divendres, 1 d’abril del 2016

Caiguda de cabells i aliments per evitar-ho

Al arribar la primavera i la tardor s’experimenten caigudes de cabell que sovint, amb uns bons hàbits higiènics-dietètics, es poden controlar fàcilment ja que formen part del cercle vital del cabell. Malgrat tot, i malauradament cada vegada més, es registren casos de caiguda excessiva i/o d’empobriment de la massa capil·lar amb l’aparició d’alopècia. Avui parlarem d’aquesta alopècia, més socialment anomenada calvície, i de com tractar-la.
-          
      Què és l’alopècia?
Imatge extreta de google imatges
L’alopècia més comú és l’alopècia androgènica i és la que sol ocasionar més consultes a la farmàcia, ja que hi ha d’altres tipus d’alopècia que normalment solen ser secundaris a altres processos com poder ser: tractaments amb alguns medicaments, aplicació de quimioteràpia, estrès emocional, carències en l’alimentació, alteracions brusques de pes, etc. Aquest tipus d’alopècia solen ser de bon pronòstic perquè tractant la causa desencadenant, la calvície desapareix i la salut capil·lar es restaura.
L’alopècia androgènica és la responsable de la caiguda del cabell en el 50% dels homes sobre els 50anys (front del 6% en les dones) i del 70% dels homes a edats més tardíes (vers el 35% aproximadament de les dones a la mateixa edat). La causa és principalment genètica i andrógena-depenent (d’aquí el seu nom) i per això cursa amb diferents símptomes en homes i dones. Mentre que els homes perden completament el cabell generant entrades i zones de despoblament capil·lar. Les dones, en canvi, ho manifesten amb pèrdua de massa capil·lar i cabells més fins, més fràgils, sense densitat i sense brillo.

-          Com podem tractar l’alopècia androgènica?
En aquest tipus d’alopècia es produeix principalment per la funcionalitat de dos enzims:  l’enzim 5-a-reductasa (que normalment es situa a la part frontotemporal) i la aromatasa (que principalment es troba a la zona occipital). Aquestes enzims s’encarreguen del metabolisme de la testosterona i dels estrògens respectivament. El bloqueig de l’5-a-reductasa sembla ser el tractament de primera elecció en els casos d’alopècia masculina, tot i que és inefectiva en el cas femení. Per això, els tractaments anticaiguda han d’anar acompanyats d’un seguiment per part d’un professional sanitari, com pot ser el farmacèutic, qui és qui pot valorar amb la seva formació quin és el tractament millor.
Com s’ha comentat anteriorment, en el cas de la d’alopècia masculina, s’utilitza principalment un bloquejador de l’enzima reductasa. Aquests bloquejadors solen estar presents en extractes d’origen vegetal com l’extracte de Serenoa repens L. Malauradament, degut a que en la nostra alimentació, no trobem gaires esterols vegetals (el més famós el beta-sitosterol), sovint hem de recorre a la complementació per via oral o tòpica, és per això, que moltes fórmules que podem trobar per tractar la caiguda del cabell porten aquest extracte.  Alguns dels aliments que en contenen solen ser els grans de cereals, les nous, el blat de moro, la soja, etc.
A l’alopècia també hi ha presència de processos inflamatoris del cuir cabellut per tant, substàncies que regulin aquests processos també milloraran la caiguda. Aquestes substàncies solen ser extractes fenòlics com els polifenols presents en el té verd o en el raïm (vi) i la quecertina, presents en moltes fruites i sobretot en verdures com la ceba. Hi ha d’altres substàncies com el pycnogenol que es troba en la escorça del pi i té molt efecte antioxidant però que degut a que no la consumin dins la nostra dieta, s’ha de recorre a la complementació nutricional.
A llarg termini, la vascularització perifèrica i per tant l’alimentació del bulb pilós, es veu, disminuïda. Raó per la qual, molts professionals recomanen complementar amb extractes vasodilatadors com el Ginkgo Biloba L. que actua millorant els trastorns circulatoris. A la nostra dieta, també és difícil consumir les fulles de l’arbre Gingko, per tant, també es troba moltes vegades com a part de complements nutricionals en forma de gotes, infusions o tabletes orals.
En el cas de l’alopècia femenina, ja hem comentat que el bloqueig de l’enzim reductasa no dóna gaire resultats a l’hora de frenar aquesta caiguda, però sí que es veu milloria significativa a l’hora de consumir els extractes antiinflamatoris i incrementant la vascularització del bulb pilós.
A les dones, el problema principal de caiguda es degut als canvis hormonals que es deriven de la menstruació i posteriorment de la menopausa. Per això, en la gran majoria dels casos, s’associen a dèficits nutricionals (ja que amb les pèrdues de sang, també es perden molts nutrients com en el cas del ferro). Per complementar la dieta amb ferro hem d’incorporar carns vermelles, com la vedella i la carn de poltre. Verdures verdes i llegums també tenen gran quantitat de ferro, però no és gaire absorbible pel nostre organisme, per fer-lo, es recomana el seu consum junt amb fruites cítriques, que transformen el ferro vegetal en ferro absorbible pel nostre cos.  
El cinc i el seleni, present en carns i verdures però sobre tot en cereals, en les llavors i cereals. També són importants per evitar la caiguda (en ambdós sexes) ja que actuen com antioxidants i evitant les reaccions nitrogenades del nostre organisme que activen l’envelliment cel·lular. A més, incrementen significativament el sistema immunitari. Altres antioxidants importants com les vitamines (A, C, E) els podem trobar en fruites i verdures.
Sobre tot en el cas d’alopècies andrògenes post-menopàusiques, hi ha una relació directa amb la falta de folats (àcid fòlic) en l’alimentació. Per això, es recomanable incorporar, sobre tot en aquesta etapa de la vida de la dona, aliments rics com fruites (taronges, plàtans, pomelo) verdures (tomàquets, enciams, bròcoli, espinacs) i cereals (blat de moro, pans integrals).
No hem d’oblidar la importància dels aminoàcids: sobre tot aquells que aporten sofre en la seva estructura com cistina i taurina ja que el sofre és un component bàsic en l’estructura capil·lar que li dóna força, textura i l’ajuda a créixer ràpidament. Es troben en aliments com carns (en general), peix (en general), ous i làctics. L’aminoàcid essencial Lisina també és molt important en la caiguda del cabell ja que afavoreix sobre tot en l’assimilació del ferro i incrementen la massa capil·lar.

