d’aquests símptomes cal acudir a un profesional sanitari ràpidament per a que ens recomani algún tractament per frenar el procès al·lèrgic ja que els quadres lleus es poden agravar i provocar una anafilàxia amb el conseqüent risc per la persona.

Bibliografia:
Revista Farmacéuticos, nº 402, febrer 2015
www.fda.gov
www.wikipedia.com

Per què hem de desparasitar bé els animals domèstics?

A l’article d’avui parlarem de les nostres mascotes i la seva salut. Tot i que viuen a casa, dormen entre coixins, els hi preparem el menjar més suculent i els abriguem quan fa fred, no hem d’oblidar que segueixen sent animals i com a tal necessiten unes cures específiques. Quantes vegades hem escoltat la frase de: si tens un animal a casa l’has de cuidar bé, sinó no el tinguis!

Imatge extreta de Google Imatges

Pràcticament tots els gossos i gats són portadors de paràsits (ja siguin interns o externs), tot i que no surtin de casa.  La majoria d’aquests paràsits són asimptomàtics i conviuen sense cap mena de problema amb la nostra mascota, però en molts casos, aquests paràsits poden comprometre la salut dels animals i fins i tot la dels seus propietaris.

Moltes són les simptomatologies que presenten els paràsits:

- Els externs com puces, paparres, etc. Solen donar erupcions cutànies degut al picor que provoca la picada (recordem que piquen per obtenir sang i d’aquesta manera alimentar-se per posar ous). Aquest prurit pot fer que la mascota es grati (exageradament) i acabi provocant una ferida que posteriorment es pot infectar.

- Els interns solen ser principalment intestinals i també solen ser les més conflictives. Els seus efectes depenen de l’edat de l’animal. Solen donar molta simptomatologia en mascotes joves, ja que el seu sistema immunitari no es capaç de neutralitzar-los i poden créixer desmesuradament provocant quadres de malabsorció de nutrients i diarrees que poden originar retards en el creixement i mort per deshidratació. 

Les peculiaritats físiques que tenen els animals parasitats és que solen ser animals apàtics i fatigats, amb pèl mat i aspre i molt prims. 

La major part de les espècies paràsites internes es reprodueixen mitjançant ous que seran eliminats per les femtes. I d’aquí poden transmetre’s a d’altres animals o als propietaris. Els ous són molt resistents a les condicions climàtiques, fet que pot fer que el focus de contagi duri molt de temps.

Els propietaris poden infectar-se també si no porten una bona higiene, per exemple, rentar-se les mans desprès de netejar les femtes o desprès d’acariciar el pèl de l’animal, hem de tenir en compte que aquests paràsits també poden afectar als humans com per exemple, el cas de la toxoplasmosis en embarassades o Giardiasis.

Per evitar aquestes infeccions parasitaries, els professionals sanitaris recomanem desparasitar els animals correctament tres o quatre vegades a l’any. Al mercat hi ha moltes presentacions  d’antiparasitaris i l’elecció del que més li convé a la nostra Mascota dependrà del tipus de paràsit a tractar, de l’espècie animal, de l’edat, del pes, etc. No hem de patir, els productes veterinaris tenen molt bona tolerància i bona eficàcia terapèutica.