En conclusió:
La calvície o alopècia androgènica sol ser un dels motius que més consulten generen a la nostra farmàcia a la tardor.
Tot i que els principals factors que la desenvolupen solen ser genètics i alteracions hormonals podem aplicar diferents mesures per evitar o frenar la caiguda, sobre tot, seguir una bona alimentació rica en nutrients essencials per al nostre cabell.
En nostre equip de professionals de Farmàcia Torras et podrà recomanar convenientment per tal d’aconseguir els millors resultats, no dubtis en fer-nos arribar les teves consultes sobre el tema.

Bibliografia:
Alopecia y cuidados capilares. ¿Como tratar la alopècia androgènica?. Magda Rafecas. Revista acofar, octubre 2014

Taules de composició dels aliments

divendres, 18 de març del 2016

Com aconseguir un bon descans

Imatge extreta de Google Imatges


L'insomni o dificultat per dormir és un dels principals trastorns de la nostra societat actual, en general, entre el 35 i el 48% de la població pateix episodis d'insomni de curta o llarga durada.






Hi ha diferents tipus d'insomni com es reflecteix al quadre següent:
Imatge extreta de Google Imatges
A causa de l'extensa naturalesa de l'origen de l'insomni, el tractament es basarà principalment a controlar els factors que el produeixen. Així per exemple, gairebé el 50% dels insomnis són provocats per la pràctica d'uns dolents hàbits higiènics de son i quadres d'ansietat i estrès. Per aquesta raó, els experts hi han dissenyat un decàleg de bones pràctiques abans d'anar a dormir.

Aquest decàleg és:



- Aixecar-se i anar a dormir cada dia a la mateixa hora (inclús els dies festius)
- Limitar el temps diari d'estar al llit al temps necessari únicament per dormir.
- Dormir entre 7 i 8 hores al dia.
- Evitar fer migdiades llargues durant el dia.
- Suprimir la ingesta de substàncies estimulants tipus cafè, té, tabac, etc. Sobretot a les últimes hores del dia.
- Evitar realitzar exercici físic a últimes hores del dia, així com d'altres activitats excitants (veure pel·lícules, llegir, videojocs, etc.).
- Menjar a hores regulars i fer sopars lleugers i un parell d'hores abans d'anar a dormir.
- Practicar exercicis de relaxació abans d'anar a dormir.
- Prendre banys amb aigua a temperatura corporal per afavorir la relaxació.
- Mantenir l'habitació amb un ambient agradable de temperatura, llum, sorolls, matalàs confortable, etc.

Els tractaments farmacològics també són de gran ajuda a l'hora de tractar l'insomni, tanmateix, aquest ha d'estar controlat estretament pel personal sanitari, ja que només s'hauria de prescriure en aquells casos d'insomni associat a malalties. En la major part dels casos, la fitoteràpia ens prevé d'àmplia gamma de substàncies com:
- la melissa, té una acció sedant del sistema nerviós reduint la tensió i l'ansietat.
- la valeriana, té efectes sedants i relaxants que produeixen disminució de l'ansietat, del nerviosisme i afavoreix la concentració, l'humor i la qualitat del son.
- la passiflora, restaura progressivament el son reparador i de qualitat.
- la pavolina, té efecte sedant per controlar el nerviosisme, l'ansietat i la irritabilitat restaurant la calma i la serenitat.
- l'espí blanc, és un regulador del ritme cardíac disminuint les palpitacions de l'ansietat i l'estrès i actua com a sedant alleugerant la tensió i la irritabilitat.
- la melatonina, és una hormona que es pot trobar en els organismes vius com animals i plantes, ja que regula el cicle circadiari del cos i facilita la conciliació del son i a regular-ho en cas de desfasament horari.



bibliografia:
http://scielo.isciii.es/img/revistas/asisna/v30s1/suple18.gif
http://www.elsevier.es/imatges/270/270v18nSupl.1/grande/270v18nSupl.1-13109167tab02.gif
http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=510
vikipedia.cat
revista arkocapsules, laboratori arkopharma

dijous, 10 de març del 2016

Dispnea: dificultat respiratòria

Imatge extreta de Google Imatges
La Dispnea o dificultat per respirar és un dels símptomes més freqüents de consulta. Es tracta d’un símptoma molt difícil d’avaluar degut a la quantitat de factors que poden activar el reflex respiratori. L’avaluació, per tant, es basa en l’examen físic del pacient, la història clínica i les proves complementàries que els facultatius considerin necessàries.


Degut a l’amplia naturalesa de la dispnea, moltes són les classificacions que podem trobar sobre ella:
-      
     Una primera classificació seria dispnea aguda (si es degut a un episodi puntual i que dura poc temps) o crònic (si es degut a episodis continus que es van repetint periòdicament)
-      
    Una altra classificació de la dispnea és l’escala de dispnea MRC (escala modificada per la Medical Research Council) a on es classifiquen en funció de la gravetat del símptoma.
o   Grau 0: Absència de dispnea, excepte amb exercici físic.
o   Grau 1: Aparició de dispnea amb la marxa ràpida o en pujades.
o   Grau 2: Aparició de la dispnea amb la marxa habitual, no podent acompanyar el pas d’altres persones fins i tot en camins planers.
o   Grau 3: Aparició de la dispnea al caminar i necessitat de parar per poder descansar.
o   Grau 4: Aparició de la dispnea amb activitats habituals com vestir-se i incapacitat per sortir de casa.
-      Una tercera classificació és l’escala de dispnea NYHA (escala modificada per la New York Health Association). Una classificació molt semblant a l’anterior.
o   Classe I: Absència de dispnea amb la activitat normal.  
o   Classe II: Dispnea amb activitat habitual.
o   Classe III: Dispnea amb activitat inferior a l’habitual.
o   Classe IV: Dispnea al mínim esforç o en repòs.

La dispnea es produeix perquè alguns dels múltiples factors implicats en el reflex respiratori es veuen modificats per algun factor extern o malaltia. Les causes que les produeixen poden ser moltes com veiem resumides a la imatge següent:

Imatge extreta de Revista PAM 

Per això, el tractament també variarà en funció de la causa que el produeix, ja que un dels tractaments que s’aplicaran serà  tractar la patologia de base. Tot i que el tractament en el moment d’aparició de la dispnea és incorporar al pacient a 45 graus, assegut semi incorporat, mantenint-lo en repòs. Sovint s’aplica oxigenoteràpia en forma de mascareta o d’ulleres nasals, per tal, d’incrementar la saturació d’oxigen en sang i reduir la sensació d’ofec. 

Els principals signes que indiquen que el pacient pateix dispnea són:
-         - Alteració del nivell de consciència: somnolència o obnubilació.
-         - Agitació psicomotriu.
-          -Cianosis.
-          -Impossibilitat de tossir o de parlar.
-          -Hipotensió.
-          -Freqüència respiratòria baixa o bradicàrdia.
-          -Freqüència cardíaca alta.
-          -Silenci auscultatori.
-          -Saturació d’oxigen baixa.

Bibliografia:
Revista PAM número 390. Volum 40. Gener-febrer 2016


dijous, 3 de març del 2016

Trastorns Digestius i Fitoteràpia

Imatge extreta del catàleg Arkopharma
Aerofàgia, digestions pesades, descomposició, restrenyiment… molts trastorns digestius es poden tractar fàcilment amb un bon arsenal fitoterapèutic. Per conèixer una mica més les plantes i les seves utilitats, a l'entrada d'avui parlarem de les que considerem indispensables per la salut gastrointestinal.

- La Carxofa i el Boldo faciliten la digestió, ja que estimulen la secreció biliar. S’utilitzen àmpliament (a vegades en combinació) en digestions pesades, lentes o menjars copiosos. La carxofa també estimula la regeneració de les cèl·lules hepàtiques quan aquestes estan sotmeses a diferents toxines, per això, va molt associada a teràpies de detoxificació (o control de pes). El boldo, en canvi, estimula la secreció salivar i s’utilitza per tractar la boca seca.

- El Cardo Mariano actua directament sobre les cèl·lules hepàtiques regenerant-les i eliminant les substàncies hepatotòxiques. Es recomana el seu consum amb la ingesta d’alcohol o en els casos de polimedicació, per exemple.

- El Gingebre, com la carxofa i el boldo, estimula la secreció biliar i afavoreix les digestions pesades, però potser, la principal funció del gingebre en els trastorns digestius és el seu potent efecte antiemètic que afavoreix la desaparició de nàusees i vòmits. Per tant, es pot utilitzar per tractar el vòmit en embarassades i prevenir el mareig associats als viatges.

- La Cáscara Sagrada és potser el remei més antic per tractar el restrenyiment. Actua estimulant el trànsit intestinal alhora que afavoreix les secrecions intestinals per facilitar l’evacuació. S’utilitza en casos de restrenyiment ocasional en adults com canvis en els hàbits alimentaris, viatges, etc.  El Plantago és una altra planta utilitzada per tractar el restrenyiment, en aquest cas, el restrenyiment crònic. El plantago és capaç d’absorbir aigua incrementant el seu volum significativament i per tant, incrementant el volum fecal i el peristaltisme, per això,  actuen com a regulador intestinal.


- El Fonoll actua com antiespasmòdic i per tant redueix els dolors abdominals.  Moltes vegades s’utilitza amb la Melisa, una planta amb efectes sedants, per reduir els espasmes intestinals, els còlics, els dolors de menstruació, etc. El Fonoll a més, evita la formació de gas degut a l’inhibició del procés de fermentació dels aliments i per tant, és molt utilitzat en casos de flatulència.

dijous, 4 de juny del 2015

Per què hem de deixar de fumar?

L'Hàbit de fumar, també conegut com a Tabaquisme és una addicció provocada pel consum de nicotina, substància present, entre d'altres, en el tabac. A curt o llarg termini, produeix un seguit de malalties en la persona que el consumeix directament (fumador actiu), i en molts casos, aquestes malalties també es presenten en les persones del seu voltant (fumadors passius). Segons la OMS és la primera causa de mort prematura en el món i és el primer factor de risc en moltes malalties ja siguin respiratòries, cardiovasculars i oncològiques.

Com actua la Nicotina i per què és additiva?
Imatge extreta de Google Imatges
La Nicotina actua sobre el sistema nerviós central, activant-lo i alleugerant els efectes de l'ansietat. Aquest efectes solen durar entre mitja hora i una hora per la qual cosa, quan els nivells de nicotina en sang tornen a baixar, incrementa el malestar que havia desaparegut amb ells i s’activen novament les ganes de fumar. Aquest cercle de dependència és el que es coneix com a addició física. Actualment existeixen tests, com el test de Fagerström, resultat del qual ens informa del grau d'addicció física que presentem.
Però no només hi ha una addició física, també hi ha una addició psicològica, ja que el fumar es converteix en una costum, ens uns hàbits diaris, sovint relacionats amb les relacions socials: “sortim els companys de feina a fer el cigarret”, “Hem prenc una cigarreta desprès de les postres”... el fet de treure d’aquestes rutines diàries l’hàbit  de fumar pot donar la sensació de que la tasca queda incomplerta i incrementa la insatisfacció del fumador fet que produeix que torni a fumar.

Per què s’ha de deixar de fumar?
Principalment i la raó més important és per incrementar l’esperança de vida de les persones fumadores i dels seu entorn.
- A simple vista, l’ex fumador  incrementarà la seva aparença estètica: Millor color de pell (pell vermellosa i oxigenada vers el color amarillenc), pell hidratada i menys arrugada (la combustió del tabac fa que la pell es deshidrati i que s´alliberin radicals lliures generadores d’arrugues), aspecte menys cadavèric (el tabac incrementa el ritme metabòlic, però, alhora, redueix la massa muscular i la tonicitat del cos, donant aspecte “d’estar als ossos”).
- A nivell intern, l’ex fumador incrementarà la seva resistència pulmonar i per tant la seva forma física (s’eliminarà la tos, s’eliminarà el cansament típic de caminar o pujar escales, per exemple), es recupera el sentit del gust i del olfacte, a nivell psicològic s’incrementa l’autoestima (capacitat de superar-se a sí mateix i model a seguir pels seus amics fumadors).
- A nivell econòmic, s’incrementa l’estalvi degut a la reducció de l’alt cost del tabac i dels productes i/o tractaments que els seus efectes provoquen.
- A llarg termini, el benestar d’una persona ex fumadora incrementa, per cada 10 cigarretes fumades al dia, s’estima que el risc de mort cardíaca incrementa en un 18% aproximadament en homes i en un 31% aproximadament en dones.  I als quinze anys de deixar de fumar, la taxa de mort entre un exfumador i una persona que no ha fumat mai s’iguala. 

Quines eines tinc per aconseguir-lo?
Sobre tot s’ha d’estar preparat i tenir molt clar el desig de deixar de fumar. La persona fumadora s’ha de mentalitzar i s’ha d’organitzar, ha de pensar en els motius i les avantatges que personalment li reportarà el fet de deixar-lo. 
- A nivell mental és poden recórrer a les tècniques de relaxació com ioga, tai chi, meditació, passejos al aire lliure, etc. Tècniques que ens ajudaran a treure l’ansietat que provoca l’addicció.
- A nivell fisiològic, per evitar l’addició és poden recórrer als tractaments farmacològics com la teràpia substitutiva de nicotina i els antidepressius. En aquest cas, des de la Farmàcia et podem orientar del millor tractament en funció de la situació en la que et trobis i acompanyar-te en tot el procés per garantir el màxim d’èxit possible. 

dimarts, 26 de maig del 2015

Síndrome Premenstrual i el seu tractament

El síndrome premenstrual és un síndrome molt comú en les dones, es considera que al voltant del 85% el pateixen, tot i que normalment és tracta d’un procés passatger, fins un 10% dels casos pot manifestar una forma més severa anomenat Trastorn Disfòric Premenstrual.

Què és i què causa el Síndrome Premenstrual?
El Síndrome Premenstrual també conegut amb les sigles SPM, és el conjunt de diferents alteracions que es donen en el organisme de la dona en edat de menstruació. Comença una o dues setmanes abans de la regla i desapareixen quan apareix el cicle. Aquests desordres són provocats per la alteració hormonal que es produeix  durant tot el cicle menstrual. L´estrès i la càrrega emocional, tot i no ser factors desencadenats del SPM, ajuden i molt al agreujament dels símptomes.

Quines són les alteracions que es produeixen?
El Síndrome Premenstrual està englobat per moltes alteracions, això no vol dir que la dona les presenti totes sinó que es poden manifestar aïllades o en conjunt de cinc o sis. Aquests símptomes són: aparició d’acne, sensibilització i/o inflamació dels pits o de les cames, cansament, insomni, descomposició, dolors generals (de cap, d’esquena, de ventre, d’articulacions, musculars...) canvis en l’apetit o antulls, irritabilitat, canvis en l’estat d´ànim, dificultat per concentrar-se o recordar fets, ansietat, depressió, etc... 
Imatge extreta de Google Imatges

Qui ho pot patir?
Totes les dones poden presentar aquest SPM en qualsevol cicle menstrual, no importa l’edat, ni si han tingut fills, per exemple.

Quin tractament s’ha de seguir?
Els tractaments variaran en funció dels símptomes que es presentin, en general es recomana seguir unes pautes higiènic-dietètiques que millorin l’estil de vida de la dona i com a conseqüència trobar-se millor, algunes de les recomanacions són:
- Practicar un esport moderat, com caminar al aire lliure, practicar ioga, tai-chi
- Portar una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals.
- Evitar el consum excessiu de sal i de sucre, i per tant, dels productes que en portin.
- Dormir bé, com a mínim vuit hores al dia preferiblement per la nit.
- Evitar les situacions d’estrès i d’ansietat. 

Els medicaments que es poden aconsellar per tractar els símptomes, depenen en part de quins són els que es presentin, així per exemple, es recomanable prendre:
- Complexes vitamínics rics en àcid fòlic i vitamina D per evitar els problemes ossis.
- Complexes fitoteràpics de Valeriana per controlar els efectes nerviosos, d’Onagra com a regulador hormonal, de Camamilla per evitar dolors espasmòdics, etc.
- En alguns casos es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals per tractar els dolors una mica més molestos.

I si es pateix Trastorn Disfòric Premenstrual?
Quan els símptomes de SPM són molt severs del tipus: Insomni, cansament crònic, irritabilitat duradora, atacs de pànic, depressió profunda (sovint amb pensaments suïcides), apatia a les activitats diàries i dificultat per concentrar-se,  fam desmesurada, dolors incapacitants,etc... es sol parlar de Traston Disfòric Premenstrual, sobre tot quan no es presenten quadres aïllats sinó diversos combinats. 
En aquests casos, el professional sanitari recomana no tan sols les pautes higiènic-dietètiques descrites anteriorment, sinó, que en la gran part dels casos es recomana tractar la dona amb antidepressius.

Bibliografia:
Revista Farmaventas: Síndrome Premenstrual, cómo abordarlo desde la farmacia.
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007193.htm
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/premenstrualsyndrome.html

divendres, 15 de maig del 2015

Qué és l’al·lèrgia alimentaria?

L’al·lèrgia alimentaria és un problema de salut pública important ja que en els darrers anys, els ingressos hospitalaris per aquest motiu s'han incrementat per set sobre tot en el cas de la població infantil. A més, no nomès es veu afectat la qualitat de vida de la persona que ho pateix sinó que, requereix un elevat cost econòmic.
Actualment, per aquest tipus d’al·lèrgia, l'investigació està encaminada a millorar els tractaments existents, reduint els símptomes i previndre els atacs, ja que de moment, no hi ha cap tractament espècific i l'única manera de minimitzar els quadres al·lèrgics és conèixer aquells aliments susceptibles de produir-ne.
Imatge extreta de Google Imatges

Quins productes poden donar al·lèrgia?
Actualment, la FDA (Food and Drug Administration) treballa per minimitzar els efectes de l’al·lèrgia alimentaria regulant l’etiquetatge del gairebé tots els productes, a excepció de les carns d’au i vermelles, certs productes derivats de l’ou i begudes alcoholes que es regulen per una altra normativa. La llei d’etiquetatge exigeix que s’identifiquin clarament els noms de les fonts alimentaries dels ingredients presents al producte o que continguin alguna proteína dels vuit principals al·lergens alimentaris.
S’ha elaborat un llistat d'uns 160 aliments al·lergens, és a dir, 160 aliments que son susceptibles de donar al·lèrgia. Aquests aliments estàn ordenats en una llista en vuit grups d’aliments. Aquest són:
- l'ou
- la llet
- el peix
- el marisc
- el cacahuet
- el blat
- els fruits secs
- la soja

Si prenc un aliment i em dóna al·lergia? Qué cal fer?
Els símptomes d’alergia solen aparèixer dels pocs minuts fins a un parell o tres d’hores desprès. Els símptomes d’alarma són: vómits i diarres, inflamació de la llengua, boca o llavis, sensació de formigueig i cremor de boca, pell envermellida, urticaries, dolors abdominals, tos o sibilàncies respiratories i en els pitjors dels casos: mareig, inflamacions de gola i cordes vocals, dificultat respiratòria i pèrdua de consciència.
En el cas d’aparició d’aquests símptomes cal acudir a un profesional sanitari ràpidament per a que ens recomani algún tractament per frenar el procès al·lèrgic ja que els quadres lleus es poden agravar i provocar una anafilàxia amb el conseqüent risc per la persona.

Bibliografia:
Revista Farmacéuticos, nº 402, febrer 2015
www.fda.gov
www.wikipedia.com